Sala de premsa Premsa i mitjans

Sergio Aguayo: "Cap govern mexicà no ha tingut una estratègia adequada contra el crim organitzat"

Sergio Aguayo

Sergio Aguayo, activista mexicà a favor de la pau i els drets humans, és professor del Col·legi de Mèxic, on ha estat investigador del Centre d'Estudis Internacionals i coordinador del Seminari sobre Violència i Pau. També ha estat president de l'Acadèmia Mexicana de Drets Humans i de l'organització Alianza Cívica, entre altres responsabilitats, i ha escrit nombrosos llibres sobre la violència a Mèxic. L'11 de maig passat, va pronunciar dues xerrades a la UAB organitzades per l'Institut d'Estudis Europeus, el Màster d'Integració Europea de la UAB i el Programa Universitat Empresa de la Facultat d'Economia i Empresa.

23/05/2022

Des del principi de la seva carrera, ha escrit vostè sobre el moviment estudiantil de 1968 a Mèxic i la matança de Tlatelolco. Considera provada la implicació dels Estats Units, o concretament de la CIA?

Curiosament, l'assassinat de John F. Kennedy va ser un dels factors que va dur a la desclassificació d'informació molt important sobre el tema. Com que l'assassí material de Kennedy va estar a Mèxic amb l'objectiu d'entrar a Cuba -va anar a les ambaixades cubana i soviètica-, van obligar a desclassificar un paquet d'expedients de la CIA on hi havia les 500 pàgines de memòries de la secretària executiva del representant de l'agència a Mèxic, Winston Scott. Allà vaig trobar l'evidència que Gustavo Díaz Ordaz va rebre un salari de la CIA i que Scott va ser un personatge clau perquè el president mexicà adoptés la decisió d'ordenar la matança. Ara, fins a quin punt això vol dir que hi participés el govern dels Estats Units? No crec que hagués estat d'acord amb aquesta decisió perquè al seu si hi havia diferències molt serioses sobre la participació del bloc soviètic al moviment estudiantil. El Departament d'Estat no tenia evidències sobre això; Scott sí que ho creia.

Ha continuat estudiant possibles ingerències dels Estats Units en assumptes interns de Mèxic?

Un dels eixos de la meva carrera és el paper que tenen els Estats Units en la vida mexicana. Ser veí d'una potència és molt complicat. En una ocasió, vaig estar conversant amb dos professors, un polonès i l'altre coreà, i vam coincidir que, independentment que la potència en sigui conscient o no, les seves omissions i accions tenen un pes inevitable sobre el veí feble. I aquest veí ha d'entendre com el condiciona la superpotència, com ho és la Xina respecte a Corea, la URSS o Rússia respecte a Polònia i els Estats Units respecte a Mèxic.

La col·laboració entre l'Estat mexicà i la DEA nord-americana funciona?

Funciona sempre que es faci allò que la DEA diu perquè és una de les agències més autoritàries que hi ha i tendeix a imposar el seu model de combat contra el crim organitzat. És un matrimoni mal avingut perquè, independentment del que diguin, es necessiten mútuament. La DEA té una capacitat fenomenal de captació d'informació i una xarxa d'informants molt millor que la del govern mexicà. Per tant, Mèxic la necessita li agradi o no. La capacitat tecnològica dels Estats Units no té rival arreu del món; potser a la Xina, però ells no tenen quelcom com l'EPIC (El Paso Intelligence Center), per exemple, que és un gran node de captació dinformació.

Dins del crim organitzat del Mèxic actual, segueixen tenint poder els grans càrtels com els Zetas o ha quedat més fragmentat?

Al segle XXI, hi ha dos models de negoci criminal a Mèxic. Un seria el del càrtel de Sinaloa, que es dedica gairebé exclusivament a la producció, processament i tràfic de drogues als Estats Units. L'altre és el model dels Zetas, la Família Michoacana i el Càrtel Jalisco Nueva Generación, que també treballen els narcòtics però han diversificat els negocis: benzina, prostitució, contraban de persones... Una altra diferència és l'ús de la violència contra la població. El càrtel de Sinaloa la fa servir menys; els altres, hi recorren de manera indiscriminada. Els Zetas tenen un origen militar i, en la seva lògica, cal controlar el territori i terroritzar la població per extreure'n tot el guany que es pugui.

Com ha evolucionat la sensació d'inseguretat els darrers anys?

Creix o, si més no, no es redueix. A l'última enquesta del diari Reforma, que va sortir fa uns dies, el president Andrés Manuel López Obrador obté una aprovació molt clara, del 62%, però la desaprovació de la seva política de seguretat és del 59%. És el gran tema pendent dels governs. Cap executiu, des que van començar les guerres del narco el 2006, no ha tingut una estratègia integral adequada per contenir el crim organitzat. Continua creixent, va intervenir a les eleccions del 2021...

Com intervé? Posen candidats afins, pressionen els votants...?

És una intervenció integral que consisteix a controlar els qui governen o assegurar-se que són elegits els qui posen ells mateixos. Històricament, posen la seva gent en dos càrrecs: cap de policia i cap de trànsit. Però, amb els anys, també han intervingut en l'administració dels pressupostos públics per, com a Sicília, donar contractes a empreses seves i tenir una porta d'entrada al món de la legalitat. A través de governs locals, poden decidir a qui li donen una llicència per vendre alcohol i qui se la treuen, o el permís per obrir una discoteca; o poden posar en un determinat barri policies que estan al seu servei perquè facin els ulls grossos amb la prostitució o la venda de narcòtics.

Les polítiques del president AMLO han intervingut en la relació del crim organitzat amb els poders públics?

La política de seguretat és el taló d'Aquil·les del govern de López Obrador malgrat que la seva retòrica està tenint èxit. El president és un comunicador extraordinari però no té estratègia. Diu: "abrazos, no balazos", o "becarios, no sicarios"; són frases molt impactants però no substitueixen una estratègia de seguretat efectiva, que hauria de ser una barreja virtuosa de capacitat de captació d'informació, ús de la força, programes socials, bons salaris per a la policia... I, sobretot, coordinació entre les institucions, cosa que no té el govern federal, a diferència del govern de la Ciutat de Mèxic.

I vostè explica en altres entrevistes que a Mèxic hi ha un gran nivell d'impunitat. La corrupció també és a la justícia?

El sistema judicial és esquizofrènic. Des que el president Ernesto Zedillo, el 1994, va renovar la Suprema Cort de Justícia de la Nació, el poder judicial federal ha anat millorant, però el dels estats està molt corromput. Acabo de sortir, després de cinc anys i mig, d'una demanda a causa d'una columna que em va interposar un exalumne de la UAB: Humberto Moreira, exgovernador de Coahuila, que va ser detingut a Madrid el 2016. Ha estat un judici complexíssim que acabo de guanyar fa tot just un mes. La Suprema Cort em va donar la raó per unanimitat. Però, durant aquests cinc anys i mig, he constatat la terrible corrupció del sistema judicial de la Ciutat de Mèxic i la relativa eficiència i moralitat del sistema judicial federal. És absurd que hom hagi d'arribar fins a la Cort Suprema per poder tenir confiança.

El crim organitzat afecta la vida universitària?

Es veu condicionada per la sensació d'inseguretat dels joves, que és a qui més afecten els homicidis i les desaparicions. Hi ha una epidèmia de feminicidis i segrestos contra dones joves per violència de gènere o per comercialitzar-les al món de la prostitució. Les universitats són també un mercat per a la promoció de la venda de narcòtics i, en molta menor mesura, camp de reclutament de sicaris; de fet, el crim organitzat recluta sicaris en altres àmbits però sí que busca quadres a les universitats per a altres funcions.

I s'estudia el fenomen en el món acadèmic?

Estem negociant un conveni el Col·legi de Mèxic, el Seminari sobre Violència i Pau del qual formo part i la UAB per començar a investigar conjuntament sobre els nexes entre Mèxic i Espanya en temes de circuits financers criminals. No vull ser ocell de mal averany però, llegint la premsa espanyola de manera quotidiana, veig que els avenços del crim organitzat aquí són notables tot i que estic també impressionat per la qualitat de les policies espanyoles.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Pau, justícia i institucions sòlides
  • Educació de qualitat