Els neandertals usaven escuradents per calmar el dolor de genives

16/10/2013

Eliminar restes de menjar que queden entre les dents amb escuradents és un hàbit associat al gènere Homo de molt antic, ja que fins i tot s’hi ha documentat en dents d’Homo habilis, espècie que va viure fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. Ara, però, una nova investigació, basada en les restes fòssils d’un neandertal, ha demostrat, a més, que aquest homínid feia servir també els escuradents per calmar el dolor produït per algunes malalties relacionades amb les dents, com la inflamació de les genives.

La recerca, realitzada per Marina Lozano, Carlos Lorenzo i Gala Gómez, membres de l’IPHES, en col·laboració amb Maria Eulàlia Subirà, professora i investigadora d’Antropologia Biològica  de la UAB, i José Aparicio, de la Diputació Provincial de València, relaciona les marques d’escuradents en molars de neandertals amb la malaltia periodontal.

El fòssil en què s’ha observat aquesta patologia va ser cedit per al seu estudi a la UAB, juntament amb altres restes fòssils del jaciment de Cova Foradà (València), i posteriorment traslladat a l’IPHES per a l’estudi dental. La seva cronologia no està clara, però es pot assegurar que és un neandertal associat a indústria lítica mosteriana, és a dir, de fa aproximadament entre 150.000 i 50.000 anys. La investigació va evidenciar que les restes maxil·lars presentaven porositat, un tret característic de deteriorament per malaltia periodontal, i pèrdua d’os en els alvèols (on estan inserides les dents), amb una reducció de la massa òssia d’entre quatre i vuit mil·límetres, de manera que les arrels de les dents, normalment a l’interior dels alvèols, quedaven exposades.

A més, també es van detectar dos solcs interdentals entre dues de les dents fixades del maxil·lar –Pm3 (primer premolar) i M1 (primer molar)-, produïts probablement per l’ús continuat i sistemàtic d’un objecte com a escuradents que l’individu faria servir en un intent d’alleugerir les molèsties que li ocasionava la inflamació de les genives a causa de la periodontitis.

Els casos de solcs dentals ocasionats per escuradents són nombrosos entre els neandertals i generalment no estan associats a cap malaltia dental. En el cas de Cova Foradà, no obstant, l'escuradents no va ser emprat tan sols com a una primitiva forma d’higiene dental, sinó que està associat a una patologia i a un intent d’alleugerar el dolor, el que el fa un cas singular.

És un dels primers exemples de tractament pal·liatiu amb escuradents i el més antic documentat fins ara. I suposa un pas més per caracteritzar els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d’adaptacions al medi i de recursos fins i tot en el camp de la medicina pal·liativa.

La recerca ha conclòs també que el neandertal no tenia càries ni havia patit abscessos, tot i que les dents conservades presentaven un gran desgast, fruit d’una dieta abrasiva, basada en aliments durs i fibrosos.

Imatge: en la imatge de l'esquerra, la fletxa indica el solc interproximal en el Pm3 (primer premolar) superior. La imatge de la dreta és un detall del solc vist amb un Microscopi Electrònic de Cambra Ambiental.

Referència bibliogràfica: Lozano, Marina et al. “Toothpicking and periodontal disease in a Neanderthal specimen from Cova Foradà site (Valencia, Spain)”, PLOS ONE (2013).