La gent jove que viu amb ancians podria induir més de la meitat dels contagis de la COVID-19

MansGentGran
Autoria foto: Sabine van Erp (Pixabay).

El Centre d'Estudis Demogràfics (CED), a la UAB, publica un estudi on es constata que la vulnerabilitat de les províncies espanyoles a la COVID-19 ve donada per la major o menor proporció de persones joves i grans i per les pautes de co-residència d'aquestes. Encara que només el 14% de la població menor de 65 anys resideix amb població anciana, aquests podrien induir més de la meitat dels contagis dins la llar, fet que hauria de tenir-se en compte quan arribi el desconfinament. 

14/04/2020

Una de les principals troballes d'aquesta investigació és que encara que només el 14% de la població menor de 65 anys resideix amb població anciana, aquests podrien induir més de la meitat dels contagis dins de la llar, i això s'hauria de tenir en compte a l' hora d'extremar les precaucions a la llar, però també en la gradualitat del desconfinament.

 

Els investigadors del Centre d'Estudis Demogràfics, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Albert Esteve, Iñaki Permanyer i Diederik Boertien, publiquen avui, 14 d'abril, un estudi en el qual han examinat com l'estructura demogràfica - la major o menor proporció de persones joves i grans - i les pautes co -residència de la població - la mida i estructura per edat de les llars - condicionen la vulnerabilitat de les províncies espanyoles a la COVID-19. Aquest estudi s'acaba de publicar a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques

Tots dos factors resulten determinants per entendre la mortalitat diferencial que podria donar-se entre províncies davant un mateix percentatge de persones contagiades. Per la seva estructura de població, les províncies més envellides d'Espanya (Zamora, Lugo, Ourense, Salamanca) tindrien el doble de mortalitat per 100.000 habitants que les més joves (Ceuta i Melilla, Almeria, Las Palmas). Madrid i Barcelona presentarien valors similars. Més del 80% de les persones que moririen tindrien 65 anys o més.

Per quantificar i comparar la vulnerabilitat a la COVID-19, els investigadors han simulat la mortalitat per 100.000 habitants que observaríem si el 10% de la població que viu en llars privades estigués infectada pel virus. Per a això s'han utilitzat les dades del Padró d'Habitants.

L'estudi també quantifica la mortalitat que podria donar-se com a resultat de contagis ocorreguts dins de la llar. En totes les províncies, els contagis dins de la llar podrien arribar a generar més morts que els contagis fora d'ells si totes les persones de la llar es contagiessin. També en aquest cas, més del 75% de les persones mortes serien majors de 65 anys. La població més gran seria la més vulnerable als contagis dins de la llar, però dues terceres parts d'aquestes infeccions estarien induïdes per persones menors de 65 anys.

En el cas de Ceuta i Melilla, per exemple, el 80% de les morts per contagis dins de la llar estaria induïda per persones per sota dels 65 anys, mentre que a Zamora aquest percentatge seria del 50%. Per al conjunt d'Espanya i les províncies de Madrid i Barcelona, aquest percentatge rondaria el 65%. La població jove i en edat activa té poques probabilitats de morir per la pandèmia, però juga un paper molt important com a corretja de transmissió dins de les llars.

Els investigadors argumenten que a l'hora de prendre mesures per mitigar els efectes adversos de la Covid-19, epidemiòlegs i polítics haurien de tenir en compte com l'estructura per edats i els patrons de co-residència condicionen la vulnerabilitat de les poblacions davant la malaltia. Més enllà de l'edat, les estratègies de (des)confinament i els models epidemiològics haurien d'incorporar amb més intensitat dades demogràfiques i de llars per evitar, especialment, la transmissió de la malaltia a persones grans. Aspectes com la densitat fora i dins de les llars haurien de ser estudiats també, afirma l'estudi.

Article de referència:

"La vulnerabilitat de les províncies espanyoles a l'covid-19 segons la seva estructura per edat i de co-residència: implicacions per al (des) confinament" - Albert Esteve, Iñaki Permanyer, Diederik Boertien- Revista Perspetives Demogràfiques, abril, 2020.

 

 

 

Notícies relacionades

Totes les notícies