La població local i la migrada es van mesclar intensament des de l'inici del Neolític a la Península Ibèrica

15/11/2017

La història de la colonització i la població d’Europa durant el Neolític i l’Edat de Bronze ha estat analitzada els últims anys en relació a la seva estructura i dinàmica gràcies a l’estreta col·laboració entre arqueòlegs i genetistes moleculars. A diferència de la situació al sud-est i centre d’Europa hi ha molt poca informació sobre la zona del mediterrani occidental, a la qual suposadament van arribar pel mar els primers agricultors de l’Est.

Els moviments migratoris i les dinàmiques poblacionals durant l’últim període de la Prehistòria han estat el centre d’un projecte finançat principalment per la Associació Alemanya de Recerca (DFG), coordinat pel Departament de Bioarqueologia de la Universitat de Mainz, junt amb el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Arquelògic Alemany de Madrid y el Centre Australià de DNA antic.

El projecte “Reconstrucció de les dinàmiques de població de la Península Ibèrica entre el Neolític i l’Edat de Bronze basada en anàlisis de aDNA (DNA antic)” va ser realitzat entre 2011 i 2015 en estreta col·laboració amb el Departament de Prehistòria de la Universitat de Valladolid i amb més de quaranta arqueòlegs d’universitats, museus i departaments del patrimoni espanyols i portuguesos. El nombre de mostres suma 318 individus de 57 jaciments arqueològics de la Península Ibèrica, Balears i del Nord d’Àfrica, datades entre el Neolític i l’Edat de Bronze (5500 i 1550 ANE -abans de la nostra era). Aquest material antropològic ha estat comparat amb les dades existents de l’Europa Central i la conca dels Carpats obtingudes pel mateix equip de la Universitat de Mainz.

Una interacció genètica molt intensa

Els resultats que es publiquen ara a Scientific Reports de Nature inclouen la identificació mitocondrial de 213 noves mostres analitzades i 125 ja publicades d’individus del present d’Espanya i de Portugal. A diferència de la situació observada durant l’antic i mitjà Neolític del centre i sud-est d’Europa, les poblacions de la Península Ibèrica mostren una interacció molt més complexa i intensa entre les societats caçadores-recol·lectores locals i les poblacions noves del Neolític que hi van arribar des de l’Orient Pròxim.

Un forta barreja de llinatges d’ADN de dones ancestres de diferents orígens ha estat ja observada durant l’antic Neolític (5500-4500 ANE), quan la supervivència dels llinatges de les societats caçadores-recol·lectores sembla haver estat marginal al centre i sud-est d’Europa. En canvi, a la Península Ibèrica, els haplogrups d’ADN mitocondrial dels caçadors-recol·lectors augmenta ininterrompudament en relació a la distància de la costa mediterrània. Els diversos nous haplogrups d’origen oriental es troben barrejats amb els caçadors-recol·lectors locals. “Tanmateix, també observem l’arribada de comunitats neolítiques relacionades amb als agricultors de l’Europa Central (anomenats “grups de ceràmica de bandes) al nord-est de la Península Ibèrica, particularment en el jaciment funerari d’Els Trocs, al Pirineu central”, destaca Kurt W. Alt, del Danube Private University in Krems, Àustria, i impulsor del projecte.

La diversitat dels llinatges d’ancestres femenins continua durant l’Edat de Coure, quan les poblacions esdevenen més homogènies. “Això suggereix una major mobilitat i barreja en diferents regions geogràfiques” comenta Cristina Rihuete, antropòloga i arqueòloga de la UAB. Un cas particular és la identificació d’un individu pertanyent a l’haplogrup L1b al jaciment Camino de Las Yeseras, prop de Madrid. Aquest grup és gairebé el més freqüent actualment a l’est i centre d’Àfrica, i apunta a una connexió a les costes del nord i de l’est d’aquest continent en temps prehistòrics. “Ibèrica era un gresol d’influències i poblacions a l’extrem occidental del Mediterrani” conclou Manolo Rojo, de la Universidad de Valladolid.

Malgrat que la mida de la mostra de l’Edat del Bronze és reduida, no hem pogut detectar la migració des de les estepes de l’est d’Europa, identificada al centre d’Europa durant el tercer mil·lenni abans de la nostra era, en el pool genètic de la Península Ibèrica. “Ignorem quina pot haver estat la cronologia d’arribada d’aquestes poblacions procedents de la regió norpòntica i també si aquest fenomen té cap relació amb el sorgiment de El Argar (2200-1550 ANE), el primer estat del Mediterrani occidental”, indica Roberto Risch, arqueòleg de la UAB.

Els resultats publicats ara apunten cap a una barreja i integració ràpida de les poblacions caçadores-recol·lectores locals i les neolítiques que van emigrar des del Proper Orient i l’Anatòlia. Però encara resten moltes qüestions per aclarir. “L’estreta interrelació entre els processos culturals i genètics a nivell social requereix més anàlisis arqueo-genètiques”, apunta Anna Szécsényi-Nagy de l’Acadèmia de Ciències Hongaresa a Budapest, indicant la necessitat per a continuar investigant en aquesta direcció.

“Les perspectives són prometedores, atès que el present projecte ha permès recuperar informació d’ADN fins i tot de restes humanes del sud de la península, on les condicions climàtiques no són favorables per a la seva conservació”, afegeix Cristina Rihuete-Herrada. L’ADN nuclear d’una selecció de mostres d’aquest projecte ja ha estat analitzat i publicat (Haak et al. 2015; Mathieson et al. 2015). Recentment ha vist la llum un estudi de major abast realitzat en paral·lel i en estreta col·laboració amb el Departament de Genètica de l’Escola de Medicina de Harvard i l’Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana a Jena (Lipson et al. 2017). “Les primeres poblacions agricultores d’Ibèria, Alemanya i Hongria són gairebé idèntiques genèticament, fet que suggereix que tenien un origen comú amb la de l’Orient Pròxim”, va emfatitzar ja Wolfgang Hassk de l’Institut Max Planck fa dos anys.

Referència: “The maternal genetic make-up of the Iberian Peninsula between the Neolithic and the Early Bronze Age”. https://www.nature.com/articles/s41598-017-15480-9

Imatges:

http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB_GeneticaNeoliticoPeninsulaIberica1.jpg

Composició dels haplogrups d’ADN mitocondrial dels grups prehistòrics. Cada color representa un llinatge de DNA femení diferent. La diversitat de colors és un indicador dels diversos orígens de la població a la Península Ibèrica.
Abreviacions: caçadors-recol·lectors (HG_I), Neolític del nord-est (NEI-Neo), Calcolític i Edat de Bronze Inicial al nord-est (NEI-CHA-EBA), Neolític a la vall mitjana de l’Ebre i al nord (MEV_Neo), Neolític al centre (CI-Neo), Calcolític al centre (CI-CHA), Neolític al sud-oest (SWI_Neo), Calcolític al sud-oest (SWI_CHA), Neolític, calcolític i Edat de Bronze al sud-est (SEI_Neo_CHA_EBA).

http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB_GeneticaNeoliticoPeninsulaIberica2.jpg

Mostreig antropològic i fases cronològiques prehistòriques estudiades de la Península Ibèrica.

http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB_GeneticaNeoliticoPeninsulaIberica3.jpg

Tomba d’El Argar de l’Edat de Bronze ubicada a la cimera d’una colina del jaciment de La Bastida (Múrcia), datada al voltant de 1850-1750 ANE (Autor: ASME-UAB).