La gestió intensiva de cultius i de ramats va afavorir el desenvolupament econòmic de La Bastida

La Bastida
Recreació 3D de La Bastida. Dani Méndez-REVIVES

Un estudi liderat pel Grup ASOME de la UAB reconstrueix la dieta de la societat argàrica (Edat de Bronze, sud-est peninsular) i discerneix les estratègies de subsistència de les poblacions que en van formar part. Publicat a PLOS ONE, és el primer treball que analitza tota la cadena tròfica d’una societat prehistòrica del Mediterrani occidental. 

11/03/2020

L’equip de recerca del Grup d’Arqueoecologia Social i Mediterrània (ASOME) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha liderat un estudi internacional que reconstrueix la dieta de la societat argàrica (2220-1550 ANE) i permet discernir les estratègies de subsistència de les diferents poblacions d’aquest complex arqueològic del sud-est peninsular. Publicat a PLOS ONE, s’ha dut a terme amb materials biològics recuperats a les excavacions de La Bastida (Totana, Murcia), una de primeres ciutats d’Europa, i un altre assentament més petit, el de Gatas (Turre, Almeria).
 
És el primer treball que ha analitzat tots els nivells de la cadena tròfica d’una societat prehistòrica del Mediterrani occidental -plantes i animals herbívors, carnívors i omnívors-. L’anàlisi combinat dels isòtops estables de nitrogen i de carboni, que destria entre diferents tipus d’aliments vegetals, animals, terrestres i aquàtics, ha permès reconstruir tota la cadena alimentària i interpretar els resultats a partir d’un conjunt molt fiable de dades comparatives.

A més dels membres d’ ASOME del Departament de Prehistòria de la UAB, hi han participat investigadors del Curt-Engelhorn-Centre Archaeometry gGmbH Mannheim d’Alemanya, del Danube Private University-Centre of Natural and Cultural Human History d’Àustria, de la Unitat Mixta CTFC - AGROTECNIO i de la Universitat de Lleida.

Alimentació similar, gestió diferent dels ramats

L’estudi indica que ambdues poblacions compartien una dieta molt similar, basada principalment en el consum d’ordi i, en menor grau, de blat, amb una certa aportació de carn i lactis, però van aplicar estratègies de subsistència diferenciades.

Els habitants de La Bastida van conrear les terres fèrtils del Guadalentín, lluny de la muntanya i de l’entorn incultivable que envoltava aquesta ciutat. Els animals van pasturar en aquests conreus i s’hi van alimentar del rostoll dels cereals, probablement en tancats muntats després de la collita. Aquesta gestió complementària dels ramats va fer que el fem aportés un valuós adobament de les terres, que augmentava la fertilitat i la rendibilitat dels cultius. A Gatas, en canvi, la població va fer una gestió més extensiva, amb bona part de l’alimentació dels animals basada en els recursos naturals de l’entorn. 

“La Bastida va practicar una gestió més intensiva i conjunta dels cultius i ramats, que li va permetre gaudir d’una economia agrària amb capacitat per alimentar una població força nombrosa -un miler de persones en aquell període-”, explica Cristina Rihuete, investigadora del Departament de Prehistòria de la UAB. “Aquest sistema li va comportar, tot i conrear en uns terrenys cada cop més degradats per l’ús regular intensiu, una economia productiva millor que la d’altres poblacions més petites del seu voltant. Aquí rau un dels èxits econòmics diferencials de la gestió de La Bastida, fins ara insospitat, que va afavorir indubtablement el seu domini polític i territorial”.

Les dades apunten que el declivi de La Bastida hauria començat sobre el 1750 ANE. “Dietes més pobres en proteïna i una gestió agropecuària més intensiva són indicis de la crisi de subsistència que, segons la nostra hipòtesi, va causar el final abrupte de la societat argàrica, tot i que necessitem continuar investigant per confirmar-ho”, assenyala Roberto Risch, investigador també de Prehistòria de la UAB.

Deslletament abans dels 2 anys 

L’estudi ha permès establir per primer cop l’edat a què els infants eren deslletats a l’Edat de Bronze a la península Ibèrica. Les restes d’infants analitzats indiquen que entre els 18 mesos i els 2 anys ja havien culminat el procés de substitució de la llet materna per una alimentació basada principalment en farinetes de cereals.

Homes i dones s’alimentaven igual a La Bastida, però el fet que en els tres individus de les dues tombes més riques (dues dones i un home) s’hagi trobat una major proporció de carn i lactis apunta a una diferenciació social de classe. 

Crida a revisar estudis de dieta prehistòrica

Els resultats i la comparació amb estudis isotòpics d’altres jaciments en què s’han estudiat només restes humanes qüestionen la reconstrucció que s’ha fet de la dieta prehistòrica i aconsella revisar-la, segons els investigadors.

“Si haguéssim analitzat només els ossos humans, hauríem interpretat una dieta diferent entre els habitants de La Bastida i els de Gatas” precisa Corina Knipper, investigadora del Curt-Engelhorn-Centre Archaeometry de Mannheim i primera signant de l’article. 

De la variació de nitrogen s’hauria deduït que els primers tenien una dieta basada majoritàriament en carn i lactis. Però això no va ser així per la quantitat de molins per fer farina i dispositius d’emmagatzematge de gra recuperats a La Bastida, assenyalen en l’estudi.

“Analitzar la composició isotòpica dels cereals ens ha permès precisar a què es deu aquesta diferència. Els alts valors de nitrogen-15 en els individus de La Bastida obeeixen a la major presència d’aquest isòtop natural en els fems dels ramats i a la seva transferència als cereals que formaven la base de la dieta”, assenyala Jordi Voltas, investigador de la Unitat Mixta CTFC - AGROTECNIO i de la Universitat de Lleida.

Per fer l’estudi s’han analitzat les restes humanes de 75 individus (52 de La Bastida i 23 de Gatas), ossos de 29 animals i 105 llavors carbonitzades (76 grans d’ordi i 29 de blat).

Referència: Corina Knipper, Cristina Rihuete-Herrada, Jordi Voltas, Petra Held, Vicente Lull, Rafael Micó, Roberto Risch, Kurt W. Alt. Reconstructing Bronze Age diets and farming strategies at the Early Bronze Age sites of La Bastida and Gatas (southeast Iberia) using stable isotope analysis. PLOS ONEdoi.org/10.1371/journal.pone.0229398

 

Notícies relacionades

La revista REDES s'incopora a Scopus

La revista REDES de la UAB inicia la seva indexació a Scopus

REDES – Revista Hispana para el Análisis de Redes Sociales, editada pel Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) de la UAB i el Laboratorio de Redes Personales y Comunidades (LRPC) de la Universidad de Sevilla ha signat recentment l'acord de col·laboració amb Elsevier per a la seva inclusió en la base de dades Scopus.

Totes les notícies