El pasdoble com a estratègia per millorar la qualitat de vida dels malalts de pàrkinson i dels seus cuidadors
19/11/2020
El protocol pretén contribuir als esforços que s’estan fent al voltant d’aquesta malaltia, per trobar estratègies no farmacològiques que ajudin a alentir la seva aparició o progressió i afavoreixin alhora la qualitat de vida de les persones afectades i la de les persones que les cuiden.
Les guies europees sobre el pàrkinson recomanen activitats físiques com l’exercici aeròbic i el ball, perquè està demostrat que milloren la mobilitat funcional i l’equilibri en els pacients. Però els estudis científics que hi ha actualment per mesurar el seu benefici es centren en el tango i el vals.
Lydia Giménez-Llort i Lidia Castillo-Mariqueo, de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal i de l’Institut de Neurociències (INc), han elaborat ara el protocol centrat en el popular ball hispà, fàcil d’implementar des d’una perspectiva familiar i social i que involucra tant la persona afectada com la que la cuida.
“Basant-nos en l’evidència científica que hi ha sobre els beneficis de ballar en la malaltia de Parkinson, hem estructurat el programa a partir de les característiques del pasdoble, encaixant-les amb els objectius de millorar els símptomes motors, els aspectes emocionals i cognitius i la socialització de les persones afectades i dels seus cuidadors”, explica Lydia Giménez-Llort.
Entre aquestes característiques destaquen la possibilitat que ofereix de seguir el ritme i ser ballat de manera individual (passes al davant i al darrera o laterals), la inexistència d’una rutina predefinida de principi a fi i el guiatge de la parella, que facilita el manteniment de la postura, seguiment dels moviments i el domini de l’equilibri.
La proposta contempla el pasdoble també en la seva part musical. “Un element distintiu, amb molt de potencial, és la seva música. El pasdoble destaca per la seva familiaritat, en formar part del repertori de música popular. Comparat amb altres balls, té una qualitat musical que convida al moviment o al ball i afavoreix un ambient fluid i ininterromput dels moviments de gir”, comenta Giménez-Llort.
La facilitat de ser implementat en qualsevol ambient familiar o social, a associacions de persones afectades o, tal com es fa ja de forma habitual, als casals de persones majors involucrant a la persona cuidadora, sovint la parella, és el tercer punt amb valor afegit que destaca la investigadora.
Una sessió setmanal
Les investigadores proposen la pràctica d’una hora setmanal, al llarg de 12 setmanes successives, en un protocol que es pot desenvolupar en diferents nivells de complexitat i intensitat, segons quin sigui el grau d’afectació dels pacients.
Cada sessió s’estructura en quatre parts en què es treballen estratègies d’inici de la marxa i de mobilitat dins l’espai, exercicis per millorar l’equilibri i entrenament de la mobilitat de les articulacions, així com l’enfortiment muscular per millorar la capacitat física.
En finalitzar, els resultats del protocol són avaluats pels professionals en base a les eines científiques de mesura per a persones afectades per la malaltia. A més, en tractar-se d’una intervenció centrada en la família, s’avalua també el seu efecte en el benestar i la sobrecàrrega de la persona cuidadora, dimensions sovint poc contemplades en les intervencions.
“Pretenem que el programa de rehabilitació promogui també les emocions positives i l'autoestima en els pacients, que millori la seva desafecció social i la qualitat de vida d’aquests pacients i la de les persones que els cuiden. En comparació a les rutines d’exercicis, ballar unifica amb més intensitat aquests aspectes i el resultat és més gratificant quan es tracta de persones grans”, assenyala Lidia Castillo-Mariqueo, que com a fisioterapeuta ja ha utilitzat la pràctica de ballar amb associacions de familiars de pàrkinson a Xile
El fet que no només es pot aplicar a Espanya, sinó també a altres països americans on el pasdoble es coneix i es practica, com ara Mèxic, Puerto Rico, Colòmbia i algunes zones dels Estats Units, amplia les possibilitats que pugui beneficiar un nombre important de persones, destaquen les investigadores, que l’han dissenyat com un programa obert a millores a mesura que es vagi posant en pràctica i se n’avaluïn els resultats.
Article de referència: Giménez-Llort L and Castillo-Mariqueo L (2020). PasoDoble, a Proposed Dance/Music for People With Parkinson’s Disease and Their Caregivers. Front. Neurol. https://doi.org/10.3389/fneur.2020.567891