Identificada la primera traducció íntegra de la Utopia de Thomas More: va ser a l'espanyol i per ser implantada a Amèrica

Tesi doctorat 1ª traducció vernacla Utopia

Una tesi doctoral realitzada per Víctor Lillo Castañ al Departament de Filologia Espanyola determina l'autor, Vasco de Quiroga, i la data, a l'entorn del 1530, de la primera traducció completa a una llengua vernacla de la Utopia de Thomas More en un manuscrit conservat a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid i encara sense publicar.

09/09/2020

La primera traducció completa de la Utopia de Thomas More es va escriure en llengua castellana i va ser obra de Vasco de Quiroga, primer bisbe de Michoacán, qui, a més, la va emprar per organitzar políticament dos pobles habitats per indígenes a Mèxic en la dècada de 1530. Així ho conclou la tesi doctoral que ha defensat Víctor Lillo Castañ a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

L'investigador ha provat que la traducció de la Utopia de Vasco de Quiroga no s'havia perdut, com es creia, sinó que es conserva en un manuscrit custodiat a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, que gestiona Patrimonio Nacional. Aquesta traducció era anònima, estava sense datar i, malgrat que es coneixia la seva existència des de 1992 pel catàleg de la Biblioteca, no s'havia datat ni identificat l'autor i gairebé havia passat desapercebuda fins ara.

Lillo Castañ, que ha editat el text per primera vegada, ha demostrat que la traducció és la que va anunciar Vasco de Quiroga en un informe al Consell d'Índies i l'ha datat entre el 1532 i el 1535. Una datació rellevant, que confirma que la versió castellana és la primera traducció vernacla de l'obra i s'avança molt a la de Jerónimo Antonio de Medinilla, publicada el 1637, que només conté el llibre II i ha estat considerada tradicionalment la primera traducció a l'espanyol del text de Thomas More.

“Els coneixements sobre la repercussió de la Utopia a Espanya han experimentat, així, un gir notable, perquè fins ara es considerava que l'obra de Thomas More havia tingut un ressò escàs i tardà”, destaca Joan Curbet, professor de la UAB i secretari del tribunal de la tesi doctoral de Lillo Castañ.

La traducció identificada ara és completa i el text base empleat va ser l'edició de Florència, de 1519. Anteriorment, només s'havia publicat una traducció a l'alemany, el 1524, que només incloïa el llibre II.

La recerca

Víctor Lillo Castañ ha identificat l'autoria de Vasco de Quiroga després de llegir un text que aquest va escriure a Mèxic, el 1535, i que va enviar a un membre del Consell d'Índies, en què indicava que havia fundat dos pobles habitats per indígenes que es regien per unes lleis molt similars a les de la Utopia de Thomas More.

En aquest informe, que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional (BNE, Mss/ 7369), Quiroga deia que adjuntava la seva traducció de l'obra perquè s'entengués millor el seu pla d'organització social, però aquesta traducció no es troba en el manuscrit de la BNE i  s'havia donat per perduda.

“Per la lletra dels dos copistes i a un indici intern és possible datar el text, sense cap dubte, en l’època de Carles V, versemblantment en la dècada de 1530. De la comparació entre el text llatí d'Utopia i la traducció castellana es desprèn que el trasllat és molt fidel a l'original, del qual difereix en molt comptades ocasions”, precisa l'investigador.

“Víctor Lillo ha lligat dos caps: la traducció castellana anònima de la Biblioteca del Palacio Real i l'informe de Vasco de Quiroga i ha demostrat filològicament amb la seva tesi, sense cap mena de dubte, que el manuscrit és la traducció anunciada per Vasco”, assenyala la professora de la UAB María José Vega,  que ha dirigit la tesi doctoral.

Una Utopia per implantar al Mèxic del segle XVI 

Thomas More va escriure la seva obra en llatí perquè es llegís per tota l'Europa culta del Cinc-cents i la va anomenar De optimo reipublicae statu deque nova insula Vtopia, és a dir, “sobre el millor sistema de govern i sobre l'illa d'Utopia”, títol que no solen recollir les edicions modernes.

“La gran ironia del llibre, que barreja burles i veres en proporció gens fàcil de determinar, consisteix en el fet que utopia és una paraula inventada per Moro a partir del grec i que està formada pel prefix “ou-”, que significa “no”, i “-topos”, que vol dir “lloc”, per la qual cosa la traducció literal del terme seria el no-lloc. No obstant això, Vasco de Quiroga va llegir amb fascinació l'obra de Thomas More i, contra l'escepticisme que revelava el seu títol, ell el va veure com un projecte que es podia realitzar portant-la a la pràctica a Nova Espanya, al Mèxic del segle XVI”, explica Víctor Lillo Castañ.

Vasco va fundar dues comunitats d'indígenes, a Mèxic i a Michoacán, que va batejar amb el nom de pobles-hospitals de Santa Fe de Mèxic i Santa Fe de la Laguna.

“El tret més notable és que les ordenances que els regien eren gairebé idèntiques a les lleis d'Utopia. Vasco havia ideat aquests dos pobles, que volia multiplicar per tot Nueva España, per evitar que conqueridors i colons esclavitzessin les poblacions indígenes i també per escolaritzar-les i introduir-les en la fe cristiana”, manifesta l'investigador.

Víctor Lillo Castañ ha llegit la seva tesi doctoral “Vasco de Quiroga y la Utopia de Tomas Moro en Nueva España: estudio y edición del manuscrito II/1087 de la Real Biblioteca del Palacio Real de Madrid”, dins del Programa de Doctorat de Filologia Espanyola de la UAB, reconegut amb menció d'excel·lència, el passat mes de juliol.

 

Notícies relacionades

CRAG

El CRAG participa en un estudi de genomes africans humans publicat a Nature

És l'estudi de genomes africans seqüenciats en alta profunditat més extens i divers fins ara. Els resultats aporten informació sobre migracions antigues i salut. L'estudi ajudarà a reduir el biaix de les dades genòmiques humanes, amb sobrerepresentació de poblacions d'Europa, Gran Bretanya i Amèrica del Nord.

 

Totes les notícies