L’únic jaciment de maragdes de l’Imperi Romà podria haver estat de propietat privada

Joan Oller i el seu equip

Un equip d’investigadors encapçalat pel professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, Joan Oller, ha identificat una entrada a les mines del jaciment de Sikait, al Mons Smaragdus (Egipte), en unes construccions que denoten un caràcter privat de l’explotació de les vetes de mineral.

12/06/2019

El jaciment de maragdes, una variant verda del mineral de beril, estava probablement vinculat a la ciutat de Berenike, fundada per Ptolomeu II el segle III aC, i va ser ocupat en època romana entre els segles I i VI dC. Se situa en una vall seca (uadi) d’una zona muntanyosa, amb habitatges al llit sec del riu i edificacions a les vessants de la vall que, fins ara, també s’havien identificat com a habitatges. Es tracta d’edificis molt ben conservats, gairebé sencers, amb murs de fins a 4 metres d’alçada.

Amb les dades recollides al llarg de la campanya del 2018, que ara es publiquen a la revista Nilus, els investigadors de la UAB han comprovat que és molt probable que les edificacions dels vessants de la vall fossin en realitat les entrades a un seguit de mines de caràcter privat. A partir de l’estudi d’un dels edificis, que identifiquen com a Six Windows Building, els investigadors han deduït que es tractava d’un complex productiu vinculat a l’extracció i al primer treball de les maragdes, amb espais de descans, vestidors i avituallament on s’han trobat monedes, un recipient ceràmic reblert de fruita dessecada i també elements militars que podrien pertànyer als soldats que custodiaven aquestes entrades.

L’element clau ha estat la descoberta, a la paret recolzada a la roca, del que semblava un armari o nínxol que en ser excavat ha resultat ser la boca d’una mina que s’introduïa en forma de galeria. Al cap d’aproximadament mig metre la galeria es transformava en un petit pou vertical d’accés a les vetes de mineral. La troballa d’abundants fragments i restes de beril a l’habitació confirmen aquesta proposta.

“El fet que no hi hagi textos en aquesta zona multiplica la importància d’aquestes troballes, ja que donen molta informació de la manera com es vivia en aquella època”, afirma el coordinador de la recerca, Joan Oller. De fet, “el model econòmic que inferim és diferent a l’esperat en aquesta àrea, ja que es tracta de mines protegides que podrien ser de propietat privada, mentre a l’imperi hi havia moltes mines i canteres de titularitat pública”. El fet que fos un espai tancat i la possible presència de militars, “indicaria que no seria una explotació minera oberta, sinó que existirien concessions mineres privades a on famílies o grups determinats podrien explotar una veta de beril concreta. Si aquesta hipòtesi es pogués confirmar, això podria variar radicalment la visió sobre aquest assentament, ja que les estructures situades a la vessant rocosa de la muntanya podrien estar vinculades amb l’explotació minera de beril i no amb les àrees residencials, que es concentrarien al nivell del sòl de la vall”, explica Oller.

El complex arqueològic compta amb entre 150 i 200 estructures documentades. Del seu estudi, els investigadors també han observat que un dels edificis de la població, que semblava d’ús administratiu, era en realitat un temple. Es tracta d’un imponent edifici situat en una terrassa a l’accés de l’assentament. “La seva estructura, la seva posició preeminent i els materials recuperats amb una clara vinculació ritual, com estatuetes, pebeters, vidre de mosaic, deposicions monetàries i una plaqueta amb iconografia possiblement copta,” fan pensar al professor Joan Oller que “en realitat no estem davant d’un edifici administratiu, sinó més aviat davant d’un temple”.

El projecte arqueològic Sikait Project treballa al Desert Oriental egipci. Va fer la primera campanya l'any 2018 amb finançament de la Fundación Palarq i el darrer mes de gener de 2019 va dur a terme una segona campanya. L’interès principal és la zona del Parc Nacional de Wadi Gemal, on hi ha els únics jaciments arqueològics d'època romana dedicats a l'explotació de maragdes. Compta amb la participació de les universitats de Delaware (EUA) i de Varsòvia (Polònia) i amb el suport del Ministeri d’Antiguitats egipci.

En la fotografia, els investigadors del projecte Sikait Project al jaciment arqueològic. D’esquerra a dreta: Oriol Achon Casas, Vane Trevín Pita, David Fernández Abella, Joan Oller Guzmán, Adriana Molina Pérez i Delia Eguiluz Maestro.

Referència:
J. Oller. "L'explotació de maragdes a l'Egipte romà". Nilus, 27 (2018), 13-19.

 

Notícies relacionades

NacraIllesMedes

Trobada una de les últimes nacres de les Illes Medes

S'han trobat una de les últimes nacres de les illes Medes–Costa del Montgrí, en el marc del projecte de seguiment d’hàbitats submergits del Montgrí, on col·laboren els centres d’immersió de l’Estartit amb la UAB i l’entitat de conservació «Bufalvent. Estudi de la Mediterrània».

Totes les notícies