Canvien les pautes d’emparellament

30/10/2012

L’estudi realitzat pels investigadors Albert Esteve, Joan Garcia-Roman i Iñaki Permanyer ha analitzat què passa amb les parelles quan hi ha més dones amb estudis universitaris que homes, a partir de dades provinents de 138 censos de 56 països recollides entre 1968 i 2009. La recerca ha estat publicada a Population Development Review, una de les revistes més prestigioses del món en estudis de població.

L’estudi conclou que l'augment de l'educació de les dones està tenint un efecte directe sobre les pautes d'emparellament, de tal manera que en aquells països on hi ha més dones que homes amb estudis universitaris, les parelles on les dones s’emparellen “avall” (amb un home amb menys estudis) superen ja a les parelles “amunt” (amb homes amb més estudis).

Tradicionalment els patrons d’emparellament entre homes i dones han estat dominats per la hipergàmia, on la dona s’emparella amb un home de major estatus i on es produeixen diferències de gènere importants. Però en els últims anys l’accés de la dona a l’educació està alterant aquest model. “Donada aquesta inèrcia històrica, es podria pensar que l'augment de l'educació de les dones dificultaria les unions i s’incrementaria el nombre de dones solteres, però el que veiem és que la composició de les parelles s'adapta força bé als canvis estructurals i que si els canvis es produeixen, tard o d’hora tenen un impacte sobre el mercat de les unions”, manifesta Albert Esteve.

Les dades censals de l’estudi, individuals i anonimitzades, estan disponibles al IPUMS (Integrated Public Use Microdata Series), un projecte de la Universitat de Minnesota, que està creant una gegantina base de microdades censals internacional. Els investigadors han fet l’anàlisi entre parelles casades i cohabitants, creant un indicador per mesurar la diferència educativa entre homes i dones i un altre per mesurar la prevalença de les parelles hipèrgames sobre les hipògames en l’àmbit de l’educació.

Amb comptades excepcions, s’està produint una reducció constant del nivell d’hipergàmia en l’àmbit de l’educació en els països avançats i en desenvolupament, malgrat que encara hi ha diferències significatives entre ells. A principis dels anys 70, les parelles “amunt” superaven les parelles “avall” en els 18 països dels quals hi ha dades censals entre 1970 i 1975. A principis del 2000, 26 de 51 països registraven valors negatius d’hipergàmia educacional. Entre aquests països hi ha societats tant diverses com França, Jordània, Mongòlia, Eslovènia i Sud-àfrica. En el cas d’Espanya, l’any 2001 per cada 100 parelles hipògames n'hi havia només 67 d’hipèrgames.

Hi ha països, però, no inclosos en l’estudi per manca de dades, com Japó, Corea del Sud o la Xina, que en termes d’emparellament són societats molt tradicionals amb nivells molt elevats de solteria entre les dones amb més educació. Tanmateix, els investigadors consideren que l’augment de dones universitàries acabarà modificant-hi les regles del joc, principalment a la Xina, un país on les dones escassegen i on l’any 2050 es preveu que per cada 100 universitaris hi hagi 140 universitàries.

Tot i així, diuen els investigadors, l’estudi posa de relleu la universalitat d'un fenomen sense precedents que ja s'havia observat en alguns països, com Estats Units o Brasil, i n’amplifica els resultats, mostrant que aquest canvi s'està produint arreu i que pot afectar altres dimensions de la vida social.

Si les tendències en educació continuen, la prevalença de la hipergàmia educacional seguirà reduint-se, manifesten els investigadors. Aquest escenari suggereix que l’increment del nivell educatiu de les dones pot tenir importants implicacions per a l’erosió dels models tradicionals d’emparellament i representar un pas endavant cap a aconseguir la simetria en la formació de parelles. “Serà interessant observar si aquest canvi es tradueix en una major igualtat entre homes i dones en altres aspectes de la vida en parella, com la presa de decisions, la distribució del temps a tasques de la llar, el divorci, la fecunditat, etcètera”, comenta Albert Esteve.

Les teories sobre models de parella encara no han abordat aquesta nova situació. Històricament, enfront els models clàssics que veien en el matrimoni una aliança on es complementaven els rols d’homes i dones (home proveïdor econòmic de la llar i dona responsable de les tasques domèstiques i reproductives), van sorgir els models on ambdós tendien a equiparar-se en les funcions (el model de parella de doble ingrés o bi-actives pel que fa a la seva relació amb el mercat laboral).

Albert Esteve considera que “ara caldria centrar-se en estudiar el model de parella hipògama, no només en el vessant educacional, sinò quan la dona és també la principal proveïdora econòmica de la llar, tenint en compte que l'actual crisi està fent créixer aquest tipus de parelles”.

L’estudi fa una crida a investigar, des d’una perspectiva més àmplia, les conseqüències d’aquests canvis en la distribució dels rols d’homes i dones. Portaran cap a relacions més iguals entre ells? Com afectaran les expectatives d’uns i d’altres en relació a la parella? Quin serà el paper de l’educació com a determinant de l’elecció de parella en el mercat de les unions? són algunes de les qüestions que planteja la recerca per seguir investigant en un futur.

Article de referència:The Gender-Gap Reversal in Education and Its Effect on Union Formation: The End of Hypergamy?. Esteve, A; Garcia-Roman, J; Permanyer, I. Population and Development Review, 38 (3):535-+; Sep 2012