L’alçada i el nivell educatiu podrien servir per identificar el risc de demència en dones diabètiques a Nigèria

26/07/2019

La diabetis tipus 2 en la mitjana edat és un factor de risc per a la demència a tots els països del món, però és molt més alt en persones amb ancestres africans i amb les dones més susceptibles a patir-la. A més, el desenvolupament del deteriorament cognitiu s’accelera en aquestes persones quan concorren diabetis tipus 2 i factors com l’estil de vida actual, la dieta, condicions sociodemogràfiques i la genètica.

Aquest és especialment el cas de Nigèria, un dels països d’Àfrica amb el nombre més elevat de persones afectades per diabetis tipus 2 (tres milions i en augment). Des de la dècada dels 60 la prevalença de la diabetis ha passat d’afectar a menys de l’1% de la població a entre el 5 i el 10% % segons la regió del país. L’increment de la mitjana edat de la població, l’obesitat i la hipertensió i l’adopció generalitzada d’un estil de vida sedentari estan entre les causes que expliquen aquest augment, a més del consum de productes no gaire saludables importats del món occidental. Això fa del país un lloc apropiat on estudiar la interacció de diversos factors amb el desenvolupament de la diabetis tipus 2 junt amb altres malalties en persones d’origen africà.

Tenint en compte aquestes dades, la Dra. Lydia Giménez Llort (directora de la Unitat Departamental de Psicologia Mèdica, representant de l’Observatori per a la Igualtat a la Facultat de Medicina i investigadora de l’Institut de Neurociències de la UAB ) i el Dr. Efosa Kenneth Oghagbon (Department of Chemical Pathology , Faculty of Basic & Allied Medical Science, College of Health Sciences, Benue State University (BSU) i Consultant Chemical Pathologist and Metabolic Physician at the University Teaching Hospital; BSUTH, de Makurdi, Nigèria) han estudiat quins són els factors associats a l’estudi conjunt de la diabetis tipus 2 i de la demència en un centenar de persones diabètiques del país subsaharià (62 dones i 47 homes), en comparació amb un altre de sans (53 dones i 46 homes), posant especial atenció a les dones.

La investigació ha estudiat indicadors de diabetis i avaluació neuropsicològica amb dues escales per la demència, creuant els resultats amb diferents variables antropomòrfiques (pes, alçada, perímetre abdominal i índex de massa corporal) i de població (sexe, edat, nivell educatiu i professió).

Els resultats van mostrar que les dones diabètiques que tenien menor estatura i menys formació registraven pitjors nivells de demència. L’analfabetisme entre les dones afectades amb demència va ser dues vegades major que en les dones sense diabetis i onze vegades més gran que en els homes. L’alçada va ser el factor més diferenciador entre les mesures físiques, sent les dones diabètiques les que tenien una estatura menor. Finalment, van ser les dones amb diabetis tipus 2 amb menys nivell educatiu i menys estatura les que van registrar majors graus de deteriorament cognitiu en ambdues escales d’avaluació de la demència.

L’alçada, un paràmetre senzill de mesurar en la major part d’instal·lacions mèdiques del país, pot revelar un risc augmentat de demències entre les dones diabètiques amb poca formació, expliquen els investigadors. I assenyalen que l’associació de l’alçada amb els nivells d’estudis i de demència pot estar relacionada amb les circumstàncies de la vida primerenca.

“Se sap que l’educació augmenta la reserva cognitiva dels individus, afavorint la neuroplasticitat i el desenvolupament funcional: A més de l’edat i les complicacions de la diabetis, és un component d’una eina predictiva clau per valorar la probabilitat de la demència”, explica la Dra. Lydia Giménez-Llort. “D’altra banda, una nutrició òptima a l’inici de la vida pot millorar el desenvolupament cognitiu i cerebral en la infantesa i l’adolescència, períodes clau per assolir objectius educacionals i biofísics” indica el Dr. Efosa K. Oghagbon.

Ambdós autors consideren que no només cal millorar les polítiques públiques nigerianes en nutrició infantil i programes educatius, sinó que cal fer èmfasi en les nenes, perquè són les que tenen pitjors condicions de partida i un cop adultes, si desenvolupen la diabetis, tindran molt més risc de demència, fins i tot, que les altres dones.

“Els nostres resultats poden ajudar a desenvolupar aproximacions basades en l’evidència en l’àmbit sanitari i les comunitats de Nigèria i la subregió, països amb ingressos mitjans i baixos on tant la diabetis tipus 2 com la demència augmentaran de manera alarmant en els propers anys, amb un cost devastador i insostenible per a molts sistemes de salut africans”, conclouen.

L’estudi ha rebut cofinançament de la BSU i del Fons de Solidaritat de la UAB. El Fons, gestionat per la Fundació Autònoma Solidària, dona suport a projectes de cooperació universitària i d’educació per a la justícia global promoguts per la mateixa comunitat universitària. Està constituït per ingressos propis de la Universitat i per aportacions del professorat (PDI), del personal d'administració i de serveis (PAS), i de l’alumnat, a través d’un donatiu en la seva matrícula.

Referència: Efosa Kenneth Oghagbon, LydiaGiménez-Llort. Short height and poor education increase the risk of dementia in Nigerian type 2 diabetic women. Alzheimer's & Dementia: Diagnosis, Assessment & Disease Monitoring. https://doi.org/10.1016/j.dadm.2019.05.006