"L'Autònoma és complicada en termes de mobilitat."

Jordi Sorolla, estudiant del doble grau de Ciències Polítiques i Dret, Clàudia Hidalgo, estudiant de dret, i Lucía Aliagas, d'Història, es presenten al Claustre per la candidatura d'Estudiants en Acció.

14/11/2018

Quines propostes teniu com a candidatura?

Lucía: Tenim unes propostes més genèriques, per a totes les facultats, que serien la rebaixa del 30%, el tema del 3+2, que a moltes facultats s’ha aplicat, la reforma horària que ha afectat molt per tema de conciliació familiar (feina i estudis) i instar a la creació d’uns plans d’estudis feministes on hi tinguin més presència les dones. Vam analitzar la bibliografia del Pla d’estudis de Dret i d’Història i ens vam adonar que només hi havia una dona en els dos primers cursos. Creiem que això ha de canviar i s’hauria d’intentar incentivar uns plans d’estudis, no només feminitzats, sinó també feministes i amb perspectiva de gènere. Després, per a cada facultat, tenim propostes més concretes.

Jordi: Entre les propostes generals també apostem perquè l’estudiant pugui escollir entre avaluació única o continuada, perquè la realitat de cada persona és diferent. També ha sorgit la proposta de més biblioteques obertes el cap de setmana. Només obre la de Ciències Socials i està sobresaturada en exàmens. També volíem destacar que hi hagi més punts de reciclatge, perquè n’hi ha pocs a les facultats. De fet, en algunes aules ni tan sols hi ha papereres. També, volem que el pagament es pugui fer en més de tres terminis, per tal de facilitar i garantir l’accés. El pagament per terminis i l’avaluació continuada individual no són impossibles perquè hi ha universitats que ja ho fan, com la Universitat de Barcelona. Només cal que ens posem a treballar entre totes.

Quin model d'universitat proposeu?

Jordi: Pública, de qualitat...

Lucía: Feminista, ecologista...

Jordi: Contra el racisme, contra la LGTBIfòbia, que sigui social, inclusiva...

Lucía: Que tingui en compte el factor de classe que condiciona l’entrada a la universitat. Que tingui en compte la gent que treballa i la que no treballa, o que té més dificultats per entrar a la universitat per la seva situació familiar o econòmica. L’educació superior, al final, també és un dret com l’educació obligatòria, i que molta gent s’hagi de quedar fora perquè no té diners per pagar la matrícula o per pagar els materials no és just. Jo tinc una amiga que l’any passat va haver de deixar la universitat perquè no tenia diners per estudiar. Jo crec que això en un país que diu ser inclusiu no es pot permetre.

Jordi: Quan parlem d’accés no només fem referència a que es pugui pagar si no a la gent amb diversitat funcional que té moltes complicacions per estudiar. Sí que hi ha facilitats, però no les suficients. És molt difícil per a una persona que ve amb cadira de rodes anar a la Facultat de Lletres. ¿Com supera la pendent que hi ha? L’Autònoma és complicada en termes de mobilitat.

Lucía: També és complicat el transport per a la gent que venim de llocs de fora, com Mollet. Mollet està a prop de la UAB però és molt difícil arribar amb transport públic perquè passa un tren cada hora. És necessari parlar sobre què passa amb la gent que ve de fora, de Barcelona, de Terrassa, de Mollet, etc. Ara, amb el tema de les zones, la UAB s’ha convertit en primera zona, però Vallès Oriental i Terrassa segueixen sent segona zona. Els ferrocarrils van molt bé, però a la RENFE hi ha unes mancances bastant grosses. Un tren cada hora no és suficient per assolir la demanda que pot tenir el Vallès Oriental per arribar a la UAB.

Jordi: En aquest àmbit, nosaltres, com a estudiants, no podem fer gaire perquè és l'àmbit de la Generalitat, però si aconseguim entrar al Claustre volem instar a l’Autònoma a que demani al Departament de Mobilitat del Govern de la Generalitat que ho millori. Hi ha certes organitzacions que volen la T-Estudiant i demanem que hi hagi uns preus més populars per a les estudiants. Des de Terrassa es paga un total de 200 € cada tres mesos per arribar a l’Autònoma.

Lucía: 1600€ de matrícula com a mínim, més 200€ de transport...

Jordi: Jo he hagut de deixar la feina perquè no podia compatibilitzar els horaris de la carrera amb la feina. A la meva família, amb esforços i beques podem pagar la carrera però n'hi ha d'altres que no poden.

Lucía: Demanem també l’equiparació entre els preus de màster i els de grau. Hauràs de fer obligatòriament un màster perquè només amb el grau no fas res. Has de cursar un màster i que es dupliqui el seu preu també està expulsant una part de l'alumnat.