Descobreixen impresa a la roca la pell d’un dels darrers dinosaures
13/10/2016
Una recerca geològica a Vallcebre, a prop de Berga, per estudiar l’origen d’unes roques sedimentàries del Cretaci Superior (d’una edat d’al voltant de 66 milions d’anys), ha tret a la llum una troballa extraordinària. Es tracta de l’empremta que van deixar les escates de la pell d’un dinosaure en recolzar-se sobre el terra. La zona, en aquella època, corresponia als fangs de la ribera d’un riu. Casualment, aquells fangs on va quedar impressionada la pell de l’animal es van cobrir de sorres que van petrificar, al llarg de milers d’anys, per formar gres, la roca sedimentària que va preservar la forma de les empremtes descoberta pels investigadors. La sorra va actuar de motlle, per la qual cosa el què es pot observar a la roca, més que una empremta, és el relleu de la pell original de l’animal.
La troballa té un caràcter excepcional, ja que el Cretaci Superior correspon a l’època en què van viure els darrers dinosaures abans de l’extinció, hi ha poques zones al món amb roques d’aquesta època i caracteritzar aquests dinosaures és molt important per entendre com i perquè van desaparèixer. “Es tracta de l’únic registre de la pell de dinosaure d’aquesta època a tot Europa, i correspon a un dels exemplars més recents, més propers a l’extinció, a tot el món”, destaca l’investigador de la UAB Victor Fondevilla, autor principal de la recerca. “El registre fòssil de la pell dels darrers dinosaures és molt escàs, i només compta amb alguns jaciments de característiques similars als Estats Units i a Àsia”, continua Fondevilla, “a la Península s’ha trobat altres fòssils de pell de dinosaure, a Portugal i a Astúries, però corresponen a altres èpoques més llunyanes”.
La forma de les escates observada a la roca mostra un patró característic de la pell d’alguns dinosaures: la forma de roseta amb un bony central en forma de polígon envoltat per altres cinc o sis bonys. Però es tracta d’escates grans, massa grans per la grandària típica dels dinosaures carnívors i hadrosaures que habitaven la zona fa 66 milions d’anys. “Probablement es tracti d’un gran sauròpode herbívor, potser d’un titanosaure, ja que hem trobat petjades d’aquesta espècie molt a prop de la roca on hi ha les impressions de la pell” comenta Fondevilla.
De fet s’hi ha trobat dues empremtes de la pell, una gran d’uns 20 centímetres d’amplada, i una altra més petita, de només 5 centímetres d’amplada, separades per un metre i mig de distància, probablement del mateix animal. “El fet que siguin empremtes a la roca és una evidència de què l’animal és de l’època del sediment, un dels darrers dinosaures que va viure al planeta. Quan es troben ossos la datació és més complicada perquè poden haver-se desplaçat respecte del sediment original en tots aquests milions d’anys”, aclareix Fondevilla.
La troballa constata l’excel·lent registre fòssil dels Pirineus pel que fa als dinosaures que van viure a Europa poc abans de la seva extinció a tot el planeta. “Els jaciments del Berguedà, Pallars Jussà, l’Alt Urgell i La Noguera han proporcionat evidències de cinc grups diferents de dinosaures: titanosaures, anquilosaures, teròpodes, hadrosaures i rahbdodòntids”, explica Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’ICP i director del Museu de la Conca Dellà d’Isona. “Els jaciments dels Pirineus són molt rellevants des del punt de vista científic, ja que ens permeten estudiar les causes de la seva extinció en un punt geogràficament allunyat de l’impacte del meteorit”, explica Galobart.
La recerca, publicada a Geological Magazine, ha estat liderada pels investigadors del Departament de Geologia de la UAB Víctor Fondevilla i Oriol Oms, en col·laboració amb els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Museu de la Conca Dellà Bernat Vila i Àngel Galobart.