"L'accés a la ciència ha de ser obert, perquè l'accés al coneixement és un dret humà"

04/12/2019

La UAB ha acollit recentment la conferència internacional del Public Knowledge Project (PKP) 2019, en què especialistes de tot el món han debatut llargament sobre el finançament del procés de publicació dels articles científics. Aquest és un dels principals reptes per aconseguir que la recerca científica, que majoritàriament es fa en centres públics, sigui d’accés lliure (OA per les sigles en anglès d'Open Access) per a tothom.

Actualment, més del 70% de la recerca que es fa  es publica en revistes d’accés tancat. Aquestes publicacions estan en mans de grans grups editorials, que cobren subscripcions a institucions com les universitats per tal que el seu personal tècnic i de recerca hi tingui accés. Tot i això, el PKP ha aconseguit ja que més de 10.000 publicacions siguin d’accés lliure per a tothom. Però el recorregut cap a l'OA es preveu encara difícil. Willinsky, no obstant això, està convençut que s’acabarà aconseguint.

- Què és i què feu al Public Knowledge Project?
- El PKP és un projecte de recerca i desenvolupament, que construeix programari per ajudar la publicació acadèmica. Disposem de programari lliure de codi obert, com l’OJS (Open Journal Software), que altres poden utilitzar per publicar revistes i llibres en línia. Hi ha 10.000 revistes a tot el món que l’utilitzen; es distribueix gratuïtament i s'instal·la localment. El resultat són revistes de revisió per parells, obertes i gratuïtes per als lectors. El nostre objectiu és que tota la recerca i les publicacions acadèmiques estiguin disponibles gratuïtament per al públic i per als acadèmics de tot el món. 

- Treballeu en aquest projecte des de fa vint-i-un anys. Què heu aconseguit en aquest temps? 
- Part del nostre assoliment són les més de 10.000 publicacions que comentava. Hem ajudat molts grups a editar les seves revistes en línia en accés lliure i gratuït. La majoria d'aquestes revistes es troben al Sud global, o sigui que estem ajudant a crear una distribució més equitativa del coneixement i un intercanvi global del mateix. Formem també part d'un moviment més ampli per aconseguir un accés lliure i gratuït a la recerca arreu. Al voltant del 30% d'aquesta recerca està ja disponible d’aquesta manera. Així que hem ajudat a facilitar aquest grau d’accés obert al públic general, als experts en docència i recerca, als governs, etc.

- Quins són els principals desafiaments a què s'enfronta la publicació acadèmica en l'OA?
- El 70% de la recerca que es publica està en mans de grans empreses de revistes acadèmiques que controlen i són propietàries del contingut que publiquen. Aquestes revistes tenen un marge de benefici molt alt. Ens enfrontem doncs al repte d’avançar en una tasca que ha demostrat ser molt valuosa. Passar d'un negoci altament rendible a un entorn obert en què la recerca es comparteix és un gran desafiament. Molts hem intentat -no sols el PKP- força experiments sobre diferents maneres de fer que aquest treball estigui disponible lliurement, tot i que no es produeix gratuïtament. Necessitem doncs vies per finançar i donar suport a la publicació de recerques de molt alta qualitat. Dels molts models que s'han provat, no tenim una bala de plata, una via que garanteixi que funcioni o que hagi demostrat que funciona. Estem intentant, a través d'experiments i projectes pilot, trobar una manera de traslladar tot el contingut, el 100% de la recerca i de les publicacions acadèmiques, a l'accés obert.

- Com proposeu superar aquest repte?
- Tenim dues propostes prometedores. Una es diu "Subscribe to Open". Consisteix a demanar a les biblioteques de les universitats i dels centres de recerca que paguin el que paguen ara per la subscripció tancada, per tal que la revista es pugui posar en obert a tothom. La revista rep els mateixos diners i les biblioteques paguen la mateixa quantitat. Perquè ha de costar el mateix produir la mateixa qualitat. Està sent provat per Berghahn Books, que té tretze revistes i revisions anuals, en cinc revistes. De moment, les biblioteques estan dient "sí, estem d'acord amb aquesta proposta”. Aquest seria un model, tot i que només té en compte les revistes que ja tenen un grup de subscriptors o un grup de biblioteques subscrites. Hi ha moltes altres revistes que ja estan en accés obert que encara necessiten finançament. 

El projecte més gran que tenim ara entre mans proposa fer canvis en matèria de “copyright”. En aquest moment, els drets d'autor permeten cobrar diners per accedir a una obra fins a setanta anys després de la mort del creador. Són molt bons per a l’accés tancat, però en absolut per posar els continguts en obert. Així que estic treballant sobre com podem canviar la llei de drets d'autor, per tal que hi hagi una part que doni suport a la recerca en accés en obert. 

- Una llei de drets d’autor per a l'OA?
- Caldria primer, evidentment, reconèixer que la recerca és diferent a la música de, per exemple, Taylor Swift: ella viu de vendre la seva música, però no el personal investigador i acadèmic. Si el “copyright” fes aquesta diferenciació i establís que la recerca necessita ser immediatament oberta i gratuïta, però també finançada, podria haver-hi una llei de drets d'autor que exigís als usuaris principals, com les biblioteques de les universitats i dels instituts de recerca, pagar per ells. Perquè aquests centres estan rebent aquest valor. 

Taylor Swift té aquest tipus d'acord, el que es diu una "llicència obligatòria", que tot músic té, pel qual qualsevol pot transmetre la seva música, però han de pagar-li per poder-ho fer. Nosaltres voldríem una llicència similar, que impliqués que qualsevol pogués publicar articles de recerques, però ha de ser gratuïtament i ha de comptar amb el suport de les biblioteques que tenen aquesta llicència. De manera que si les biblioteques no utilitzen la recerca, perquè creguin que no és valuosa, no paguen. Però si l’usen, accepten pagar perquè es posi en obert. A més, amb la música hi ha un marc legal que estableix allò que obtenen els artistes. En la recerca, necessitem això també, perquè el preu que s’està cobrant no és just. 

- Com poden col·laborar institucions com la universitat en aquestes propostes?
- Definitivament necessitem que les universitats hi treballin juntes i participin en aquests experiments i projectes pilot per ajudar-nos. Han de veure que és un objectiu molt important per al futur de la universitat i que no poden continuar pagant un preu tan alt. 

- Hi ha alguna iniciativa d’èxit de què ens pugueu parlar?
- La idea dels drets d'autor és totalment nova. El model "Subscribe to Open" té un cert nivell d'èxit, amb dos editors que ho provaran per al 2020; les biblioteques, estan decidint ara mateix si participaran. Un bon nombre d’elles ja ha dit que sí. Estan disposades a pagar el que es una subscripció per posar la revista en obert. A finals d’any segur que ja ho sabrem. 

Hi ha altres iniciatives, com la del càrrec per al procés de producció de la publicació d'articles que assumeixen els investigadors, que ha estat reeixit en biomedicina i en algunes ciències, però només en aquests camps, amb publicacions a nivell molt alt en accés obert, com l’editorial PLOS. Ho estan fent molt bé, però el model es basa en finançaments que altres camps no tenen. Per tant, no és un model universal. 

Tenim igualment iniciatives molt reeixides de voluntaris i acadèmics que es reuneixen per publicar les seves pròpies revistes. Aquí són les 10.000 revistes que utilitzen l’OJS del PKP. La majoria d'aquestes revistes són fetes per estudiosos, departaments universitaris o biblioteques que treballen junts. Les biblioteques de les universitats han tingut molt d'èxit en l’allotjament i el patrocini de revistes. 

Entre aquests dos models, el molt costós del camp biomèdic i el cooperatiu, queda encara molt més contingut que cal abordar. Aquest és el repte. 

- Quina és la reacció dels editors davant l’augment de l'OA?
- En l'últim parell d'anys, tots s’hi han sumat. Tots els editors i finançadors li donen suport avui dia. La majoria del personal de recerca també i tot el personal de biblioteques. Hi ha un consens que l'accés obert és millor per a la ciència i l’acadèmia que l'accés tancat; quelcom que sembla bastant obvi, tot i que ens va costar molt de temps aconseguir-ho. Tots estem d’acord ara. En allò que no estem d'acord és en com pagar per aconseguir-ho. Tot el que he explicat fins ara és un esforç per abordar aquesta qüestió econòmica: publicar gratuïtament no és sostenible, però publicar de manera tancada perjudica la ciència. 

- Què fan les editorials privades per competir-hi?
- Reconeixen que és millor per a la ciència. Però igualment estan tractant de mantenir els seus ingressos molt alts. Ho estan fent proposant nous models, com ara un amb què mantenen la subscripció, al mateix temps que subvencionen de forma creuada l'accés obert i creen un sistema nacional molt complicat. Alemanya, Suècia i Holanda han acordat contractes amb grans empreses editorials en què els diners que paguen de subscripció, milions de dòlars, permetran als autors del seu país publicar en accés obert. Així doncs, en els pròxims anys hi haurà molts autors holandesos i alemanys, els articles dels quals seran gratuïts. Però és estrany que obrim una revista i puguem llegir lliurement els autors neerlandesos, però no als belgues, per exemple. Per a l'editor és molt bo, perquè està negociant en cada país amb el seu propi preu i els seus propis termes i té el control d'aquest procés. Però hi ha massa països en el món i jo no crec que sigui viable.

- Quina és la reacció dels investigadors respecte a la publicació dels seus treballs en OA?
- El 85% està d'acord en què és important, però tenen carreres, necessiten publicar en revistes molt bones. Tot i que la gran majoria li dóna suport i creu que és bo per a la ciència, no tenen elecció, perquè no totes les revistes són obertes, i no tenen el temps i l'energia per a enfocar-se en aquest tema de la manera que jo ho faig. Aquesta és la meva recerca. Tenim el seu suport, però encara no podem oferir-los el que necessiten, que és que totes les revistes siguin obertes, sense cap dubte.

- Què els diríeu als que pensen que la publicació en OA de les seves recerques no és positiva per al seu treball o prestigi?
- El New England Journal of Medicine publica en obert passats sis mesos; la revista més prestigiosa del món quant a nombre de cites, la primera publicació de biologia. Per tant, el prestigi ja no és un aspecte discutible. Tenim molts exemples: Nature Communications, Royal Society. Totes les editorials prestigioses tenen revistes en accés obert. Es pot tenir prestigi publicant en accés obert, però cal pagar. Estem d’acord que l’accés obert és quelcom positiu. No estem d’acord en com de car és. Ni en quin és el millor model. Així que, com pot imaginar, estem tots treballant en la qüestió, però de maneres molt diferents.

- Creu que algun dia el coneixement científic generat gràcies al finançament públic estarà disponible gratuïtament per a tots?
- Sí, absolutament. Més que això. No només la recerca finançada amb fons públics. No creiem que la recerca hagi de ser d’accés lliure només perquè el públic l'hagi pagat. Creiem que hauria de ser lliure perquè és recerca. Perquè és coneixement i creiem en el dret humà que té la gent a conèixer.