Conreus transgènics i ecològics: una coexistència impossible

26/06/2008

El treball, realitzat per la investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB Rosa Binimelis, que treballa al projecte europeu ALARM (Assessing Large Scale Risks for Biodiversity with Tested Methods), analitza l'aplicació del concepte de coexistència entre Organismes Modificats Genèticament (OMG) i l'agricultura convencional i ecològica a la Unió Europea.  Els resultats de la recerca han estat publicats a la revista "Journal of Agricultural and Environmental Ethics".

Des de la seva introducció, l'any 1998, a l'estat espanyol, el conreu d'OMG ha estat caracteritzat per una forta polèmica, que ha cristal·litzat, en els darrers anys, en el debat sobre el concepte de coexistència entre els conreus transgènics i els convencionals i biològics. Aquest concepte va ser introduït l'any 2002 per la Comissió Europea amb un doble objectiu: per una banda, havia de gestionar els problemes derivats de la barreja entre els diferents conreus, donat que hi ha un acord internacional dels productors ecològics en contra de la utilització d'OMG. D'una altra banda, havia de facilitar l'aixecament de la moratòria europea de facto -no reconeguda formalment- a la introducció de nous cultius transgènics. Així, el concepte de coexistència ha de permetre, a través de l'establiment de mesures tècniques, operar lliurement al mercat mentre es redueixen els conflictes polítics vinculats als OMG. La Comissió Europea té previst realitzar aquest any una avaluació sobre com s'ha anat implementant en la pràctica el concepte de coexistència durant els últims deu anys.

Els estudis previs en aquesta matèria havien estat realitzats abans de la introducció d'OMG, basats en casos experimentals o en modelitzacions, ja que no hi ha pràcticament conreus a escala comercial a la resta de països europeus. La recerca de la investigadora de l'ICTA, en canvi, analitza la situació a Catalunya i Aragó, on hi ha conreu comercial d'OMG des de 1998. Es tracta, doncs, d'una recerca única i especialment rellevant per a l'avaluació que ha de fer aquest any la Comissió Europea. L'estudi ha estat realitzat a través de tècniques qualitatives i anàlisis del discurs, a partir de 51 entrevistes (22 amb pagesos i la resta amb actors rellevants des del punt de vista polític, incloent representants de l'administració, científics, acadèmics així com a membres d'ONG i d'altres entitats i plataformes).

La situació d'ambdós cultius l'any 2007 era la següent: la superfície plantada amb blat de moro transgènic a Catalunya i Aragó era de 23.000 i 35.900 ha, respectivament, el que suposava un 55 i 42% del total sembrat amb aquest cereal.  Es tracta de blat de moro Bt, dissenyat per ser resistent a l'atac del cuc barrinador. Pràcticament tota la producció es destina a la fabricació de pinsos. El sector està fortament integrat a través de les cooperatives de cereals, que venen els insums, renten la maquinària i processen i venen el producte, a l'hora que donen assistència tècnica. Aquest sistema implica la concentració d'infraestructures, dificultant i encarint la segregació de la producció GM i la convencional i ecològica. No hi ha assecadors ni magatzems específics per al blat de moro ecològic i convencional, mentre que només una minoria de les cooperatives a la zona restringeix l'ús d'OMG. Al mateix temps, l'agricultura ecològica, en general, també està en expansió -tant en superfície plantada com en nombre d'operadors-, a pesar que aquesta tendència s'ha revertit en el cas del blat de moro ecològic.

L'anàlisi de la investigadora sobre com es concep i implementa la coexistència fa palesa una forta confrontació social entre els partidaris i els detractors en quant a les conseqüències que pugui tenir la biotecnologia agrícola i, per tant, les mesures a prendre i les accions de reparació i responsabilitat que se'n puguin derivar en cas de barreja entre cultius transgènics i ecològics. Aquesta divisió es manté també a l'hora de definir les mesures tècniques que puguin garantir la coexistència, a través d'un fort qüestionament dels seus objectius. Finalment, l'estudi analitza les dificultats per reclamar compensacions en cas de que es produeixi la barreja entre cultius transgènics i aquells que no ho són, degut a les incerteses tècniques per mesurar el nivell de transferència genètica i el seu origen, però també a la situació de confrontació social que se'n deriva i a les particularitats de com la biotecnologia agrícola va ser introduïda. Front a això, molts pagesos afectats decideixen no fer-ho públic per no enfrontar un judici dintre de les comunitats rurals.

Com a resultat, entre 2004 (any en què es van realitzar les primeres anàlisis) i 2007, la superfície cultivada amb blat de moro ecològic va disminuir un 75% a Aragó; i al voltant del 5% entre 2002 i 2005 a Catalunya. En el cas de la comunitat catalana el percentatge és menor, degut a que només es tenen dades dels primers anys d'anàlisis, quan el conreu de blat de moro genèticament modificat no estava tan extés com en l'actualitat. Aquesta tendència decreixent ha estat confirmada pels organismes de certificació ecològica per als anys següents, fet que comporta una forta dificultat per obtenir blat de moro de producció ecològica local.

En aquest context, l'estudi conclou que el concepte de coexistència i les diferents propostes per a la seva implementació no només no han resolt els conflictes previs existents, sinó que n'han generat de nous, a través de la individualització en l'elecció del model agrícola i també en la interpretació dels impactes que se'n deriven,  atès que només aquells aspectes que poden ser individualitzats i valorats econòmicament són tinguts en compte en el sistema de compensació. El resultat ha estat fins ara la promoció de l'agricultura biotecnològica per sobre d'altres alternatives.