La veu pública de les dones a l'Antiguitat grecoromana

L'estat actual de la recerca científica ha permès redefinir el paper de les dones a l'antiga Grècia i a Roma tot atorgant-los un espai d'actuació i de representació públiques més gran, lluny de les estances de la casa i de les tasques lligades a la maternitat i la cura dels altres. Es tracta de coneixements rellevants per als docents en llengües i cultura clàssiques, ja que trenquen amb una visió tradicionalment androcèntrica de les societats grega i romana i obren noves perspectives d'estudi alineades amb alguns dels reptes dels nostres temps com ara la igualtat de gènere i l'empoderament de les dones i nenes, ambdós inclosos en el cinquè Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 establerta per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Així mateix, el decret 171/2022, de 20 de setembre de 2022, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat insta a incorporar la perspectiva de gènere en el disseny i la creació dels diferents recursos i materials didàctics emprats en les activitats educatives a fi i efecte de fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones. Finalment, el segon bloc de la matèria optativa anual de primer de batxillerat Món Clàssic pretén promoure la igualtat de gènere a partir de l’estudi i l’anàlisi de les fonts arqueològiques i literàries.

Aquest curs d'actualització científica cerca, doncs, oferir una introducció a la participació de les dones gregues i romanes en l'esfera pública a partir de l'estudi de tres àmbits tradicionalment tipificats com a masculins: la política, la guerra i la literatura. Mitjançant la presentació i l'anàlisi d'un recull ampli de textos grecs i llatins, literaris i epigràfics, es busca documentar en quins moments de la història antiga la veu de les dones es va fer sentir en la vida pública, quina influència va exercir i com va ser valorada en el marc d'una comunitat concreta.

Es presentaran propostes per treballar alguns textos i figures històriques a l’aula d’ESO i batxillerat (Cultura clàssica, Llengua i Cultura Llatines I i II, Llengua i Cultura Gregues I i II, Món Clàssic).

L’objectiu principal del curs és oferir al professorat de secundària textos escrits per dones o sobre dones que ajudin a ampliar el nostre coneixement sobre formes de poder i lideratge femenins en l’esfera pública. Es tracta de poder incorporar a les pràctiques docents textos literaris i epigràfics més enllà dels contextos tipificats com a clarament femenins: el matrimoni, el vestit, la cura dels infants, etc., per tal de poder valorar la influència real i efectiva d’algunes de les dones de l’Antiguitat grecoromana en la vida de les seves comunitats respectives.

Sessió 1, dijous 13 de febrer, de 17 a 20 h

Dones i mediació política (a càrrec de Marta Oller).

En el pensament grec i romà, les dones estan ben dotades per a la mediació entre dues parts confrontades. Probablement, l'experiència en la gestió de conflictes domèstics les fa més hàbils en la negociació i en la recerca de solucions pacífiques. Quan aquestes habilitats es posen al servei d'una comunitat política en crisi, les dones esdevenen autèntiques agents de pau i són públicament reconegudes com a promotores de la concòrdia cívica. En aquesta sessió en veurem uns quants exemples extrets de la literatura grega i llatina, així com algun testimoni epigràfic.

Sessió 2, dijous 20 de febrer, de 17 a 20 h

Dones i guerra (a càrrec de Gemma Puigvert).

Tant a Grècia com a Roma, la guerra va ser per damunt de tot un afer d’homes. En  general, les dones estaven excloses del combat i no se’ls pressuposava cap classe de virtut guerrera. Coneixem, tanmateix, alguns casos de dones que van participar activament en batalles i que van assumir el comandament d’un exèrcit, quasi sempre en absència d’una figura masculina capaç de fer-ho. Tot i que, majoritàriament, es tracta de situacions d’emergència absoluta en què qualsevol ajuda és necessària i benvinguda, els mateixos autors antics van reconèixer, en aquestes accions femenines, mostres exímies de valor i de compromís, tant individual com col·lectiu, en la salvaguarda de la pàtria.

Sessió 3, dijous 27 de febrer, de 17 a 20 h

Dones i poesia (a càrrec de Sebastià Giralt).

Si pensem en noms de la poesia llatina antiga de seguida ens venen al cap els grans autors com Virgili, Horaci o Ovidi, però d’entrada segurament costarà que se’ns acudeixi una poeta dona. Potser al cap d’un temps recordarem Sulpícia, però probablement serà difícil esmentar altres noms de poetes romanes. En aquesta sessió presentarem no solament els dos cicles poètics relacionats amb Sulpícia, sinó també altres autores menys conegudes de poesia llatina i els testimonis que n’han arribat fins a nosaltres. Així mateix, ens aproximarem a alguns poemes epigràfics en veu femenina. Finalment intentarem respondre a una pregunta fonamental: per què s’han conservat tan poques mostres de poesia llatina escrita per dones?

Matrícula oberta fins al 7 de febrer de 2025.

Inscripció tancada

_{Un cop formalitzada la matrícula, només es farà la devolució de l'import en els casos de malaltia greu o d'accident i sempre que no hagi començat el curs. El tràmit es farà mitjançant sol·licitud al Registre de la UAB, amb la documentació corresponent que acrediti la situació al·legada.}

Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya amb una durada de 9 h (codi d'activitat XTEC: 9001230012).

Per tenir dret a la certificació és obligatori assistir-hi el 80% de la durada de l'activitat.