L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

10/09/2019

Per fer front al canvi climàtic, l'Acord de París presenta un enfocament de baix a dalt en el qual els països presenten els seus compromisos en forma de Contribucions Determinades a nivell Nacional (NDC) a les emissions d'efecte hivernacle. No obstant això, un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB publicat a Environmental Research Letters revela una manca de coherència i transparència entre els diferents compromisos.

"L'Acord Climàtic de París va ser un pas en la direcció correcta per a la política climàtica internacional, però en la seva forma actual és, en el millor dels casos, inadequada i, en el pitjor, extremadament ineficaç", indica Lewis King, un dels autors. L'estudi destaca problemes importants entorn de la transparència i la consistència en els compromisos de l'acord, que podrien contribuir a la manca d'ambició en les promeses d'algunes de les parts.

Segons Jeroen van den Bergh, coautor de l'estudi, la suma dels compromisos nacionals de l'acord sobre la mitigació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en forma de NDC, no arriba a complir l'objectiu de 2 ° C de l'acord.

Per aclarir les raons existent, els investigadors van analitzar els diferents compromisos a nivell de país classificant-los i normalitzant-per fer-los comparables. Es van identificar quatre categories: (1) objectius absoluts de reducció d'emissions en un any en termes percentuals en relació amb un any base històric; (2) reducció percentual de les emissions en relació amb l'escenari "business as usual" ("com de costum"), generalment fins a 2030; (3) reduccions de la intensitat d'emissió per PIB en relació amb un any base històric; i (4) projectes que no inclouen un objectiu d'emissió de gasos d'efecte hivernacle explícit. Els investigadors van avaluar aquestes categories afegint les dimensions de la regió geogràfica i la intensitat d'emissió per càpita.

Aquesta anàlisi els ha permès conèixer el canvi d'emissió real, ja sigui positiu o negatiu, en comparació amb un any base constant. "Trobem que les promeses de categoria 1 resulten ser les més ambicioses en termes de reducció d'emissions tangibles. Per contra, les promeses en les altres tres categories tendeixen a generar ambicions baixes amb augments significatius de les emissions del 29 al 53% a nivell global" indiquen, i expliquen que "significativament trobem que Amèrica del nord i la Unió Europea eren les úniques regions que buscaven reduccions absolutes de les emissions. A l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica i el sud d'Àsia, s'esperen augments substancials".

Segons Jeroen van den Bergh, "el format actual dels compromisos suposa una dificultat per avaluar amb precisió i comparar el que signifiquen les promeses en termes d'emissions reals. Per exemple, Rússia, Índia i el Pakistan emmarquen les seves NDC en termes de reduccions percentuals; Rússia en relació amb un any base, Índia en relació amb les emissions per PIB i el Pakistan en relació amb un escenari "business as usual". No obstant això, després del treball científic de normalització, els compromisos acaben donant lloc a augments substancials percentuals en les emissions per a l'any 2030. "Això no només fa que les promeses siguin difícils d'interpretar i comparar amb altres promeses sense una anàlisi detallada, sinó que pot produir l’efecte psicològic de rebaixar el nivell d'ambició pel fet que el compromís es formula com una reducció percentual, encara que les emissions en realitat augmenten".

Els investigadors insisteixen que la societat té dret a entendre amb claredat i comparar els compromisos de canvi climàtic dels seus països, si són o no justs, ambiciosos o si es sumen als objectius climàtics internacionals. També indiquen que proporcionar informació coherent i fàcilment comparable sobre els objectius climàtics del país ajuda a l'acceptació per part dels ciutadans.

"L'actual manca de transparència i coherència obstaculitzarà el procés de les NDC. Per avançar, suggerim que els principis de transparència i consistència de la marc de referència TACCC (Transparency, accuracy, completeness, comparability, and consistency) de l'Acord de París s'estenguin a l'estructura dels NDC en si. Això seria fàcil d'aconseguir si els països convertissin les seves promeses en objectius d'emissió clars en relació amb l'any base més recent disponible, inclosos tots els gasos i sectors importants". Això no només pot ajudar a produir objectius de major ambició que estiguin més oberts a l'escrutini extern, sinó que també ajudaria a millorar l'efectivitat en minimitzar els efectes sistèmics contraproduents, com la fugida de carboni de països amb política climàtica forta a aquells amb política climàtica feble.

Article científic
King L.C., van den Bergh J.C.J.M (2019). Normalisation of Paris agreement NDCs to enhance transparency and ambition. Environmental Research Letters

Disponible online: http://dx.doi.org/10.1088/1748-9326/ab1146