“Com a delegada, saber on pots acudir si mai necessites res, és important."

La  Núria Domènech va començar a estudiar biologia a la Facultat de Biociències de la UAB fa tres anys, mentre que l’Ares Higuera acaba de finalitzar el primer any de logopèdia a la Facultat de Psicologia. A principi de curs, ambdues van ser escollides pels seus companys com a delegades dels seus respectius grups acadèmics.

Com a delegades, tant la Núria com l’Ares estan inscrites a elCens, un registre que conté, agrupats per facultats, els noms de tots els delegats/des de grup acadèmic que hi ha actualment a la UAB. En aquesta entrevista, a través de la seva experiència com a delegades, la Núria i l’Ares defineixen la figura del delegat/da a la universitat, ens parlen sobre les tasques que desenvolupen, les dificultats amb les que s’han trobat i sobre les formacions de delegats/des, un espai d’informació i debat per als delegats/des de la UAB.

1) Per què vau decidir ser delegades del vostre grup?

Ares: Jo la veritat és que no ho vaig triar. No m’hi vaig presentar. Aquest any, quan va començar el curs, hi havia molt moviment a la universitat pel tema del referèndum. Un professor va entrar a classe i va demanar que votéssim per saber si en fèiem o no. Van anar passant els minuts i ningú s’aixecava, així que al final ho vaig fer jo. Vaig comptar els vots i quan va entrar el professor li vaig dir el resultats, i el dia que van venir a preguntar qui seria el delegat jo no vaig dir res, però la gent em va assenyalar a mi; i mira, aquí estic.

Núria: És curiós perquè el meu cas va ser bastant semblant. Des de primer sque sóc  delegada. Et reelegeixen perquè ja ho has fet i els hi sembla bé. Però el primer cop, el nostre tutor ens va preguntar qui volia ser delegat. Jo vaig aixecar la mà per si ningú volia ser-ho, i efectivament, vaig sortir jo. L’altre delegat igual. De fet l’altre va aixecar la mà per a preguntar què era un delegat i va acabar sent el delegat. En general poca gent vol ser delegat.
 

2) Vosaltres vau ser delegades a l’institut. Quina diferència hi ha entre ser delegada a la universitat i a l’institut?

N: No hi ha color.

A: No té res a veure. Estaves allà, eres la representat de la teva classe i tenies unes poques funcions. En canvi, aquí semblen sindicats. Has de negociar-ho tot.

N: Tu estàs al mig. Ets el pont, i un tira cap aquí i un tira cap allà.

A: S’assembla més a la política que a una altra cosa. Si vols ser delegada has de ser una persona molt diplomàtica, no molt apassionada, has de ser molt moderada perquè ets la representant de moltes persones que potser no pensen igual que tu.

N: A vegades, també, quan estàs tractant amb professorat és zero emoció, molta objectivitat. Si vols demostrar que realment hi ha hagut un problema no val explicar-ho per sobre.
 

3) Com definiríeu la figura del delegat? Ha de ser una persona diplomàtica, imparcial...
 

A: Diplomàtica, empàtica... i no només amb l’alumnat, que costa menys, sinó també amb el professorat. De vegades no estàs d’acord amb com ha actuat el professorat i has d’empatitzar-hi entendre per què ha fet les coses com les ha fet.

N: També has de saber separar qui és el delegat i qui ets tu. Hi ha moments que ets al mig de la classe i t’estan atacant, però realment estan atacant la teva figura. Has d’aprendre a dissociar-te.
 

4) Com va ser el primer dia com a delegades? En quines situacions durant aquest curs s’ha necessitat la figura de delegat?

A: Fatal, tinc molt mal record. Aquest curs ha estat molt mogut. Quan ets delegada i no saps ni com funciona la universitat perquè fa una setmana que hi ets, estàs investigant què és una via d’estudi com aquell qui diu, i de sobte t’esclata tot a la cara. Has de gestionar si els teus companys aniran a classe o no.  

N: Aquest any ha estat molt tens per ser delegada. A primer, que també vaig ser delegada, no vaig fer res. I més comparat amb el que he arribat a fer aquest any. Per la situació política d’aquest any, hi ha hagut molta pressió. També estic al Consell d’estudiants de la facultat, al Consell d’estudiants de la UAB i a la Junta de la facultat. Comences a primer sent delegada, i llavors t’expliquen què més hi ha i que no s’hi apunta ningú, i hi acabes anant-hi tu. Acabes sobresaturada. I pel que fa a les situacions on s’ha necessitat al delegat: la nevada. El cas de la meva classe va ser molt extravagant. M’havia de llevar a les set del matí per veure què passava.

A: Jo recordo el cas d’unes estudiants que van crear una nova organització a logopèdia. I van convidar la Nina, l’ex directora de Operación Triunfo, i no ho van gestionar bé. No sabíem si havíem d’anar a classe o no, si podíem assistir a aquest seminari que ens interessava moltíssim perquè ella és logopeda i es va treure aquí la carrera. Va ser molt caos.

N: En el meu cas estic a tercer i hem tingut problemes amb alguns professors, hem hagut de parlar fins i tot amb deganat per desqualificacions cap als alumnes. Com a delegada has d’estar sempre allà. No importa si estàs d’acord o no, però hi has de ser. Però és estrany que hi hagi problemes, normalment es tracta d’exàmens mal corregits. Jo he notat que com més avança la carrera més gent descontenta hi ha. Aquest tipus de problemes amb el professorat són els més comuns. També és cert que la gent es queixa molt, fins que aprova tothom... i llavors ja res. Al final aprens a demanar que els alumnes deixin passar uns dies després de l’examen abans de queixar-se. De vegades et recriminen i diuen que no estàs fent res quan realment estàs esperant a veure si han fet una queixa en calent o si és en serio. I aquest any hi ha hagut algun cas que sí que s’havia de tirar endavant. I ha costat molt. Ajuda tenir la classe al darrere en aquestes lluites.

5) Com és la relació amb els estudiants de la classe? És difícil?
 

A: Jo de moment bé. En cap moment m’he sentit atacada. He hagut d’aguantar algun comentari antipàtic per whatsapp sobre el que hauríem de fer els delegats tirat a l’aire. A nivell personal no he tingut cap conflicte, però sí que t’has d’empassar algun comentari que fa ràbia, perquè tu estàs suant enviant correus i a sobre t’envien allò.

N: Ho acabes acceptant. De vegades has de donar notícies dolentes, com que no es canviarà un examen o no ens han fet cas. Els coordinadors s’amaguen i ets tu qui ha de donar la cara davant la classe. M’he trobat algun cas en que m’han insultat i tot. Aquest curs ens van dir que no érem bons delegats. I vam haver d’explicar què era un delegat i tot el que estàvem fent. No sabien que fèiem tot allò. Tothom es queixa molt però després ningú vol ser delegat. Però després veus que la classe hi és, sobretot si hi ha problemes.
 

6) I amb els altres delegats?
 

A: Jo no he tingut cap problema. Tampoc n’he conegut. He anat a les formacions. Participaves amb els altres i els coneixies, però no et dones el telèfon.

N: És curiós. Jo a primer tampoc tenia gaire contacte. A segon vam començar al Consell d’estudiants de la facultat, que és on estan tots els delegats, i la veritat és que la relació és perfecte. Ens ajudem entre nosaltres i ens passem informació. És una ajuda. Es troben amb les mateixes situacions, potser tenen problemes amb la classe, i els pots preguntar com afronten ells els problemes.
 

7) Heu parlat de les formacions de delegats. Vosaltres hi heu assistit a totes. Us han servit?
 

A: Sí, a mi m’han anat molt bé. A primer encara no saps res de la universitat o de com funciona. Cada formació es centrava en un aspecte. Ens han parlat de elCens, les organitzacions que hi ha... Em va ajudar molt com a delegada, però també com a alumne, el fet de saber tots els recursos que hi havia. Com a delegada, saber on pots acudir si mai necessites res, és important.

N: A mi també m’han anat bé.  Aquest any he anat a totes i t’aporten coses. Algunes potser són innecessàries, però n’hi ha de molt interessants que et poden ajudar amb alguns problemes. Sobretot aprens a on dirigir-te. Per exemple, el servei Opina. Vola per allà i ningú sap què és. Nosaltres l’hem utilitzat aquest any i ens ha servit.
 

8) Per acabar, què els diríeu als estudiants que estan pensant a presentar-se com a delegats o delegades?
 

A: Els hi diria que enriqueix molt, és positiu participar a la universitat i conèixer-la més profundament. És un privilegi poder parlar en primera persona amb alguns professors. També t’enriqueix aquesta doble posició que et fa empatitzar tant amb l’alumnat com amb el professorat. També aprens que de vegades defenses una posició que sembla que té la veritat absoluta, i veus que des de l’altre punt de vista també és una veritat absoluta. Al final no hi ha una veritat. És una experiència molt enriquidora però cal paciència. I sobretot l’han de fer amb ganes. No s’ha de fer pels crèdits que es poden reconèixer sinó per l’experiència.

N: Jo simplement diria: si no tens ganes de fer-ho, no ho facis. Aporta molt i és molt útil si t’ho prens en serio. Coneixes molta més gent i reps un tracte diferent si ets delegada per part dels professors. Hi ha molta gent que s’apunta a ser delegada i desprès no fa res. I surten perjudicades com a persones i també el seu grup acadèmic. Si aquell grup no té representant, no es fa molta feina que necessita la persona que agafa el relleu l’any següent. Tampoc estàs tu sola contra el món. Hi ha molts delegats i molts altres recursos que et poden ajudar a fer millor la teva feina. No cal ser fatalista. Val la pena ser delegada, hi ha gent que ho vol ser i és imprescindible tenir un delegat implicat.