La professionalització audiovisual té efectes cerebrals en la percepció dels continguts

Colocación de electrodos a un sujeto. Fuente: Neuro-Com (UAB), Instituto RTVE y UPO

Els cervells dels realitzadors i dels muntadors de vídeo es comporten de manera diferent davant del consum de continguts audiovisuals, segons un estudi amb participació de la UAB publicat a Frontiers in Systems Neuroscience.

04/02/2021

La professionalització en qualsevol tasca requereix experiència i entrenament al llarg del temps. Durant les últimes dècades s'ha demostrat que la professionalització en diferents àrees com l'esportiva o l'artística provoquen diferències en el comportament cerebral durant l'execució de les activitats pròpies de l'especialització.

Per detectar l'efecte de la professionalització audiovisual en el cervell, un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, de ​​l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla ha dut a terme un estudi publicat a Frontiers in Systems Neuroscience, on s’ha presentat continguts audiovisuals a un grup de professionals del mitjà audiovisual i a un grup control, per enregistrar i analitzar la seva activitat cerebral. L'estudi aborda què passa en els professionals quan s'enfronten al visionat d'obres audiovisuals, per mitjà d'una triple aproximació: la freqüència de parpelleig, l'activitat elèctrica cerebral i la connectivitat funcional.

Els investigadors han observat que els talls de pla tenen un major impacte en els professionals de l'audiovisual provocant una disminució en la freqüència de parpelleig, mentre que aquests talls no impacten de la mateixa manera en els no professionals. Així mateix, es detecta que l'experiència de la professionalització audiovisual té un major impacte en l'activitat cerebral del ritme mu a l'àrea somatosensorial just després del tall de pla. Els no professionals de l'audiovisual mostren, al seu torn, una causalitat de granger en termes de connectivitat cerebral molt més dispersa que els professionals del mitjà que presenten una connectivitat molt més concisa en el còrtex visual, el somatomotor i en àrees cerebrals frontals.

Els vídeos i continguts audiovisuals estan plens de talls de pla que provoquen una interrupció artificial del contingut narratiu. Les pel·lícules compten amb desenes o centenars de talls de pla, tot i què, moltes vegades, aquests no són percebuts pels espectadors. Estudis previs d'aquest mateix grup d'investigadors han mostrat que els talls de pla tenen un impacte en el processament visual dels espectadors. En aquest treball s'analitza com aquest impacte és diferent en els professionals de l'audiovisual. Amb això, s'entén que l'experiència que atorga estar anys produint i treballant amb continguts audiovisuals provoca un impacte a llarg termini en el processament d'aquests. Atès que la producció i el consum d'aquest tipus de continguts està en augment en la població general, és interessant conèixer els efectes que la percepció visual d'aquests continguts pot tenir en el cervell.

La doctora Celia Andreu-Sánchez, investigadora principal d'aquest estudi, des del grup Neuro-Com de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​considera que els resultats poden tenir interès per a la neurociència, ja que "conèixer que passar moltes hores davant dels audiovisuals, d’una manera professionalitzada, impacta no només en la percepció visual, sinó també en el comportament de ritmes cerebrals com el mu, és sens dubte d'enorme interès científic. Aquests resultats atorguen a la neurociència una eina de treball importantíssima: els audiovisuals. Sabem que el seu consum i producció professional impacta en el comportament del cervell, aleshores sembla plausible que el disseny d'estratègies de consum de vídeos pugui ser rellevant en l'àmbit de la investigació neurocientífica de diversa índole".

El doctor Miguel Ángel Martín-Pascual, de l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​també autor d'aquesta investigació publicada a Frontiers in Systems Neuroscience, creu que aquests resultats són d'enorme importància per a l'àmbit de la producció audiovisual professional. Per a Martín-Pascual "conèixer l'impacte que la professionalització audiovisual té sobre els professionals és de vital importància per a desenvolupar estratègies a llarg termini de salut laboral per a aquest col·lectiu".

Per la seva banda, José María Delgado, investigador de la Divisió de Neurociències de la UPO, apunta que "aquest estudi i altres similars realitzats pels nostres dos grups assenyalen l'enorme quantitat de processament inconscient que té lloc al cervell (en particular en el de els no professionals) durant el visionat de vídeos i pel·lícules, especialment quan el tipus de muntatge presenta preses de molt curta durada. Però d'alguna manera aquest processament inconscient pot tenir efecte, per exemple, sobre el nostre estat emocional: tot i que no acabem de percebre tots els plànols del vídeo si mostra interaccions agressives, podem arribar a detectar-les des del punt de vista emocional".

Aquest treball s'ha desenvolupat des del grup de recerca Neuro-Com Research Group de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i la Divisió de Neurociències de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla. Ha estat executat en el marc d'ajudes públiques del Ministerio de Economia y Competitividad y de la Junta de Andalucía.

En aquesta investigació han participat professionals de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), coordinats per l'Institut RTVE. La investigació ha estat desenvolupada per Celia Andreu-Sánchez, del grup Neuro-Com de Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Miguel Ángel Martín-Pascual, de l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i del grup Neuro-Com de la UAB; i per Agnès Gruart i José María Delgado-García, de la Divisió de Neurociències de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla.


Article de referència
Andreu-Sánchez, C., Martín-Pascual, M.Á., Gruart, A., Delgado-García, J.M. (2021). The Effect of Media Professionalization on Cognitive Neurodynamics During Audiovisual Cuts. Frontiers in Systems Neuroscience, 15: 598383. https://doi.org/10.3389/fnsys.2021.598383

 

 

Notícies relacionades

bioestructures mínimes que imiten enzims naturals

Dissenyen nanoenzims amb una combinació única d'estructura i funcions

Un equip de recerca de la UAB ha dissenyat unes bioestructures mínimes capaces de realitzar dues activitats enzimàtiques diferenciades i regulables de manera reversible gràcies a una combinació única de propietats estructurals i funcionals. L'estudi obre la porta a la creació de nanomaterials “intel·ligents” amb combinacions a la carta de funcions catalítiques.

Totes les notícies