Un estudi de la UAB analitza l'absentisme i proposa mesures per reforçar la participació estudiantil
La UAB ha presentat un exhaustiu estudi sobre l'absentisme a les aules universitàries, un fenomen creixent, especialment en els anys posteriors a la pandèmia de la covid, que afecta a totes les universitats i que impacta directament en la qualitat de l'aprenentatge i en l'experiència universitària.
L'absentisme a les aules universitàries de la UAB. Per què val la pena anar a classe és el primer informe de la Sèrie d'Informes d'Estudis Docents de la UAB, una iniciativa impulsada des del Vicerectorat de Formació i Innovació Docent i coordinada per l'Institut de Ciències de l'educació (ICE) amb el suport del Consell Social de la UAB.
La no assistència ocasional a classe (per motius de salut, motius laborals, imprevistos puntuals, etc.) ha existit sempre però l'objecte de l'estudi és la no assistència a les classes per part d'estudiants que sí que es troben en condicions òptimes per assistir-hi, però que decideixen no fer-ho. Basat en la participació de 3.045 persones —2.253 estudiants, 732 membres del professorat i 60 persones dels equips de direcció dels centres docents—, l'estudi ofereix una radiografia rigorosa i plural d'una realitat que preocupa el conjunt de la comunitat universitària.
Un fenomen complex amb múltiples causes
L'informe posa de manifest que l'absentisme no respon a una única causa, sinó que és un fenomen complex resultat de la interacció de múltiples factors. Entre els més destacats hi ha els condicionants personals i de salut -incloent-hi el benestar emocional-, la necessitat de compatibilitzar estudis i feina, les dificultats de transport i accés al campus, així com aspectes relacionats amb la manca de motivació i el vincle amb els estudis. A aquests factors s'hi sumen elements didàctics i organitzatius com les metodologies docents, els sistemes d'avaluació o l'organització acadèmica.
En aquest sentit, l'estudi evidencia la diversitat de situacions de l'estudiantat: gairebé quatre de cada deu estudiants treballen mentre estudien, una part significativa presenta dificultats econòmiques o de salut, i la gran majoria depèn del transport públic per accedir al campus, sovint afectats pel mal funcionament d'alguns serveis de transport. Aquest conjunt de factors dibuixa un escenari en què l'assistència a classe es veu condicionada per realitats personals i socials diverses.
Pel que fa a la docència, l'informe constata que, tot i que la modalitat de classe magistral continua sent predominant, una part important del professorat ja incorpora metodologies més participatives i actives. Tanmateix, també apunta la necessitat de continuar avançant cap a metodologies d'ensenyament i aprenentatge que incrementin la implicació de l'estudiantat i connectin millor amb els seus interessos i expectatives.
Segons José Luís Muñoz, vicerector Formació i Innovació Docent, «lluny de plantejar l'absentisme només com un problema, la UAB assumeix aquest repte com una oportunitat per repensar i millorar la seva acció educativa amb un conjunt de línies d'acció per assolir una formació més motivadora, flexible i centrada en l'estudiantat». Entre les mesures que apunta l'informe, destaquen l'impuls de metodologies actives, la revisió dels sistemes d'avaluació, una millor adaptació dels horaris, el reforç de l'acció tutorial i la promoció d'un entorn universitari més connectat amb el benestar emocional i el sentit de pertinença.
L'estudi ha estat elaborat per les investigadores Dolors Márquez, professora del Departament d'Economia i d'Història Econòmica, i Patricia Olmos, professora del Departament de Pedagogia Aplicada amb la col·laboració de Laia Vila, investigadora del mateix Departament, sota la coordinació d'Edelmira Badillo, directora de l'ICE i el propi vicerector Muñoz.
Podeu consultar l'informe L'absentisme a les aules universitàries de la UAB. Per què val la pena anar a classe, al Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la UAB.