Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera

Previsions polen

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019). Els experts expliquen com diferenciar els símptomes de l’al·lèrgia dels de la Síndrome Respiratòria Aguda Greu causada per Coronavirus 2

18/03/2020

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019). Així ho indiquen les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per als propers mesos realitzades per investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB.

La tardor i l’hivern han estat més humits i l’hivern més càlid de l’habitual. L’abundor d’aigua al sòl en el moment en què les plantes, sobretot els arbres, arrenquen la seva activitat desprès de l’aturada pel fred, i les temperatures suaus per l’època en el moment d’inici de les pol·linitzacions s’ha traduït en floracions i pol·linitzacions importants durant l’hivern (destaquem la del xiprer, el freixe, l’avellaner i el vern). A més, les prediccions meteorològiques dels experts per aquesta primavera (consultables a Meteocat) diuen que la primavera serà lleugerament més càlida de l’habitual i, pel que fa a la pluja, també estarà pel damunt del normal. 

Amb aquesta informació, la XAC informa que durant el 2020, les pol·linitzacions hivernals (xiprer, freixe, avellaner, vern) han començat aviat i amb molta força, superant les concentracions mitjanes històriques enregistrades des de 1994 fins a l’actualitat, i han acabat aviat (és a dir, han tingut la durada habitual); de la mateixa manera, les pol·linitzacions primaverals (plàtan, pi, parietària, pollancre, salze, auró, moreres, gramínies i aviat les de bedoll, blets, plantatge) segueixen la tendència de començar aviat i amb molta força i podrien tenir la durada habitual a no ser que:

  • les temperatures siguin sobtadament molt elevades, cosa que provocaria l’esgotament  avançat de la floració de les plantes;
  • les pluges es produeixin durant les hores de llum, quan les flors estan obertes i poden alliberar el pol·len. La pluja arrossega el pol·len cap al terra. Aquesta pluja però, de la mateixa manera que elimina el pol·len de l’aire, aporta aigua per a les plantes que han de florir properament, i podria fer incrementar les pol·linitzacions i allargar-ne el període de presència a l’aire de: parietària, gramínies, blets, plantatge, olivera i artemísia principalment;
  • hi hagi episodis de vent molt fort provinent de direccions sense o amb poc pol·len (per exemple de mar cap a terra), la qual cosa pot fer baixar les concentracions o modificar la composició de l’espectre.

L’al·lèrgia i els seus símptomes

L’al·lèrgia és una reacció immunitària que pot desencadenar-se per una gran varietat de substàncies externes que s'anomenen al·lèrgens. Aquests al·lèrgens poden induir reaccions si són inhalats, ingerits, injectats o si estan en contacte amb la pell. L'al·lèrgia més freqüent és la respiratòria, amb un 25% de la població que pateix rinoconjuntivitis i fins a un 12% amb asma. En el nostre entorn són produïdes principalment pels àcars de la pols domèstica, el pol·len i les espores de fongs. Els símptomes que l’al·lèrgia respiratòria pot ocasionar són ofec, tos, esternuts, picor al nas i ulls, obstrucció nasal, mucositat nasal, mal de cap i pèrdua d’hores de son.  

Els pòl·lens més al·lergògens

Segons dades de la SCAIC, les sensibilitzacions més prevalents en els pacients al·lèrgics són al pol·len de gramínies (51,6%), plàtan d’ombra (38,7%), olivera (35,5%), cupressàcies (22,6%) i blets (6,5%).

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (20,8%), el plàtan d'ombra (9,7%), les oleàcies –olivera + freixe + troana- (8,6%), la parietària (5,3%), les gramínies (4,3%) i els blets (2,4%), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya.

La XAC ha analitzat la tendència de les quantitats anuals d’aquests pòl·lens en els darrers 26 anys, per tal d’avaluar com el canvi de patrons meteorològics (canvi climàtic) pot estar influint en la pol·linització. Els resultats posen en evidència que, a Catalunya, s’ha produït un increment estadísticament significatiu de les quantitats anuals de pol·len d’arbres (xiprer, plàtan d’ombra i olivera), mentre que el pol·len d’herbes tendeix a disminuir significativament (parietària i blets) o no significativament (gramínies i artemísia).

Comparació dels símptomes de l'al·lèrgia i dels de la Síndrome Respiratòria Aguda Greu causada per Coronavirus 2

La Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) explica com diferenciar els símptomes de l’al·lèrgia dels de la Síndrome Respiratòria Aguda Greu causada per Coronavirus 2 (SARS-CoV-2 / COVID-19). Alguns símptomes poden ser similars i generar confusió.

Podem trobar diferències entre ambdues malalties?

Els principals símptomes descrits en la COVID-19 són febre (88,7-91,7% dels pacients), tos seca (67,8-75%), que pot arribar a irritar la faringe ocasionant faringitis, cansament (75%) i dificultat per respirar, a vegades acompanyada de sensació d’opressió toràcica. Els símptomes gastrointestinals, tot i no ser tan freqüents, també poden aparèixer. En el cas de que els símptomes respiratoris siguin ocasionats per patologia al·lèrgica, rarament apareix febre ni símptomes gastrointestinals i predominaran la mucositat i la congestió nasal, molt menys freqüents en el cas de la COVID-19. Els pacients al·lèrgics al pol·len, especialment al de la parietària, poden tenir prurit (no dolor) al paladar i/o a la gola.

Si sóc al·lèrgic, tinc més risc de patir infecció per SARS-CoV-2 / COVID-19?

Les principals malalties associades a aquesta infecció sembla que serien la hipertensió arterial (30%), la diabetis mellitus (12,1%), les malalties cardiovasculars o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (en menor freqüència 1,4 %). Per tant, ara per ara no s’ha demostrat que les malalties al·lèrgiques i l’asma siguin factors de risc per patir la infecció per SARS-CoV-2 / COVID-19.

Els pacients amb asma al·lèrgica, tindran més risc de patir una re-agudització bronquial degut a la COVID-19?

Durant el brot de SARS a Singapur o Hong Kong no es va observar un augment de les re-aguditzacions d’asma. Això es va atribuir als canvis en l’estil de vida de les persones asmàtiques: tancament d’escoles, mesures de prevenció, ús de mascaretes, etc. Ara bé, com que les infeccions respiratòries, especialment les víriques, poden ser desencadenants de crisis d’asma, cal extremar les mesures de prevenció. És molt important no descuidar el tractament antiasmàtic de base per tal que l’asma estigui ben controlada.

La primavera podrà frenar la COVID-19?

Si bé la majoria de virus, incloent alguns tipus de Coronavirus,  frenen la seva activitat quan les temperatures augmenten, en el cas de la COVID-19, actualment encara no tenim evidències d’aquest fet ja que a països com Singapur s’hi han registrat casos tot i haver-hi temperatures i humitat altes.

Situació de l'atenció dels malalts al·lèrgics a Catalunya

L’increment de les al·lèrgies en el futur a Catalunya serà degut, en gran part, al nombre de sensibilitzacions múltiples a diversos al·lèrgens en un mateix pacient. Això implica múltiples manifestacions en un mateix individu (asma, rinitis, urticària, anafilaxi, entre d’altres), amb un espectre de gravetat variat i causat per múltiples al·lèrgens. Aquest fet complica el diagnòstic i tractament, elevant els costos sanitaris, socials i familiars, i fent imprescindible la figura de l'al·lergòleg com a especialista format per tractar una malaltia sistèmica com és l'al·lèrgia. La SCAIC utilitza, com a eina molt important i necessària per a poder desenvolupar millor la seva tasca, la informació que proporciona la Xarxa Aerobiològica de Catalunya. A més, en recomana l’ús als seus pacients per tal de que es mantinguin informats i planifiquin el millor que puguin les seves activitats d’acord amb la evolució d’aquesta informació.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC): mesura dels pòl·lens i espores de fongs atmosfèrics  

A Catalunya, la XAC estudia des de 1983 la diversitat i els nivells dels pòl·lens i les espores de fongs a l’aire. Actualment es fa el seguiment de 9 localitats: Barcelona, Bellaterra, Girona, Lleida, Manresa, Planes de Son, Roquetes-Tortosa, Tarragona i Vielha.

A la web del XAC es publica setmanalment un butlletí amb les prediccions dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens que s’esperen pels propers dies, així com gràfiques que mostren la dinàmica dels pòl·lens i les espores al llarg de l’any i en comparació als anys previs, calendaris pol·línics i altra informació d’interès sobre aerobiologia. Al web hom pot donar-se d’alta a rebre el butlletí setmanal de predicció. La predicció també es pot consultar Instagram @aerobiologia_de_catalunya i Twitter @aerobiologia i les Apps que es basen en les nostres prediccions (El Temps, per Android, i  PolenCat, per Android i IOS), i altres com el web de l’Ajuntament de Cassà de la Selva i l’assistent Alexia skills d’Amazon. La XAC atén també les consultes de professionals i de particulars (aerobiologia.pia@uab.cat).

El projecte XAC va néixer amb la finalitat de convertir en servei al país i a les persones el que inicialment es plantejà com recerca de la tesi doctoral de la seva actual coordinadora, Jordina Belmonte. La XAC és possible gràcies a l’aportació de recursos per part d’algunes administracions i d’empreses a qui expressem també des d’aquí i una vegada més el nostre agraïment: Laboratorios LETI,  Diputació de Tarragona, Servei Meteorològic de Catalunya, Diputació de Lleida, Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC), Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), J Uriach y Compañia, S.A., Màster en Neuromàrketing UAB i UAB. També al projecte TECBIOMET (CTM2017-89565-C2-1-P).

A la imatge, la coordinadora de la XAC i investigadora de l’ICTA-UAB Jordina Belmonte, amb el tècnic especialista de la XAC David Navarro al captador que hi ha ubicat al campus de la UAB.

 

 

Notícies relacionades

Totes les notícies