Dimarts 17 de febrer de 2026
16 h Benvinguda.
16.15 h Albert Pèlachs (Departament de Geografia, UAB). “La geografia física: una eina per a l’estudi del paisatge”
L’estudi del paisatge des de la geografia física facilita la lectura territorial, la identificació de riscos ambientals, la comprensió dels impactes antròpics i la valoració dels ecosistemes. A més, promou una aproximació crítica al medi, afavorint competències com el pensament sistèmic, la capacitat d’observació i l’anàlisi espacial.
Per al professorat de secundària, incorporar aquesta perspectiva en la pràctica docent permet connectar els continguts curriculars amb problemàtiques actuals com el canvi climàtic, la gestió del territori o la sostenibilitat, tot fomentant l’interès de l’alumnat per la geografia com a ciència aplicada, interdisciplinària i rellevant.
17.00 h Torn obert de paraules.
17.15 h Victòria Carrió Roldán, formadora al CESIRE: “Educació crítica des de les ciències socials: reflexions, eines i recursos”:
Presentació de “Programem amb sentit (crític) les ciències socials”, un material per repensar com ensenyem i programem l’àmbit social des d’una mirada transformadora. La guia convida els i les docents a reflexionar sobre el sentit de les ciències socials escolars i la seva funció crítica en la formació d’una ciutadania activa, justa i compromesa amb la millora del món. Durant la sessió, s’exploraran els enfocaments clau i s’oferiran eines i criteris pràctics per dissenyar situacions d’aprenentatge que posin la vida al centre, incorporin la complexitat social, la interseccionalitat i la creativitat.
18.00 h Torn obert de paraules.
18.15 h Hyerim Yoon (Departament de Geografia, UAB). “Prou dolor, fred i malaltia! Moviments socials en resposta a la pobresa energètica a Europa”
La pobresa energètica a Europa ha generat no només malestar col·lectiu, sinó també respostes col·lectives en forma de moviments socials. Els autors estudien tres casos concrets a Macedònia del Nord, Polònia i Espanya, on grups ciutadans han impulsat propostes legislatives per promoure nous models de governança que prioritzin les necessitats de les llars vulnerables energèticament.
19.00 h Torn obert de paraules.
19.15 h Debat final. Reflexions (i estratègies) per a la prova d’accés a la universitat de Geografia.
20 h Cloenda.
Dijous 19 de febrer de 2026
16 h Benvinguda.
16.15 h Òscar Alemán-Milán (Departament de Geografia, UAB). “Estanys gelats: sentinelles del canvi climàtic entre la criosfera i la hidrosfera”
Els estanys són elements emblemàtics del paisatge pirinenc i, alhora, sistemes molt vulnerables als efectes del canvi climàtic. Alteracions en el cicle hidrològic, canvis fisicoquímics i variacions en la durada i extensió de la coberta de gel són alguns dels impactes més evidents. A la serralada pirinenca s’han inventariat més de 1.000 estanys, la majoria dels quals es congelen durant l’hivern, però encara desconeixem amb precisió la seva contribució a la criosfera regional i com ha evolucionat el gel lacustre en les darreres dècades.
A escala planetària, els estanys gelats tenen una presència significativa en zones boreals fredes i temperades, sovint molt properes a àrees habitades. En aquests indrets, el gel lacustre no només té valor ecològic o com a indicador climàtic, sinó també una funció social i econòmica destacada: s’hi construeixen carreteres temporals, s’hi practica pesca intensiva i forma part de la cultura local de moltes comunitats. La seva regressió, accelerada pel canvi climàtic, afecta directament la vida quotidiana moltes persones que en depenen.
Aquesta sessió ofereix una mirada global al paper dels estanys dins la criosfera i la hidrosfera, amb especial atenció al cas dels Pirineus, on s’està desenvolupant una recerca pionera sobre el gel lacustre en sistemes d’alta muntanya. Els estanys gelats, doncs, emergeixen com a sentinelles del canvi climàtic, i com a finestres privilegiades per interpretar-ne els impactes.
17.00 h Torn obert de paraules.
17.15 h Marc Sánchez Morales (Departament de Geografia, UAB). “La contaminació del sòl i les aigües a partir de les dejeccions ramaderes a Catalunya”
L’activitat ramadera intensiva a Catalunya genera grans quantitats de dejeccions que, si no són gestionades adequadament, poden provocar una contaminació significativa del sòl i dels recursos hídrics. L’excés de nitrogen i fòsfor derivat de l’aplicació de purins com a fertilitzants pot alterar l’equilibri dels ecosistemes, afavorir l’eutrofització de les aigües superficials i contaminar els aqüífers amb nitrats.
És fonamental traslladar aquesta problemàtica a l’aula per ajudar l’alumnat a comprendre la interacció entre activitats humanes i processos naturals. Treballar-ho dins l’assignatura de geografia permet:
- Analitzar els impactes ambientals derivats de l’activitat econòmica.
- Relacionar la gestió del territori amb la sostenibilitat dels recursos naturals.
- Desenvolupar competències per interpretar mapes de vulnerabilitat i polítiques de gestió, entre d’altres.
- Fomentar el pensament crític sobre la planificació territorial i la protecció del medi.
18.00 h Torn obert de paraules.
18.15 h Marta Corominas Sallés, professora de Socials a l'Institut Baix Montseny.
Es presenta una experiència en què l'alumnat fa una immersió en l'entorn més proper i en les tècniques d'estudi de la geografia.
19.00 h Torn obert de paraules.
19.15 h Marc Sànchez Morales (Departament de Geografia, UAB). “El joc a l’aula per a l’estudi del canvi climàtic”.
El canvi climàtic és un dels reptes més grans del segle XXI, i explicar-lo a l’aula requereix estratègies que captin l’atenció i fomentin la comprensió. L’aprenentatge basat en jocs és una metodologia innovadora que potencia la motivació, la participació activa i el pensament crític.
En aquesta sessió es presentarà un escape room digital sobre el canvi climàtic, dissenyat per:
- Simular situacions reals que mostren els impactes del canvi climàtic.
- Fomentar la resolució de problemes mitjançant reptes i proves interactives.
- Integrar coneixements interdisciplinaris (geografia, ciències ambientals, economia).
- Promoure competències digitals.
20 h Cloenda.
Dissabte 21 de febrer de 2025
Visita al Parc de les Olors .
Camí de Salve Regina s/n, Santa Eulàlia de Ronçana
11 h a 11.30 h Arribada, benvinguda i presentació del projecte Parc de les Olors, fent èmfasi en el seu vessant educatiu.
11.30 a 13 h Visita guiada: l'entorn geogràfic, el cultiu agroecològic i curiositats d’algunes plantes aromàtiques i medicinals.
13.00 a 13.30 h Visita a les instal·lacions de viver, assecatge i destil·lació.
13.30 h Vermut aromàtic.
14 h Dinar: Calçotada.
16 h Visita a l’agrobotiga.
Per matricular-vos necessiteu un NIU (número d'identificació universitària de la UAB). Trieu l'opció que correspongui al vostre cas:
- Matrícula amb NIU:
- en cas que no recordeu el NIU, podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic ga.ice@uab.cat.
- si el que no recordeu és la contrasenya, podeu generar-la de nou en aquest enllaç.
Inscripció amb NIU
Inscripció sense NIU
Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Activitat presencial.
Per tenir dret a la certificació és obligatori assistir-hi el 80% de la durada de l'activitat en funció de la modalitat de matrícula escollida.
Un cop formalitzada la matrícula, només es farà la devolució de l'import en els casos de malaltia greu o d'accident, i sempre que no hagi començat el curs. El tràmit s'ha de fer a través d'una sol·licitud al Registre de la UAB, amb la documentació corresponent que acrediti la situació al·legada.
