"M'agradaria investigar sobre física quàntica i relativitat en un equip capdavanter"

18/07/2018

Migdia de mitjans de juliol, quedem amb la Júlia a l’òptica de la plaça Cívica. Fa un dia esplèndid, i el sol escalfa de valent el campus. La Júlia ja ens hi espera quan arribem, amb un somriure i una mirada radiant. Acaba d’aterrar d’un viatge de tres setmanes amb el bitllet Inter-rail que li ha permès recórrer Europa amb 8 amics. Aquesta aventura li ha agradat molt, i ara ja n'espera una altra: la que iniciarà al setembre, com a estudiant universitària.
 
-Per què has triat els estudis de Física-Matemàtiques?
-Perquè des de molt petita m’agradava la ciència. A 4rt d’ESO feia Física i m’agradava molt, i un professor em va dir que havien tret aquest doble grau. He estat tot el batxillerat treballant per poder optar-hi.
 
-Per què aquesta atracció de ben petita per la ciència?
-No ho sé, segurament perquè m’interessa molt descobrir coses noves. La física és el que mes m’agrada però trobo que les matemàtiques són una eina essencial, i em sabia greu fer una cosa i deixar l'altra, així que el doble grau era perfecte.
 
-Què esperes trobar-te a la universitat, ara que iniciaràs els teus estudis?
-Espero trobar-me noves oportunitats, estar en un nou ambient, conèixer gent diferent a la que també li agradi el mateix que a mi, i que tot m’ajudi a definir el que faré en un futur. Jo sempre he dit que m’agrada molt la ciència però ara espero que la universitat i els seus professors m'ajudin a conèixer a fons aquest món.
 
-Per què la UAB?
-Vaig triar la UAB perquè van venir antics alumnes de l’Autònoma a parlar al "cole", i en van parlar molt bé i em van motivar. A més, m’agrada molt el campus. La concec perquè vaig participar en el programa “Bojos per la ciència” i ens van portar aquí i em va agradar molt.
 
-En concret de les ciències, què es el que t’atrau?
-De petita sempre em va cridar l’atenció el camp de l’astrofísica, l’astronomia, l’univers. I també veient “pelis” sempre m’agradava i em cridava l'atenció tot el que estés relacionat amb aquests àmbits. De petita vaig llegir uns llibres de l'Stephen Hawking i la seva filla que em van encantar, així com l'obra “Foudantion” de l’Isaac Asimov, de ciència ficció, i també la pel·lícula “Agora”.
 
-En un futur, què t’agradaria fer?
-M’agradaria fer recerca sobretot, i compaginar-ho amb docència universitària, però principalment recerca. M’agrada molt la física quàntica i la relativitat, la teoria de les súper cordes, estudiar l’univers.... M’agradaria poder entrar a formar part d'un equip capdavanter i investigar a fons tot això. També penso que seria interessant sortir a fer el doctorat i post-doctorat a una universitat de fora que fos capdaventera en la matèria, i després, no sé...ja es veurà.
 
-El fet que siguis noia en un món de ciències on predominen els homes, com ho veus?
-Jo ara no em sento diferent que la resta de gent a la que ens agrada molt la ciència però si que mires enrere i veus que les dones han tingut molts impediments per fer carrera acadèmica i per això sento que haig de donar gràcies per haver tingut aquesta oportunitat perquè si hagués nascut fa 300 anys probablement no hagués pogut estudiar el que ara faré. Com que en aquest camp hi ha molts més nois que noies, crec que és important que les noies ens comencem a posar les piles i que donem el nostre punt de vista perquè, vulguis o no, tenim una manera diferent de veure les coses en molts àmbits.
 
-Per treure aquestes excel.lents notes com ho has fet?
-A classe, escoltar molt i intentar sortir de l'aula amb tot entès, i a casa, revisar tot. Quan hi ha exàmens, no posar-me nerviosa. I repassar cada dia, i no deixar-ho tot per l’últim moment. Faig moltes extraescolars, hi ha dies que puc estudiar una hora i altres, tota la tarda. Vaig compaginant el temps d’estudi amb les extraescolars físiques. Faig piano, francès, dono classes, faig ballet i equitació. Sobretot el ballet i muntar a cavall em va molt bé per desconnectar i refrescar-te una mica després d'estar concentrada amb els estudis.
 
-Quin seria el teu somni?
-En tinc un, potser molt descabellat: m’agradaria anar a la International Space Station, l'estació espaial que està orbitant la terra. Allà hi envien científics per saber què està passant, per veure com es veu la terra des d'allà, etc. M’agradaria molt anar-hi, com a física i científica.
 
-Quina importància té la física com a ciència?
-En té molta, sí, però tampoc ho hem de concentrar exclussivament tot en la física. Hi ha gent que diu que la física, les matemàtiques o la biologia és el que realment importa perquè ens ajuda a entendre l’univers i a saber qui som, però jo penso que també és molt important la part social i literària. Es a dir, és molt important la física, d'acord, però no hem d’oblidar mai la part humana que tenim cadascú, i treballar-la.