Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

28/01/2019

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat McGill de Canadà, que per primera vegada empra un enfocament matemàtic per projectar el benestar subjectiu futur de la població mundial.

L'estudi, publicat recentment per la revista Nature Communications, ofereix una perspectiva alternativa a les projeccions de futur basades en resultats materials fàcils de quantificar, com ara els ingressos per càpita, per avaluar els impactes en el benestar humà, i contempla altres dimensions de la vida que són importants, encara que més difícils de quantificar per la seva subjectivitat. La mesura de benestar és l'autoavaluació de vida del Gallup World Poll, que al 2017 tenia una mitjana global de 5.24 sobre 10.

Els investigadors han utilitzat un model estadístic dinàmic que combina variables econòmiques (materials) com el PIB per càpita i l'esperança de vida, amb variables socials ("no materials") com la llibertat, la corrupció governamental, els ajuts o els suports socials. Amb aquestes variables, han pogut reproduir les diferències més importants entre països i usar els canvis observats entre 2005 i 2006 per calibrar el model. Aquest model els ha permès projectar escenaris per als canvis globals en les autoavaluacions de la vida humana en l'any 2050.

Els resultats mostren que el canvis previstos en variables materials tendeixen a conduir a millores molt modestes en la percepció del benestar personal global, que anirien des de cap canvi fins a, com a molt, un 10% d'increment respecte a l'actualitat. D’altra banda, els escenaris basats en variables de tipus "no material" mostren un marge de possibles impactes molt ampli que anirien des d'un 30% d'increment en la percepció del benestar personal (en l'escenari més optimista de millores en la societat) fins a un 35% de descens (en l'escenari més pessimista de declivi social).

El major abast dels canvis “no materials” recauria de manera especial en regions densament poblades com l'Índia, la Xina, Europa occidental o Àfrica subsahariana, on el marge de millora en qüestions socials és ampli.

"Aquests resultats posen de manifest el paper fonamental dels factors no materials, com els suports socials, les llibertats o la imparcialitat en la determinació del futur benestar humà", explica Eric Galbraith investigador de l'ICTA-UAB, qui remarca que és molt poc probable que els canvis en el PIB tinguin un paper important en l'autoavaluació de vida d'aquí a 30 anys. "Els canvis que hem vist entre 2005 i 2016 mostren que les tendències no materials abasten possibilitats més extremes positives i negatives que les tendències materials", explica Chris Barrington-Leigh, investigador de la McGill University.

Els autors alerten que les principals millores que podrien aconseguir-se en les pròximes dècades pel que fa al benestar subjectiu de la població, així com els esculls més perillosos a evitar, es troben en l'àmbit del teixit social. "Les polítiques a llarg termini que estan massa enfocades en els ingressos tenen efectes molt limitats", segons Barrington-Leigh. "Si l'objectiu prioritari dels governs és el benestar humà, aquests haurien de destinar els seus recursos de manera més encertada a polítiques basades en el que realment importa més per a l'experiència humana".

Article de recerca
Barrigton-Leigh C. & Galbraith E. (2019). Feasible future global scenarios for human life evaluations. Nature Communications, 10(1):161 DOI: https://doi.org/10.1038/s41467-018-08002-2