Algunes arnes de vol diürn es comporten com a papallones per aparellar-se
28/04/2016
Un estudi encapçalat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), Víctor Sarto, i els seus col·legues de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC-IQAC), ha descrit per primera vegada en aproximadament dos segles de coneixement un cas de convergència evolutiva en l'ordre de les papallones (Lepidoptera) que suposa un important avenç en el que fins ara es coneixia sobre les formes de comunicació sexual d'aquestes. La investigació ha descobert importants canvis de conducta, i fins i tot variacions fisiològiques, en el procés d'aparellament de l'arna Paysandisia archon (Castniidae). Aquesta espècie d'arna neotropical, que va arribar a Europa al 2001 procedent de l'Argentina (també habita Uruguai i Brasil), ha modificat les regles de comportament sexual conegudes fins ara de les arnes i es comporta com una papallona diürna.
El comportament d'aquestes arnes ja va ser descrit com "estrany" pels investigadors que les van estudiar després que aquesta espècie invasora arribés a Europa per mar, amagada a l'interior de palmeres infestades que eren importades en grans vaixells de càrrega. Durant els següents 15 anys, l'espècie es va estendre cap a l'Est al llarg de la conca mediterrània aconseguint països com Bulgària, Grècia i Xipre, causant estralls considerables en les palmeres a les zones envaïdes. Els científics van iniciar estudis més detallats sobre l'espècie després de percebre que es tractava d'una espècie d'arna "estranya" ja que els exemplars adults (mascles i femelles) es comportaven d'una manera tan diferent que s'assemblaven més a les papallones que a la resta de arnes.
Els Lepidoptera (que aglutina papallones i arnes) és un dels grups d'insectes més divers, amb 160.000 espècies descrites en l'actualitat. Dins d'aquest gran grup d'insectes i fins l'any 2012, només es coneixien dues estratègies bàsiques d'aparellament pertanyents a les papallones i les arnes. En resum, en el cas de les papallones (que són majoritàriament diürnes) els mascles utilitzen la seva visió per detectar femelles de la seva mateixa espècie a certa distància i seduir-les. Les papallones femelles, al seu torn, no tenen glàndules de feromona sexual en els seus ovopositors i, per tant, no alliberen feromones de llarg abast per atraure els mascles, utilitzant els seus vistosos colors en el procés de festeig.
Per contra, en el cas de les arnes (majoritàriament de caràcter nocturn), els mascles sí que utilitzen el seu sistema d'olfacte per detectar les femelles a certa distància, perquè aquestes últimes sí alliberen feromones de llarg abast. Un cop junts i en estreta interacció de festeig, els mascles (tant papallones com arnes), i en alguns casos també les femelles, alliberen feromones de curt abast o olors que faciliten o impedeixen els últims passos del seguici que condueixen a la còpula.
Les papallones només utilitzen la visió per trobar companys en el seu entorn lluminós, sense necessitat de produir feromones sexuals de llarg abast. D'altra banda, les arnes utilitzen l'estratègia denominada com "les femelles criden, els mascles sedueixen”, el que implica la producció de feromones sexuals de llarg abast.
En dos articles publicats el 2012 i 2016, l'investigador Víctor Sarto demostra que aquesta arna "estrangera", Paysandisia archon, trenca les regles conegudes a comportar-se com una papallona. Entre els comportaments anòmals descrits destaca que els mascles són territorials i només utilitzen la visió en la recerca de parella, mentre que les femelles no alliberen feromones per atraure els mascles i, fins i tot, han perdut les seves glàndules de feromones (que normalment es troben al ovopositor) de la mateixa manera que succeeix en les papallones femelles. "Tots aquests atributs són nous i no tenen parangó en el món de les arnes, el que sens dubte representa un avenç evolutiu en el que fins ara es coneixia sobre la comunicació sexual en els lepidòpters", explica Víctor Sarto qui afirma que aquesta convergència evolutiva ha tingut probablement lloc a causa de que aquestes arnes diürnes estan sotmeses a pressions evolutives anàlogues a les de les papallones.