La despesa en I+D+i universitària augmenta moderadament

fletxes / flechas

Segons l'Informe de l'Observatori IUNE 2021, la despesa pública total en I+D+i universitària s'ha incrementat progressivament un 6 per cent entre 2016 i 2019, passant de 8.989 a 9.554 milions d'euros, si bé encara no s'aconsegueixen els nivells previs a la recessió de 2008, quan es van invertir 10.628 milions d'euros.

22/07/2021

Aquestes dades provenen de l'última edició de l'Informe de l'Observatori IUNE, que analitza la I+D+i universitària durant l'última dècada (2010-2019) i que permet consultar les seves xifres des de la primera edició de l'any 2003. Aquest observatori pertany a l'Aliança 4 Universitats (A4U), formada per les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Autònoma de Madrid (UAM), Carles III de Madrid (UC3M) i Pompeu Fabra (UPF).

D'altra banda, la despesa pública en personal docent i investigador s'ha incrementat des de 2012 en gairebé 1.000 milions d'euros, passant de 5.550 en 2012 a 6.505 milions d'euros en 2019. El professorat universitari espanyol presenta importants fluctuacions, però ha crescut un 2,4% des de 2018.

Aquest informe de l'Observatori IUNE, coordinat per l'Institut INAECU (UAM-UC3M), realitza un seguiment de la I+D+i del Sistema Universitari Espanyol (SUE) a través de 42 indicadors entorn de set grans dimensions: activitat científica, anàlisi per àrees de coneixement, capacitat formativa, competitivitat, finançament, innovació i professorat.

Augment de la producció científica universitària

En relació a la producció científica, s'observa una tendència creixent en les publicacions en la Web of Science (WoS), amb taxes de variació interanual similars des de 2016. A més, les publicacions en les revistes del primer quartil del Journal Citation Reports (JCR) - les que més impacte tenen -, s'han incrementat des de 2017 fins a 2019 per a tot el SUE. Per comunitats autònomes, Catalunya, Madrid, Andalusia i València presenten els valors més elevats de publicacions en WoS per al període 2010-2019, acumulant el 25%, 18%, 14% i 11% del total de la producció nacional. Les cinc universitats amb major volum de publicacions són la UB, la UAB, la UCM, la UV i la UAM.

En relació a la capacitat per a captar finançament nacional i internacional destaquen principalment les institucions que conformen l'A4U (UAB, UAM, UC3M i UPF). Pel volum de projectes del Pla Nacional per 100 professors les cinc universitats que ocupen les primeres posicions són la UPF, UC3M, UAM, UB i la UDL. En projectes de recerca internacionals del Programa Marc de la Unió Europea per cada 100 professors, destaquen la UPF, la UC3M, la UAB, la UPC i la UPM.

Innovació, formació i atracció de talent investigador

Pel que fa al camp de la innovació, s'aborda el rendiment en aspectes com les patents o els ingressos per treballs d'I+D amb empreses. Quant al nombre de patents nacionals destaquen, com en anteriors edicions de l'Observatori, les universitats politècniques de Madrid i Catalunya (UPM i UPC) seguides de la Universitat de Sevilla (US) i la Politècnica de València (UPV). En relació al rendiment, quan es calcula en funció del nombre de professors, les universitats de Burgos (UBU) i la UC3M són les que apareixen en les primeres posicions en 2019. En ingressos per contractes i consultories d'I+D per 100 professors, els valors màxims corresponen a dues universitats madrilenyes - Universitat d'Alcalá (UAH) i UC3M -, dues catalanes - UB i Universitat Rovira i Virgili (URV) - i la Universitat de Cantàbria (UC).

En l'àrea de capacitat formativa i d'atracció de talent, s'analitzen indicadors com el número de tesis doctorals per 100 professors, on destaquen institucions com la UAB, UAM, Universitat de Girona (UdG), UPF i la URV. En contractes FPU (ajudes per a la formació de professorat universitari) per cada 100 professors destaca la Universitat de Granada (UGR), seguida per la d'Almeria (UAL), Córdoba (UCO), Màlaga (UMA) i la UV. En el cas dels contractes FPI (ajudes predoctorals per a la formació de doctors), les cinc universitats públiques amb valors més elevats en 2019 són la UPF, UC3M, UAM, URV i UB. En contractes Juan de la Cierva per 100 professors, destaquen la UPF, UC3M, UAM, UdG i Universitat de La Rioja; mentre que en contractes Ramón y Cajal per 100 professors, les cinc universitats amb valors més elevats en 2019 són la UPF, UAM, UB, la Universitat de Múrcia (UM) i la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).

L'Observatori IUNE actualment compta amb el suport del Ministeri d'Universitats, així com d'un elevat nombre d'institucions com l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari Basc (Unibasq).

Més informació:
Pàgina web de l'Observatori IUNE