Agustí Nieto-Galan defensa la "democratització de la ciència"

Acte de celebració del 50è aniversari de la Facultat de Ciències

La Facultat de Ciències ha celebrat el seu 50è aniversari en un acte en què s'ha evocat la trajectòria del centre i el professor Agustí Nieto-Galan ha impartit una conferència sobre la relació històrica entre ciència i democràcia.

08/04/2021

Agustí Nieto-Galan, director de l'Institut d'Història de la Ciència de la UAB, va afirmar que la democratització de la ciència representa "un canvi profund en els termes en què el coneixement científic es produeix, difon i legitima" a la conferència amb què la Facultat de Ciències va celebrar el seu cinquantè aniversari. Per la seva banda, el rector de la UAB, Javier Lafuente, va felicitar el centre i li va desitjar "cinquanta anys més tan bons com aquests que han transcorregut" des de la seva creació fins ara. L'acte va tenir lloc el 8 d'abril passat a la sala d'actes de la Facultat amb un aforament restringit degut a la pandèmia, alhora que va ser retransmès per streaming.

Nieto-Galan va evocar la relació històrica del món científic amb la democràcia en contextos de règims totalitaris o durant la guerra freda i va incidir en la polèmica entorn a la suposada incompatibilitat entre la certesa científica i els mecanismes de decisió propis de la democràcia, tot citant al respecte els posicionaments de figures com Paul R. Gross i Norman Levitt. Al llarg del segle XX, segons va relatar, va haver-hi exemples destacats de "ciutadania científica", investigadors que van mostrar un compromís amb els valors democràtics com ara Albert Einstein, Linus Pauling (guardonat amb el premi Nobel de la Pau) o Rachel Carson, a qui va qualificar com "un model de ciència democràtica que arriba sense complexos a l'esfera pública".

El conferenciant va descriure la transformació de la relació entre la ciència i la societat durant les darreres dècades en què ha crescut la consciència davant els reptes mediambientals o la sensibilitat envers les potencialitats de les biociències. "L'opinió pública -va asseverar- és cada cop més escèptica i més exigent amb la ciència", i la pandèmia actual no ha fet més que accentuar aquestes dinàmiques. Nieto-Galan va defensar que la democràcia és "la màxima distribució del poder entre tots els ciutadans, però també del saber", i ha assegurat que la "democratització de la ciència pot modificar paradigmes que fins ara semblen inamovibles". Aquest procés implica, entre altres aspectes, "un diàleg més simètric entre experts i profans", i va citar la importància creixent de Viquipèdia com "un exemple de coproducció de coneixement" que ja s'ha consolidat.

"Una ciència ciutadana"

En els parlaments institucionals, la degana de la Facultat, Gemma Garcia, va repassar breument la història del centre des que van començar a ser impartides les titulacions de física, química i biologia, el curs 1969-1970, encara a les instal·lacions de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Va evocar fites com ara la creació de l'Escola d'Enginyeria i la Facultat de Biociències, "centres que originalment van ser fills i ara són germans de la nostra facultat", o l'obtenció de la Distinció Jaume Vicens Vives l'any 2015. Garcia va parlar de les noves titulacions creades recentment o programades per al proper curs com a exemples de "visió holística" i de sinergia amb els àmbits socials i humanístics. Segons la degana, aquesta aposta respon al compromís, com a institució pública d'educació superior, d'incorporar "l'esperit crític als nostres estudis".

I el rector va tancar l'acte incidint també en la necessitat d'actualitzar permanentment l'oferta acadèmica i els mètodes d'aprenentatge amb l'objectiu d'assolir "una ciència ciutadana", tot recollint un dels conceptes esmentats per Nieto-Galan. Lafuente va opinar que ens trobem ara "en el moment de repentar-nos i mirar el futur amb il·lusió" i va reflexionar que "les distàncies han deixat de ser barreres i hem de recòrrer el camí cap a una universitat europea". En aquest sentit, va destacar que l'ECIU University és una iniciativa que "permetrà introduir els reptes de la societat en els nostres plans". El rector es va referir també als condicionants imposats per la pandèmia actual, tot defensant el "valor cabdal de la presencialitat en la transmissió de coneixement", i va reivindicar un cop més "un finançament de sistema públic universitari adient per garantir la generació i transmissió de coneixement".

Més informació: Facultat de Ciències

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Educació de qualitat
 

Notícies relacionades

Totes les notícies