Identifiquen les característiques que milloren la resistència de les mongetes a la sequera
05/07/2016
La mongeta comuna o fesol (Phaseolus vulgaris L.) és la lleguminosa alimentària més important en els tròpics. És una font poc costosa de proteïnes i minerals per a prop de 400 milions de persones, principalment a Àfrica i Amèrica Llatina. Es conrea generalment per petits agricultors i està sotmesa a condicions que limiten el seu rendiment. La sequera afecta el 60% de les àrees cultivades amb fesols al món i pot causar pèrdues en la producció des d'un 10% a, fins i tot, el 100% de la plantació en alguns casos.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Programa de Frijol del Centre Internacional d'Agricultura Tropical (CIAT), a Colòmbia, han identificat els genotips resistents a la sequera i les característiques morfofisiològiques relacionades amb aquesta resistència. Els experiments es van dur a terme a Palmira, Colòmbia, entre juny i setembre de 2012 i 2013, i han estat publicats ara a la revista Frontiers in Plant Science.
Per a José Arnulfo Polania, investigador del Laboratori de Fisiologia Vegetal de la UAB i del Centre Internacional d'Agricultura Tropical "els experiments han demostrat que no hi ha una característica morfofisiològica dominant, sinó que és la combinació estratègica de diverses característiques el que confereix la resistència a la sequera de determinades varietats de fesols". "Nosaltres hem determinat quines són aquestes característiques específiques per a cada zona, segons si els sòls retenen o no la humitat i de si les sequeres són intermitents o contínues", afegeix Polania.
L'estudi ha determinat aquesta combinació estratègica de característiques, clau de l'èxit en la millora genètica per a la resistència a la sequera. Després d'avaluar 36 línies avançades de fesols, obtingudes a partir d'encreuaments entre diferents varietats, tenint en compte resultats de diferents paràmetres relacionats amb l’ús de l'aigua, el creixement i la producció, es van classificar les línies de fesol resistents a la sequera en dos grups: "estalviadors" i "gastadors" d'aigua.
Els genotips "estalviadors d'aigua" s'identifiquen per tenir diverses característiques morfofisiològiques que li permeten estalviar aigua: tenen menor obertura d'estomes, fulles petites, creixement moderat, i són eficients per remobilitzar el carboni des de les fulles i tiges a la formació de beina i gra. Aquests genotips corresponen a les línies de mongeta SER 16, ALB 60, ALB 6, BFS 10, BFS 29 i G40001, apropiades per a ser cultivades en ambients semiàrids on predominen sequeres extremes, sòls poc retenidors d'humitat, com els que es poden trobar a zones de l'Amèrica Central, Àfrica i del sud de Mèxic.
Per contra, els genotips "consumidors d'aigua" compten amb un sistema d'arrels profundes que maximitzen l'extracció d'aigua, que els permet un major creixement vegetatiu, combinat amb una eficient remobilització d'aquestes reserves en tiges i fulles a la formació de beines, tot produint més gra en condicions d'estrès per sequera. Corresponen a les línies NCB 280, NCB 226, SEN 56, SCR 2, SCR 16, SMC 141, RCB 593 i BFS 67, i són apropiats per a ser cultivats en àrees amb presència de sequeres intermitents, amb sòls que retenen la humitat. Es tracta de zones presents a Amèrica Central, Sud-amèrica i Àfrica.
L'estudi, Effective use of water and Increased dry matter Partitioned to grain Contribute to yield of common bean improved for drought resistance, publicat a Frontiers in Plant Science, ha comptat amb el suport de la Fundació Bill i Melinda Gates (BMGF) i del Programa d'investigació de CGIAR en lleguminoses de gra. El treball forma part de la tesi doctoral de José Polanía (programa de doctorat en Biologia y Biotecnologia de la UAB), codirigida per I. Rao i S. Beebe del CIAT de CAli Colmbia, y per Charlotte Poschenrieder, professora del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB.