El fracàs escolar a l'ESO dels alumnes immigrants gairebé duplica el dels autòctons

ImmigrantsFracasESO
Autor Foto: I-stock

Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB mostra que mentre que els alumnes autòctons que no assoleixen l’ESO són el 10,3%, els alumnes de 2a generació d’immigrants (nascuts a Espanya però amb pares nascuts a l’estranger) és el 17,3%; i el de la generació 1 (nascuts a l’estranger que han arribat a Catalunya amb 7 o més anys), el 29,2%.

17/07/2018

L’estudi conclou que la distància que els separa dels resultats de la població autòctona són insostenibles i apunta a una “intolerable racialització del fracàs escolar” que requereix una actuació urgent.


Un estudi elaborat per Jordi Bayona i Andreu Domingo, del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s’acaba de publicar a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques titulat El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent” analitza el fracàs escolar dels descendents de la immigració internacional a Catalunya.

Els investigadors  han utilitzat dades del Departament d’Ensenyament creuades per l’Idescat  amb el Registre Estadístic de Població per estudiar el rendiment escolar per al curs 2015-16 (on el 30,4% de l’alumnat matriculat a 4rt d’ESO en escoles públiques tenen relació amb la immigració, és a dir, 12.976 alumnes). Fins ara, les dades estadístiques disponibles eren poques, fragmentàries i insuficients. Per a l’anàlisi del rendiment escolar s’han utilitzat les dades d’assoliment del Grau d’ESO dels alumnes d’escoles públiques.

Els valors de fracàs escolar més elevats es donen entre els alumnes de Primera Generació, on una tercera part dels nois (34,6%) i una quarta part de les noies (23,5%) no assoleixen el títol, valors molt superiors al 13,2% dels nois i al 7,3% de les noies autòctons.

En la Segona Generació, però, se segueixen registrant valors superiors als autòctons, vuit punts superiors entre els nois (21,2%) i sis punts entre les noies (13,7%), que gairebé dupliquen el fracàs escolar de les alumnes autòctones.

Entre la Segona Generació d’immigrants (el grup amb major volum i que creixerà més en els propers anys), els alumnes d’origen americà tenen un 15,5% de fracàs escolar, per un 17,8% els d’origen asiàtic i, a la cua, un 19,2% entre els d’origen africà.

En aquest darrer cas, el 15,9% de fracàs escolar entre els alumnes marroquins “és preocupant tractant-se del primer origen, especialment si tenim en compte el creixement d’aquest grup en un futur immediat”, expliquen els investigadors Jordi Bayona i Andreu Domingo. I afegeixen: “Però és encara més preocupant el 40,9% de no assoliment del grau entre els alumnes d’origen gambià (segon origen en nombre d’alumnes de segona generació a quart d’ESO), que fins i tot ascendeix al 54% entre els nois (valor minimitzat per un possible abandonament abans de finalitzar l’ESO), i que deixa entreveure el fracàs del sistema educatiu amb alguns orígens determinats, i les dificultats futures que aquests joves poden tenir en la seva inclusió i posterior progressió en el món laboral”. Per als autors de l’estudi “cal una actuació especial i urgent sobre la matèria”.

Per a la seva anàlisi els investigadors han utilitzat una nomenclatura per “Generacions”, amb les següents categories: 1) Generació 1: alumnes nascuts a l’estranger i arribats a Catalunya amb set o més anys; 2) Generació 1,75: alumnes nascuts a l’estranger, però arribats a Catalunya amb menys de set anys; 3) Segona Generació: alumnes nascuts a Espanya però que ambdós progenitors han nascut a l’estranger; 4) Generació 2,5: alumnes nascuts a Espanya però amb un dels progenitors nascut a l’estranger i l’altre a Espanya; i, 5) Autòctons: alumnes nascuts a Espanya i que els seus progenitors també hi hagin nascut.

En el curs 2015-16 tres de cada deu alumnes pertanyien a la Segona Generació o la Generació 2,5 (137.377 alumnes, amb 26 orígens amb més d’un miler d’alumnes).

La no obtenció del Grau d’ESO és el que porta a parlar, a escala internacional, de fracàs escolar. La pertorbació migratòria es mostra com el primer factor que explica en conjunt el rendiment escolar: l’arribada tardana, la discontinuïtat i, per suposat, l’abandonament marcaran els resultats més negatius. És així com les generacions més afectades per la immigració solen obtenir pitjors resultats escolars.

Per als investigadors, “malgrat els indubtables esforços del sistema educatiu que s’han donat en els anys passats –en un context d’austeritat-, els nivells de fracàs escolar mesurats per l’obtenció del grau d’ESO, i la distància que els separa dels resultats de la població autòctona són insostenibles”.

La selecció negativa d’alguns dels orígens dels descendents dels immigrats apunta a “una intolerable racialització del fracàs escolar”, amb tot el que comporta “tant sobre l’evolució de les trajectòries individuals dels que avui són adolescents com de fractura en la societat catalana”, expliquen Jordi Bayona i Andreu Domingo.

L’estudi dels investigadors del CED-UAB conclou afirmant que “els descendents dels immigrats internacionals i la seva integració social han de ser un dels objectius prioritaris per a la construcció de la cohesió social, un grup poblacional que en el futur proper pot representar més de la quarta part dels joves residents a Catalunya”.

Diversitat i distribució territorial de l’alumnat
De l’1,1 milió d’alumnes matriculats en nivells educatius no universitaris, els alumnes amb antecedents migratoris recents són el 26,2%. D’entre aquests, hi ha 26  orígens d’alumnes de la Segona Generació d’immigrants, i d’ells, quatre de cada 10 casos són d’origen marroquí, superant els 50.000 alumnes. A molta diferència, s’hi troben en segona posició, els d’origen equatorià, superant els 10.000 alumnes, i per sobre dels 5.000, xinesos i romanesos, en tercer i quart lloc.

Pel que fa a la distribució territorial, s’observa alta presència en xifres absolutes als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, així com a tots els municipis litorals i les ciutats de Lleida i Girona. Destaquen també les capitals comarcals interiors, com Manresa o Vic. Els percentatges més alts en els municipis són: Salt (47%), Castelló d’Empúries (33%), Manlleu (30%), Guissona (29%) o Palafrugell (28,7%). Entre els municipis amb major nombre total d’alumnes: l’Hospitalet de Llobregat (23,1%), Mataró (18,8%) o Santa Coloma de Gramenet (18,3%).
 
ARTICLE DE REFERÈNCIA:
http://ced.uab.es/PD/PerspectivesDemografiques_011_CAT.pdf

 

Notícies relacionades

Totes les notícies