Cobertes blanques i més zones verdes mitigarien els efectes de les onades de calor a les ciutats

19/05/2021

La freqüència i intensitat de les onades de calor a les ciutats està augmentant a causa del canvi climàtic, amb un gran impacte negatiu en la salut i els índexs de mortalitat de la població. Les activitats antropogèniques i els materials de construcció afavoreixen l'acumulació de calor a les ciutats, i la radiació solar emmagatzemada durant el dia a l'asfalt i els edificis s'allibera lentament durant la nit, generant un important estrès tèrmic. Per fer front a aquesta problemàtica creixent, les ciutats han d'establir estratègies de mitigació eficients que permetin reduir la temperatura durant les onades de calor.

Un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) avalua l'efectivitat de solucions com la creació de cobertes blanques (també fredes) als edificis i l'ampliació de les àrees verdes urbanes a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els resultats, publicats recentment a la revista científica Urban Climate, demostren que l'aplicació combinada d'aquestes dues estratègies permetria aconseguir els majors índexs de reducció de la temperatura durant aquests episodis estiuencs.

Per dur a terme l'estudi, els investigadors van utilitzar un model meteorològic que incloïa 11 tipologies diferents de zones urbanes a l'AMB i simulava l'onada de calor registrada al juliol de l'any 2015, quan es van assolir temperatures diürnes d'entre 35ºC i 40ºC, i temperatures nocturnes superiors als 25ºC. La recerca s'ha dut a terme en el marc de el projecte ERC URBAG, liderada per la investigadora ICREA a l'ICTA-UAB Gara Villalba.

L'estudi va simular diferents escenaris de mitigació a partir de solucions com la creació de terrats freds a les cobertes dels edificis residencials i industrials, o l'increment de les àrees verdes d'acord amb els objectius del Pla Director Urbanístic (PDU) de l'AMB. Els terrats freds s'obtenen pintant de blanc les cobertes per augmentar l'albedo, és a dir, el percentatge de radiació que reflecteix la superfície, i que no és absorbida per l'edifici. Per la seva banda, el PDU preveu la creació de 6 parcs urbans i àrees verdes amb un total de 255,64 ha al 2030, el que suposa incrementar la vegetació del 32,54% al 35,92%.

Els quatre escenaris analitzaven els efectes d'augmentar l'albedo fins a un 0,85 pintant de blanc els terrats, preferiblement els plans i més accessibles; incrementar les zones verdes amb un reg diari de 2 l/m2, i amb un reg superior de 5 l/m2, i un últim escenari que combinava l'opció dels terrats frescos amb la creació de zones verdes amb reg de 5 l/m2 .

Els resultats mostren que l'escenari que combina les dues estratègies és el que té major impacte, amb una reducció mitjana de la temperatura de 1,26ºC. La reducció arriba als 4,73ºC durant el dia (a les 15h), i els 1,88ºC durant la nit (21h). Aquest descens de la calor també té efectes positius en el consum energètic, amb un 26% menys de despesa en aire condicionat.

El primer escenari de cobertes fredes permet reduir la temperatura mitjana en 0,67ºC, però és més efectiu durant el dia, aconseguint una reducció màxima de 3,83ºC a les 15 hores, davant el descens màxim de 1,63ºC durant la nit (7h). L'estratègia d'augment de les zones verdes redueix la temperatura en menor mesura, si bé ofereix millors resultats en l'escenari amb més reg (descens de 0,15ºC de mitjana per a reg de 2 l/m2, enfront d’un descens de 0,61ºC a l'escenari amb reg de 5 l/m2). "Hem vist que quan s'incrementa la irrigació, la reducció de temperatura diürna millora notablement gràcies a l'efecte de refredament causat per l'evapotranspiració", comenta Joan Gilabert, primer autor de l'estudi.

Tot i la reducció de la temperatura en tots els escenaris estudiats, la regulació tèrmica que resulta de la combinació de les dues estratègies (cobertes blanques i àrees verdes) és la de major impacte. "Combina els beneficis de reduir la temperatura durant la nit a causa de l'augment del verd urbà, amb la reducció de la calor diürna gràcies a l'augment de l'albedo i la irrigació, combatent els efectes de l'onada de calor durant 24 hores", explica Sergi Ventura , coautor de l'estudi, qui afegeix que les cobertes blanques provoquen el descens dels termòmetres en les àrees urbanes més cèntriques i denses, mentre que els parcs ajuden a disminuir la calor a les zones més properes.

Aquest estudi exemplifica com aquests esforços de modelització urbana poden ajudar els responsables de la presa de decisions a nivell de ciutat sobre la millor estratègia de planificació urbana per contrarestar els impactes de les onades de calor, que es preveu que augmentin a causa del canvi climàtic global i la intensificació de les taxes de urbanització.

Article de referència

Gilabert, J., Ventura, S., Martilli, A., et al. (2021).  Abating heat waves in a coastal Mediterranean city: What can cool roofs and vegetation contribute? Urban Climate. https://doi.org/10.1016/j.uclim.2021.100863

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Salut i benestar
• Ciutats i comunitats sostenibles
• Acció climàtica