“Science and Identity. Alexander von Humboldt’s Search for Knowledge in a Time of Revolutions”
Dijous 4 de juny, el professor Andreas Daum de la State University of New York at Buffalo va participar en el cicle de col·loquis de la SCHCT.
Andreas Daum és professor Història a la State University of New York i va rebre un Premi de Recerca Humboldt en 2019-20. La seva recerca aborda la història alemanya i transatlàntica, així com la història de l'emigració i el coneixement des del segle XVIII fins al segle XX. Ha publicat una biografia d'Alexander von Humboldt (CH Beck, 2019) i és autor de llibres sobre la història de la ciència popular (Wissenschaftspopularisierung im 19. Jahrhundert, 1998, 2a ed. 2002) i, la Guerra Freda (Kennedy a Berlín, 2003 i 2008), a més de diversos volums editats, més recentment The Second Generation: Émigrés from Nazi Germany (2016). La seva recerca ha comptat amb el suport, entre altres, per les beques de la Fundació Alexander von Humboldt, la Institució Smithsonian, la National Endowment for the Humanities i la American Philosophical Society.
03/06/2020
Abstract: Aquesta xerrada va centrar-se en Mensch Humboldt i les formes en què la seva cerca de coneixement es va fusionar amb la seva lluita per trobar la seva identitat en un moment de transformacions socials i polítiques massives, després de la Revolució Francesa de 1789. En la dècada de 1790, la ciència de Humboldt va ser un projecte tan precari com l'època de la qual va sorgir. Va inscriure allò personal en allò científic, i viceversa. En tots dos, Humboldt va trobar desafiaments considerables i va realitzar més d'un acte d'equilibri. Com a tal, aquesta xerrada vol obrir noves vies per a la historització de Humboldt, en lloc de reforçar les narratives heroiques, renovades en els últims anys, que posicionen al naturalista de Prússia a la llunyania del seu temps i l'abracen com un de nosaltres en el post global Segle XXI modern. Humboldt mereix estar situat dins dels diversos contextos del seu temps per a comprendre el caràcter distintiu dels seus assoliments, i ser discutit amb l'ajuda de les preguntes que ha desenvolupat la historiografia transatlàntica.