"L'economia social i solidària s'ha comportat millor amb la crisi"

01/03/2018

-Quina relació tens amb l'economia social i solidària?
-He estat treballant com a tècnica d'economia social en algunes entitats i investigant a l'Institut de Dret Cooperatiu Gezki. Tinc el màster d'Economia Social que va impartir la UPV, i he treballat en el projecte de la universitat com a transformadora, així com per poder incloure l'economia social i solidària en els diferents graus i en els màsters.

-Què és l'economia social solidària?
-És un alternativa real a l'economia capitalista, que és la que avui impera en la nostra societat. Existeixen alternatives econòmiques i iniciatives des del consum, la producció o els serveis, que posen al centre a la persona per sobre del capital.

-Quines experiències d'incubadores socials universitàries hi ha?
-A la península no n'hi ha cap. A fora, destaca l'experiència d'incubadores al Brasil, on van començar a funcionar fa 20 anys, en un moment en què es va ajuntar la crisi i l'auge de l'economia social, i alhora una demanda que se li feia a la universitat perquè tingués un paper social i estigués al servei de la societat. A la Universitat de Sao Paolo va sorgir la primera incubadora. Són grups de persones que provenien de diferents disciplines que es van ajuntar per donar eines a la gent de les faveles.

Per exemple, la gent de faveles volien muntar una cooperativa però no sabien com, i la gent d'universitat els guiava perquè la poguessin muntar. Avui dia ja hi ha més de 100 incubadores al país, que coven projectes d'economia social.

Al sud de França, a Marsella, també hi ha un projecte des de fa uns anys, però fora dela universitat, que fan acompanyament específic a iniciatives.

-I a Guipúscoa, d'on procedeixes, quin tipus d'incubadora heu fet?
-Al final, ha donat un gir, i no és una incubadora universitària, perquè hi havia un altre moviment a la Universitat de Mondragon i altres iniciatives territorials, i ho hem fusionat tot. Hem creat Koop Fabrika, que és una incubadora social territorial. Des de la universitat volem crear un ecosistema de professorat que pugui ajudar en aquest tipus de projectes, dirigint Treballs Fi de Grau i Treballs Fi de Màster. Aquesta incubadora territorial són iniciatives col·lectives, sobretot cooperatives, la majoria de serveis perquè són les que menys capital inicial necessiten. La formen persones d'entre 25-40 anys amb titulacions universitàries, de Guipúscoa. Uns ofereixen consultoria en educació, altres són empreses de comunicació, altres fan pasta fresca, hi ha un grup que fa tallers de circ, etc.

-Quines característiques han de tenir aquests projectes?
-Són projectes arrelats al territori, la majoria són col·lectius, tenen un impacte social positiu en el territori que es desenvolupen, s'organitzen democràticament i horitzontalment. Han de ser econòmicament sostenibles, tot i que no és l'objectiu principal de les empreses. En elles les cures a les persones, als propis treballadors, són essencials (la persona és el primer).

-Amb la crisi econòmica com s'ha comportat aquest moviment?
-Hi ha diversos estudis que constaten que amb la crisi econòmica l'economia social i solidària s'ha comportat millor, s'ha destruït menys ocupació. I després de la crisi la gent s'ha adonat que l'altre tipus d'economia no és sostenible i que no és una bona manera de fer economia.

-I per què no arriba a més persones aquest tipus d'economia?
-Bé, a poc a poc va arribant més a la gent. De fet, jo diria que està de moda, per raons òbvies. Però cal ser realista, i cal conviure amb els dos tipus d'economia.

-Què és el que ha motivat que s'hagi vist la necessitat d'aquesta alternativa econòmica a la societat?
-L'altre dia va estar de Barcelona Hernán Còrdova, de Ciutat invisible, a Barcelona, ​​deia que som la generació de frustrats, perquè semblava que si estudiaves una carrera i t'anaves a menjar el món, a tenir una feina digna, i no. Molta de la gent que està en KoopFabrika és gent que vol tenir un altre tipus de vida. És una manera de viure, de consumir, de treballar diferent.

-Però suposo que has d'estar disposat a renunciar a unes seguretats i comoditats.
-Sí, ningú entra en l'economia social i solidària per fer-se ric. És un canvi de mentalitat total. És dur el camí, però és gent convençuda, molts d'ells vénen de la militància en moviments socials, i tenen clar que cal fer un altre tipus de vida.

-El País Basc va ser dels primers en aquest moviment?
-Sí, vam ser dels primers, però ara Catalunya ha agafat les regnes de tot aquest moviment, va al capdavant. A Catalunya tot el que s'està fent a Sants, per exemple, és un referent. De fet la setmana passada van venir de Barcelona a formar-nos. No conec tot Catalunya, però Barcelona és un referent a nivell social.