La UAB duu a terme una campanya arqueològica de rescat a Saqqara

Saqqara

Investigadors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana finalitzen aquests dies una campanya arqueològica en una de les àrees més emblemàtiques d'Egipte, Saqqara. La missió té categoria “de rescat”, ja que el jaciment ha estat saquejat en diverses ocasions.

21/06/2019

Un equip d’investigadors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB, dirigit pel professor d’Egiptologia Josep Cervelló, ha posat en marxa, juntament amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte, una missió arqueològica al sud-oest de Saqqara, àrea presidida per la piràmide graonada del faraó Djeser, la primera piràmide construïda en la història d’Egipte.

Els investigadors són aquests dies investigant in situ la necròpolis de Kom el-Khamaseen i la zona adjacent, per tal de determinar, per una banda, el nombre i la tipologia de les tombes i els individus que hi van ser enterrats i, per una altra banda, com s’organitzava l’espai funerari en aquesta zona en el període que abraça el final del Regne Antic i l’anomenat Primer Període Intermediari (ca. 2200-2000 a.C.). Els investigadors també estudiaran per què diversos membres de la cort memfita de diferents classes socials, alguns d’ells alts oficials de l’Estat, van ser enterrats lluny en el desert tot coincidint amb la primera crisi política de l’Estat Egipci.

Missió arqueològica de rescat

L’equip de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB ja va fer una prospecció arqueològica al jaciment de Kom el-Khamaseen l’any 1997, quan van observar que les restes trobades, principalment blocs de pedra calcària i granit corresponents a tombes ja espoliades, suggerien que es tractava d’una petita necròpolis del final del Regne Antic.

Tot i que el 1999 l’assentament va ser violentament saquejat -raó per la qual no es va poder excavar en aquell moment-, en campanyes posteriors, a través de l’estudi de les inscripcions jeroglífiques esculpides sobre blocs de calcària i granit que els saquejadors havien abandonat en el lloc, els investigadors van confirmar que les troballes corresponien a enterraments d’individus de diferent estatus social. Entre ells, un destacat sacerdot del déu Ptah, a la ciutat de Memfis, capital d’Egipte en aquell moment, anomenat Imephor. Entre l’any 2009 i l’actualitat s’ha aconseguit documentar fins a 30 peces procedents del saqueig de l’any 99 en galeries d’art, moltes d’elles confiscades i retornades cap a Egipte. Per aquest motiu, la missió actual està considerada com a una actuació arqueològica de rescat, amb intervenció urgent.

La missió preveu almenys dues campanyes sobre el terreny, la primera de les quals està en marxa ara mateix. Es tracta bàsicament d’una campanya de prospecció arqueològica de l’àmplia àrea adjacent al jaciment de Kom el-Khamaseen, preparatòria de les excavacions que tindran lloc en la campanya de 2020. Durant les prospeccions han pogut ser documentats altres jaciments i llocs arqueològics menors, fins ara inèdits, la cronologia dels quals va des del Paleolític fins a l’Època Bizantina, passant pels Regnes Mitjà i Nou. Els més significatius d’aquests jaciments seran també objecte d’excavació durant la campanya de 2020.

La recerca, dirigida pel professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB Josep Cervelló, compta amb la participació d’egiptòlegs i arqueòlegs de la UAB, entre ells el també professor d’aquest Departament Marc Orriols, del topògraf de l’ICAC-Institut Català d’Arqueologia Clàssica Josep Mª Puche, d’un equip de recerca egipci dirigit per l’egiptòleg Mohammed Mohammed Youssef, i de la investigadora de la Universität Basel (Suïssa) Zulema Barahona.

Més informació:

Pàgina web del projecte

 

Notícies relacionades

Totes les notícies