La UAB llegeix "Psique i Cupido" per celebrar Sant Jordi

19/04/2021

Les facultats de Filosofia i Lletres, Biociències, Ciències de la Comunicació, Ciències de l’Educació,  Ciències Polítiques i Sociologia, Dret, Economia i Empresa, Psicologia i Traducció i Interpretació organitzen i participen en una lectura d’una de les obres que ha tingut més impacte en la cultura occidental des de la seva publicació.

El conte

La historia d’amor, que constitueix la part central de “L’ase d’or o Les Metamorfosis” escrites per Luci Apuleu, està protagonitzada per Psique, una noia víctima innocent de la gelosia de Venus que és condemnada a ser devorada per “un monstre cruel, ferotge i viperí, que, volant pels aires amb les seves ales, turmenta tothom i consumeix tota criatura vivent amb les seves flames”. Res no serà el que sembla.

Psique, amb prou feines sortida de la infantesa, és una de les heroïnes de la literatura antiga amb més caràcter, semblant a Dido, Antígona, Medea, Electra o Fedra. Amb un objectiu ben clar, serà capaç d’aconseguir-lo malgrat totes les dificultats. La principal, baixar a l’Hades i tornar-ne sana i estàlvia. Així s’assimila als pocs dels seus companys literaris que també aconsegueixen retornar dels inferns: Teseu, Ulisses o Eneas.

El relat té tots els elements dels contes populars de tot temps i tota literatura: la madrastra cruel, les germanes envejoses, el matrimoni desigual i prohibit, l’amant lleig i enigmàtic, la curiositat malsana, la tríada de proves per superar, els éssers meravellosos que procuren ajudar-la, una prohibició que no es pot transgredir, el petó alliberador, etc. Així, sentim ressonar en la seva lletra “La belle et la bête” de Mme. Leprince de Beaumont, “Blancaneus”, “La bella dorment”, “Le serpentin vert” de Mme. D’Aulnoy, “Barbablava”, “La ventafocs” o fins i tot “Lohengrin”.

La recepció en les arts, la música i la literatura

Perdut en les biblioteques medievals, fou Boccaccio qui va redescobrir “L’ase d’or” l’any 1355 a l’abadia de Montecasino. Editat per primera vegada el 1469, fou traduït de seguida a l’italià per M. M. Boiardo (¿1479/1494?), al castellà (1513), al francès (1522), a l’alemany (1538) i a l’anglès (1566). I també al català, en una primerenca traducció de R. Miquel i Planas (Ed. Joventut 1905).

El públic que assisteixi a la lectura podrà descobrir la influència del conte en les arts plàstiques i les arts sumptuàries gràcies al recull d’il·lustracions que seran projectades mentre duri. Entre els testimonis més importants cal assenyalar diversos cicles que embelleixen alguns palaus renaixentistes i romántics:  La ‘loggia’ de La Farnesina (Roma) decorada per Rafael i els seus deixebles (1510-1519); les vidrieres emplomades que el duc Anne de Montmorency va col·locar al seu castell d’Écouen (1542-1546), que avui es poden contemplar al castell de Chantilly; els frescos del dormitori de Pau III (1545-1456) al Castel Sant’Angelo (Roma) i els de la sala de Peretta Usodimare (1528-1533) a la  Villa del Principe-Palazzo Doria (Gènova), ambdós cicles deguts a Pierin del Vaga; el conjunt de tapissos conservat al castell de Foix (França); les pintures que Mortiz von Schwind va pintar al palau Rüdigsdorf (1838. Altenburg. Alemanya) i sobretot els frescos de la magnífica sala de Psique al Palazzo Tè (Màntua), decorada per Giulio Romano (1526-8).

La literatura ens ha deixat també un munt d’obres que s’inspiren, refan o reinterpreten el conte. Juan de Malara, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Niccolò da Correggio, Galeotto del Carretto, C. Mercadanti, La Fontaine, Keats, W. Morris o R. Bridges en són els autors.

La música no va donar l’esquena a la història. Ens consten un ballet de Porchères (1619), un ballet de Benserade (1656), una òpera de Lully (1671) i una de M. Locke (1675), obres d’A. Scarlatti (1683), A. Draghi (1688), A. Caldara (1720), B. Ch. Fagan - F. Panard (1731), J. J. Mondonville (1760), A. Thomas (1857), N. W. Gade (1882), C. Franck (1888), P. Juon (1906) i M. Ravel (1910-1912) i una “Psyché” de Falla, estrenada al Palau de la Música Catalana (1925). Fragments d’aquestes composicions es podran escoltar durant l’acte.