Els professionals de l'audiovisual parpellegen menys que els no professionals
10/05/2017
La professionalització audiovisual afecta la freqüència de parpelleig. Segons un recent estudi, publicat a PLOS ONE, els professionals de l'audiovisual parpellegen menys que la resta, quan miren la realitat. En un estudi previ realitzat per aquests mateixos investigadors, es va demostrar que la professionalització audiovisual afecta la freqüència de parpelleig en el consum a través de pantalles. En aquest nou treball, els investigadors mostren com la disminució de la freqüència de parpelleig que presenten els professionals de l'audiovisual no només es desenvolupa durant el visionat de productes audiovisuals, sinó també quan miren la realitat.
El parpelleig té una doble funció: d'una banda, cognitiva, i la seva freqüència s'ha demostrat que està vinculada a l'atenció; d'altra banda, el parpelleig té una funció fisiològica i serveix per lubricar l'ull. Una baixa freqüència de parpelleig pot provocar una deficient lubricació ocular que, al seu torn, pot derivar en problemes oculars. Els resultats d'aquesta investigació suposen que la freqüència de parpelleig dels professionals de l'audiovisual no només s'ha de tenir en compte durant moments de percepció a través de pantalles, sinó també fora d'elles. I és que, segons aquest estudi, visualitzar pantalles de forma prolongada i prendre decisions associades a elles amb un elevat nivell d'atenció, com fan els professionals de l'audiovisual, acaba per disminuir la freqüència de parpelleig no només en contextos audiovisuals, sinó també mirant esdeveniments de la realitat.
A més, els investigadors van comparar la percepció de la realitat amb la de les pantalles i van mostrar que el tipus d'estímul (realitat o pantalla) afecta la freqüència de parpelleig dels professionals de l'audiovisual: les pantalles disminueixen la freqüència de parpelleig en comparació amb la realitat. No obstant això, aquest fenomen no es produeix de manera tan clara en el grup dels no professionals. Els autors de l'estudi investiguen ara si efectes semblants de disminució del parpelleig es dóna en jugadors de videojocs i consumidors intensius de videoclips.
Per a aquest treball, es van mostrar diferents vídeos a través d'una pantalla i una representació teatral en directe amb el mateix contingut. Els estímuls contenien exactament la mateixa narrativa, amb les mateixes accions, la mateixa durada i el mateix personatge. La freqüència de parpelleig mostrada pels subjectes en els estímuls de vídeo va ser comparada a la presentada en la representació teatral. Per a la presentació dels estímuls es va dissenyar un espai ad hoc (Imatge 1). L'espai comptava amb dues estructures negres de 4x2 metres: una estructura servia com a fons de decorat de la representació real; l'altra estructura comptava amb una buit dissenyat enmig per col·locar de manera ajustada la pantalla que presentava els estímuls de vídeo. Cada vegada que es representava l'obra teatral a cada subjecte, es treia la pantalla i mitjançant el buit dissenyat es contemplava la presentació teatralitzada.
Els subjectes van ser monitoritzats amb un dispositiu d'EEG sense cables. Per a la investigació es va quantificar l'activitat electromiogràfica del múscul orbicular ocular.
En la investigació van participar professionals de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), coordinats per l'Institut RTVE. La investigació ha estat desenvolupada per Celia Andreu-Sánchez i Miguel Ángel Martín-Pascual, del grup Neuro-Com de la Universitat Autònoma de Barcelona, i per Agnès Gruart i José María Delgado-García, de la Divisió de Neurociències de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla.