"Llegir un clàssic significa comprendre’s un mateix i comprendre el present"

20/04/2015

Nuccio Ordine, professor de literatura de la Università di Calabria, va impartir la conferència "La utilitat dels sabers inútils" a la Facultat de Filosofia i Lletres el 14 d'abril passat, en un acte organitzat per la comissió de docència i la coordinació del Grau d'Humanitats. Ordine, profund coneixedor del renaixement i de l'obra de Giordano Bruno, és autor del llibre La utilitat de l'inútil. Manifest (Quaderns Crema/Acantilado), on defensa la necessitat de les disciplines humanístiques per al desenvolupament de la societat tant a nivell econòmic com pel que fa als valors democràtics. Ho resumeix citant una frase d'Eugène Ionesco: "en una societat en la qual ja no s'entén la importància de l'inútil, es conrea només l'odi i la rancúnia".

On fallem en la transmissió d'interès pels "sabers inútils"?

Crec que els canals més importants per fer comprendre als joves la importància dels sabers inútils són l'escola i la universitat. Avui, desafortunadament, la societat va en una altra direcció: els joves s'inscriuen en els estudis amb la idea d'adquirir un títol que els serveixi per realitzar una professió. Però haurien de matricular-se per ser millors. Després, qui es converteix en algú millor, assoleix un lloc honorable en la societat.

I els valors que transmeten els mitjans de comunicació?

També segueixen aquesta lògica utilitarista. Li poso un exemple: quan hi ha una exposició, es diu que ha tingut "un gran èxit". Per què? Perquè ha venut tantes entrades... Però no s'explica el contingut de la mostra. De quina manera el ciutadà que ha visitat la mostra ha pogut entendre els grans valors de la humanitat? Aquests interrogants ja no interessen.

Es ressenten els valors democràtics?

Per poder votar, cal saber. Si no sé, la meva elecció no serà democràtica. La condició prèvia a la democràcia és fer que les persones estiguin en condicions d'accedir a una vida digna. Puc triar democràticament quan tinc autonomia econòmica i la informació que em permet tenir diversos punts de vista.

Sembla que el problema està molt relacionat amb el poc interès per la lectura i pel coneixement dels clàssics.

No hi ha dubte. L'escola i la universitat haurien preparar els nostres estudiants, sobretot, per tenir sentit crític, quelcom que sorgeix amb el coneixement: com més saps, més autònom ets. Un ministre italià va menysprear la cultura fa uns anys dient: "amb la cultura no es menja; si llegeixo un llibre quan tinc gana, segueixo tenint gana". Una visió completament errada. Si el llibre aconsegueix satisfer l'exigència del meu esperit, estaré en disposició de fer una contribució molt més vàlida a la societat. Les grans revolucions científiques han sorgit quan hi havia joves estudiosos i creatius. I la creativitat no passa a través d'una formació rígida sinó del cultiu de la curiositat. Com més estimulis la curiositat, més persones genials tindràs.

Quin paper hi està jugant Internet?

El problema no és el mitjà sinó com ho fem servir. Intenet és fabulós: quan jo era jove i preparava una tesi al meu poblet del sud d'Itàlia, havia d'anar a París per consultar un llibre. Avui, el puc trobar a la xarxa. Però Internet és útil per a qui sap, no per a qui no sap. Molts alumnes em diuen que volen estudiar Giordano Bruno a través d'Internet; jo els responc que, de cent webs sobre Bruno, noranta estan plenes d'errades. Com fa un estudiant per saber quins sites són bons i quins no? Primer, llegeix un bon llibre; després, quan pot jutjar, Internet esdevé una eina importantíssima. Cal fer comprendre als estudiants que els instruments són quelcom que podem utilitzar bé o malament.

Les humanitats han de donar respostes als problemes concrets de la gent, com afirmava fa uns dies Joan Carbonell en un debat organitzat per l'Associació d'Amics de la UAB?

La millor manera d'entendre el present és entendre el passat. Cal fer saber als joves que llegir un clàssic significa, sobretot, comprendre’s un mateix i comprendre el present en què vivim. Dos exemples. En el meu llibre, parlo d'un text bellíssim on parlen Demòcrit i Hipòcrates. Demòcrit explica que els homes estan matant la natura perquè excaven a les seves venes. Quan vaig llegir la frase a joves de prop de Nàpols, on la camorra emmagatzema residus tòxics sota terra, no van necessitar que els expliqués que aquest passatge parlava del present. I, l'altre dia, a Itàlia, hi va haver un atac violent contra un jove homosexual. A la meva columna setmanal al Corriere della Sera, vaig citar un passatge de Montaigne: "compte quan un diu que alguna cosa és contra natura perquè sovint pensem que la naturalesa és allò que fem nosaltres".

Quines dificultats hi ha a la universitat per a transmetre la utilitat de l'inútil?

Estem destruint la universitat perquè l'estem burocratitzant. Quina és la comesa d'un professor? Dues coses: estudiar per preparar les lliçons i ensenyar. Avui, això és l'últim que pot fer. Li demanen que ompli informes estúpids que són una ofensa a la intel·ligència humana... Per a què serveixen? Per justificar la burocràcia. I per a què serveix la burocràcia? Per justificar un sistema que està matant les millors coses de la nostra societat.

Sembla que el desprestigi dels "sabers inútils" es desenvolupa en paral·lel a un capitalisme que només contempla la recerca del màxim benefici.

Per desgràcia, és així. Però hi ha hagut moments en què el capitalisme no era això. A Itàlia, vam tenir un grandíssim emprenedor anomenat Adriano Olivetti, inventor de la primera computadora del món. Quina era la seva filosofia? Que una indústria no ha d'enriquir només al patró sinó, sobretot, als treballadors. Va crear una biblioteca, cinema, asils, cases comfortables... Els empleats d'Olivetti produïen tres vegades més que els d'altres fàbriques. Això hauria de ser el capitalisme: una fàbrica pròspera on els treballadors estan ben pagats i on es produeix coses que fan bé a la comunitat. Al sistema que tenim avui, només destaca el pitjor egoisme.