Mart: nova hipòtesi sobre l'origen de les megainundacions
28/09/2015
Un estudi publicat a Scientific Reports-Nature planteja una nova hipòtesi sobre l'origen de les megainundacions de Mart, enormes descàrregues d'aigua subterrània que van donar lloc als majors canals d'inundació del sistema solar fa més de 3000 milions d'anys.
Durant molts anys s'ha pensat que aquestes megainundacions van ser causades per l'alliberament de l'aigua subterrània d'una hidrosfera global i profunda allotjades al subsòl de Mart. Ara, la recerca dirigida per J. P. Alexis Rodríguez, del Planetary Science Institute (PSI – USA) i en la qual han participat els investigadors Rogelio Linares i Mario Zarroca del departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha revelat que l'origen podrien haver estat vasts dipòsits de sediments i gel emplaçats 450 milions d'anys abans.
Els resultats de la recerca, finançada parcialment per una subvenció del Programa de Geofísica Geologia Planetària de la NASA al PSI, han estat publicats recentment com un Scientific Report (Nature Publishing Group) sota el títol “Martian outflow channels: How did their source aquifers form, and why did they drain sota quickly?”.
L'article, del qual els membres del departament de Geologia de la UAB són coautors, descriu com els sediments transportats per rius i glaceres van emplenar enormes canons sota un antic oceà contingut a les terres baixes del Nord (Northern Lowlands), i com l'alliberament de l'aigua preservada en aquests sediments enterrats va ser el que va provocar les megainundacions, els efectes de les quals observem en l'actualitat.
Els canons s'haurien emplenat, l'oceà hauria desaparegut i la superfície del planeta hauria romàs congelada durant uns 450 milions d'anys. Posteriorment, fa uns 3200 milions d'anys, l'escalfament de les laves localitzades sota els canons hauria provocat el desglaç l'aigua continguda en els sediments i s'haurien format enormes fluxos d'aigua subterrània que es van estendre centenars de quilòmetres, formant sistemes de cavitats i rius subterranis, l'alliberament dels quals sobre una nova superfície “seca” hauria provocat les megainundacions.
Segons els investigadors del departament de Geologia, “les nostres recerques suggereixen que, atès el caràcter regional i no global del procés, grans reservoris d'aigua subterrània congelada podrien encara romandre atrapats sota la superfície de Mart, a les àrees circumdants de l'antic oceà del Nord, així com sota la superfície d'altres regions del planeta que haguessin estat ocupades per mars o llacs contemporàniament”. “Evidències d'ambients antics capaços de sustentar formes de vida similars a la Terra podrien haver-se preservat en els materials del subsòl que, ara, estan exposats en la superfície” diuen R. Linares i M. Zarroca. “Els resultats obtinguts podria tenir clares implicacions tant en la recerca exobiològica com per a una futura activitat humana sobre Mart”.
Per il·lustrar les dimensions de les megainundacions de Mart, els investigadors de la UAB han estimat el territori d'Europa que es veuria afectat per aquests fenòmens, quantificant-lo en uns 2.500.000 km2 (Figura 2).
Referència: J. Alexis P. Rodriguez et al. (incluidos R. Linares y M. Zarroca). 2015. Martian outflow channels: How did their source aquifers form, and why did they drain so rapidly?. Scientific Reports (Nature Publishing Group), 5, 13404, doi:10.1038/srep13404
Imatges:
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/Marte-Megainundaciones1.jpg
Esquerra: Vista de detall d'un canal d'inundació en Ares Valles. Dreta: vista obliqua d'una zona subsident – terrenys caòtics al sud de Hydaspis Chaos.
(imatges CTX, crèdits NASA, USGS, ESA, DLR, FU Berlin (G.Neukum).
Figura 2: http://www.uab.cat/uabdivulga/img/MarteMegainundaciones2.jpg
Emulació de l’escala de la recerca
Per il·lustrar les dimensions de les megainundacions de Mart, els investigadors de la UAB han estimat el territori d'Europa que es veuria afectat per aquests fenòmens, quantificant-lo en uns 2.500.000 km2:
Dreta: Mapa en què es mostren les zones elevades en les quals es preserven encara els canons amb més de 450 milions d'anys (en verd), les àrees deprimides en les quals s'observen els efectes de les megainundacions (en blau) i les de transició afectades per enfonsaments i subsidència deguda al col·lapse de sistemes de cavitats – rius subterranis que van transportar l'aigua (groc) (el mapa és part de la Figura 1 de Rodríguez, et al. 2015).
Esquerra. Les àrees cartografiades se superposen a una vista obliqua del continent europeu (crèdits Google Earth, US Geological Survey), per emular l'escala de la recerca. L'escala del fenomen faria que, per exemple, tot Catalunya quedés sota l'efecte de les megainundacions, o que tot el centre d'Europa quedés afectat per col•lapses i subsidència generalitzats.
