La UAB investeix el paleògraf Jean Vezin doctor 'honoris causa'

27/10/2010

El padrí del doctorand va ser Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB. En la seva intervenció va lloar la minuciositat del treball de recerca de Vezin, qui adverteix de "la necessitat d'un examen atent dels elements ínfims dels manuscrits que solen passar desapercebuts als investigadors i que, tanmateix, permeten arribar a conclusions que ultrapassen de molt l'interès immediat dels fets observats".

No obstant, Alturo va dir que "malgrat el seu gust pel detall no és, tanmateix, la del professor Vezin una erudició fragmetnada, sinó global". Segons va explicar, "quan Vezin estudia un còdex, ho fa d'una manera total, no sols amb les tècniques més desenvolupades de la paleografia i la codicologia, sinó de totes les altres disciplines que puguin aportar nova informació". I va citar el doctorand tot afirmant que "un manuscrit és un tot, l'estudi dels diferents elements del qual text, organització dels quaderns, escritura i decoració permeten sovint de precisar les condicions en què ha estat realitzat".

El padrí va lloar també l'abundant producció científica de Vezin, tot destacant la col·lecció Monumenta Palaeographica Medii Aevii i va acabar afirmant que Vezin "fent reviure la memòria adormida de tants i tants llibres i diplomes, de tants i tants papirs i epígrafs, torna a la vida tradicions culturals desaparegudes, però no mortes; amagades o oblidades, però no inoperants ni inactives, perquè són les que han conformat l'esperit tal com ara el tenim".

Santa Caterina de Sinaí

Un cop la rectora li va concedir el diploma i la medalla d'honor corresponents com a doctor honoris causa, Vezin va començar la seva lliçó magistral amb unes paraules en català amb les que va expressar "molta emoció i goig" i va lloar els professors Anscari Manuel Mundó i Jesús Alturo, dos "erudits eminents" de la UAB en matèria de paleografia llatina i codicologia.

Vezin va parlar de l'escriptura dels manuscrits en llatí trobats, ara fa més de mig segle, al monestir de Santa Caterina del Sinaí. Es tracta d'una qüestió que, segons va dir, suscita "problemes difícils però d'un gran interès per a la història de la persistència del cristianisme en terra de l'Islam".

El Monestir de Santa Caterina es troba situat al Mont Sinaí, a Egipte. Està construït on la tradició suposa que Moisès va veure la "bardissa que cremava sense consumir-se". Alberga una de les col·leccions més importants de còdexs i de manuscrits grecs i cristiano-orientals.

Vezin va fer una erudita explicació del seus estudis sobre aquests documents, tot referint-se a la documentació existent i al treball d'altres experts sobre aquesta matèria.

Per exposar la seva recerca, el nou doctor honoris causa de la UAB va afirmar que "la paleografia i la codicologia aporten elements importants per a datar i localitzar una escriptura o manuscrit. Però, excepte en casos particularment favorables, no permeten, per sí soles, arribar a una decisió".

Vezin va concloure que, "fins que no es provi el contrari, considero que aquests fulls de pergamí i de paper són testimonis commovedors de la spuervivència del cristianisme, a finals del segle XI, al país de Tertul·lià, Sant Ciprià i Sant Agustí".

Un referent mundial

Finalment, la rectora de la UAB, Ana Ripoll, va qualificar Vezin com "un dels referents mundials en paleografia i història de l'escriptura" i va assegurar que "la seva trajectòria vital és un exemple per a nosaltres".

Ripoll va explicar que el doctor honoris causa, "a partir de l'anàlisi de textos antics, ens ha apropat al pensament i a les cultures de l'Europa incipient".

Va lloar "l'àmplia cultura" i la capacitat de "relacionar les diferents disciplines humanístiques" de Vezin, així com la seva "curiositat immensa". I va considerar una "combinació explosiva" la seva saviesa i la seva joventut d'esperit. La rectora va acabar la seva intervenció desitjant "molts èxits professionals" a Vezin.

L'acte va comptar amb l'actuació musical del Daniel Arias Trio, que va interpretar el Divertimento per a vent número 4 de Wolfgang A. Mozart, i del Cor de la UAB, que va interpretar Dieu! qu'il la fait bon regarder, de Claude Debussy, April is in my mistress' face, de Thomas Marley, i el tradicional cant Gaudeamus igitur.