Altres activitats de transferència
We would like to share with you the videos of the four sessions of the seminar series Technology and Capitalism, organized on behalf of the Catalan Society for the History of Science and the Institut d'Història de la Ciència of the Universitat Autònoma de Barcelona.
We would like to share with you the videos of the four sessions of the seminar series Technology and Capitalism, organized on behalf of the Catalan Society for the History of Science and the Institut d'Història de la Ciència of the Universitat Autònoma de Barcelona.
Coordinadors: Jaume Sastre-Juan i Eóin Phillips
- Biometric Capitalism: Africa in the 21st Century, by Keith Breckenridge.
Catalan https://youtu.be/SKF3muFBsdo
Spanish https://youtu.be/kEpaeT1y1XM
- Compass to Sentinel: The Automation of Self-tracking Technology, by Natasha Schüll.
Catalan https://youtu.be/xuD59rYhQ64
Spanish https://youtu.be/9SKQCGywSxY
- ‘But is it Labor?’: Neural Data and Value Production in Biocapitalism, by Danielle Carr.
Catalan https://www.youtube.com/watch?v=Y07K36nOE1Q
Spanish https://youtu.be/HgvzhxDt2N8
- Material Political Economies: From High-Frequency Trading to Online Advertising, by Donald Mackenzie.
Catalan https://youtu.be/EdVPNbuus00
Spanish https://youtu.be/OGw6d1ibs60
Exclusions històriques de les dones (i altres subjectes) de la ciència
Dilluns 24 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte.
A càrrec de Mònica Balltondre, Institut d’Història de la Ciència, UAB.
En determinats moments de la història, el coneixement ha estat privilegi de només uns quants. En aquesta xerrada examinarem alguns dels mecanismes d’exclusió institucionals, socials, simbòlics i discursius que van operar al final del segle XIX i principi del segle XX per vetar les dones o dificultar-los l’accés, a elles i a altres col•lectius, a la ciència acadèmica, aquella que es feia a les universitats i als centres de recerca. També assenyalarem com s’ho van fer aquests col•lectius per trencar aquestes barreres i legitimar les seves veus.
Dones i ciència. Exclusions i lluites
Del 24 de gener al 14 de març de 2022
En els darrers anys s’han multiplicat les xerrades, els libres i els documentals dedicats a dones científiques que tradicionalment han estat excloses de les narratives històriques al voltant de la ciència. Més enllà d’aquesta recuperació important de figures oblidades que mereixen un reconeixement, en aquest cicle pretenem mostrar els processos que han permès aquesta exclusió històrica de les dones. A més, intentarem mostrar els mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica, malgrat la societat masclista i patriarcal que esperava un paper passiu de les dones, així com les lluites feministes des de la ciència.
Cicle coordinat per Miquel Carandell (iHC-UAB)
Hi col•labora: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans)
Xavier Roqué, "Albert Einstein i la relativitat”,
En Guàrdia! Catalunya Ràdio
En comptades ocasions, hi ha científics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el món que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del món amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys després, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent un de les aportacions més importants de la física contemporània.
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/albert-einstein-i-la-relativitat/audio/1116113/
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena. Repassa, amb un convidat, temes relacionats amb la història de Catalunya o la Universal. Es va estrenar l'any 2001 i ja porta 16 temporades amb més de 600 programes emesos.
Durant aquests anys, ha guanyat diferents premis. L'any 2013 va obtenir el Premi Males Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Carlos Tabernero, “La venganza de la naturaleza. Narrativas contemporáneas sobre el medio ambiente”
Social Film Festival, Arts Santa Mònica (Barcelona)
https://www.instagram.com/socialfilmfestivalbarcelona/?hl=es
Xavier Roqué, “Passat: Tesla i la història”
Conferència dins el cicle "El futur és de Tesla", Cosmocaixa
Els treballs i les patents de Nikola Tesla sobre electromagnetisme han contribuït a la configuració del món i la societat actuals, però els avenços científics i tecnològics són fruit de la feina col·lectiva de generacions. Com ha adquirit Tesla la condició d'icona tecnològica contemporània? Quina relació hi ha entre la seva trajectòria personal i les xarxes socials de creació i difusió del coneixement i la tecnologia?
Què en sabem, de la seva pertinença a aquest món desaparegut que va transcórrer a cavall dels segles XIX i XX, i com expliquem la vigència i la projecció de la seva figura?, com va influir l'entorn en els descobriments que va fer? A la conferència inaugural del cicle situarem Tesla en el seu entorn científic, tecnològic i social per entendre la tremenda innovació que van suposar les seves propostes en diferents camps.
https://cosmocaixa.org/ca/p/passat-tesla-i-la-historia_a33659612
Agustí Nieto-Galan, “Tòxics invisibles. La construcció de la ignorància ambiental”,
Jornada Estratègia One Health: Una visió transdisciplinària
https://www.youtube.com/watch?v=Jr51OAvxkgw
L’acte s’ha emmarcat en la jornada estratègica One Health: Una visió transdisciplinària, al llarg de la qual s’ha presentat prop de 20 projectes des de diferents disciplines de recerca amb l’impacte de la gestió antropogènica del planeta sobre la salut humana, animal i mediambiental com a fil conductor. La jornada ha comptat amb una taula rodona i s’ha tractat aspectes rellevants com els efectes sobre la propagació de malalties, el clima i la sostenibilitat dels recursos, l’impacte sobre els vectors de transmissió, la biodiversitat i els ecosistemes.
Xavier Roqué a En Guàrdia!, programa de Catalunya Ràdio
Lise Meitner no va rebre mai el Premi Nobel de Física ni el de Química, tot i que va ser nominada 48 vegades i va fer aportacions fonamentals en el camp de la física nuclear. Va treballar amb la radioactivitat igual que Marie Curie, però en canvi és força menys coneguda. Aquesta dona, que durant la Primera Guerra Mundial es va presentar com a voluntària per treballar amb raigs X i dècades més tard es va negar a participar en el Projecte Manhattan per crear una bomba atòmica. El pasat 17 de juliol, el programa de Catalunya RàdioEn guàrdia! va dedicar una estona a parlar sobre la seva figura amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor al Departament de Filosofia (UAB) i membre de l'Institut d'Història de la Ciència (IHC).
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/lise-meitner/audio/1107132/
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena. Repassa, amb un convidat, temes relacionats amb la història de Catalunya o la Universal. Es va estrenar l'any 2001 i ja porta 16 temporades amb més de 600 programes emesos.
Durant aquests anys, ha guanyat diferents premis. L'any 2013 va obtenir el Premi Males Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
"Desafiar un temps de desastres: art i ciències socials" [Agustí Nieto-Galan]
Com l'art i les ciències socials poden ajudar-nos a sobreviure, resistir i desafiar un temps marcat per desastres, pandèmies i catàstrofes cada cop més freqüents i diverses? En aquesta taula rodona compartirem reflexions sobre la importància de pensar i intervenir la mateixa noció de desastre o pandèmia, fent visibles dimensions històriques, socials i culturals sovint menystingudes. També parlarem del paper de l'art i les ciències socials a l'hora d'evidenciar, fer visibles i representar altres danys i escalades de violència sovint oblidades.
Desafiar un temps de desastres: art i ciències socials
Biennal Ciutat i Ciència: Desafiar un temps de desastres: art i ciències socials - YouTube
Aquest cicle explorà com la Història ens pot ajudar a entendre la ciència, no com una activitat infal•lible i sense incerteses, sinó com una activitat feta per éssers humans i, per tant, subjecta a implicacions i interessos polítics i socials. L’objectiu va ser mostrar la ciència en tota la seva complexitat per així disposar d’eines per enfrontar-nos críticament tant a les teories conspiranoiques i anticientífiques com a les utopies d’un futur científic i tecnològic de flors i violes.
Cicle coordinat per: Miquel Carandell (UAB-IHC)
Hi col•laborà: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans)
Programació
Història de la física: espectacle, mesura i república
Dilluns 12 d’abril a les 18.30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Josep Simon, historiador de la ciència de l’Institut Interuniversitari López Piñero de València,
Són eternes les veritats matemàtiques?
Dilluns 19 d’abril a les 18.30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Joaquim Berenguer, doctor en Història de les Matemàtiques
Ossos i pedres, una història de la paleoantropologia
Dilluns 26 d’abril a les 18.30 h. B. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte. Miquel Carandell, historiador de la ciència del Museu de Ciències Naturals de Granollers i professor associat a la UAB
Això no sortia al meu llibre de química: històries d'una ciència d'esperits, espectres i esperances
Dilluns 3 de maig a les 18:30 h. B. El Clot-Josep Benet. Luis Moreno Martínez, doctor en Didàctica i Història de la Ciència.
Freud a Espanya: una història de la psicoanàlisi
Dilluns 10 de maig a les 18:30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Silvia Lévy Lazcano, investigadora postdoctoral-Juan de la Cierva a l'Institut d´Història de la Ciència de la UAB.
Les històries naturals: un passeig per jardins, zoològics i museus
Dilluns 17 de maig a les 18:30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Laura Valls, doctora en Història de la Ciència.
Un CSI medieval: ments criminals i metges experts a la Corona d'Aragó
Dilluns 31 de maig a les 18:30 h. B. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte. Carmel Ferragud, professor d'Història de la Ciència de la Universitat de València.
Tenen política els artefactes? Una mirada des de la història de la tecnologia
Dilluns 7 de juny a les 18:30 h. B. El Clot-Josep Benet. Jaume Sastre-Juan, professor de l'Institut d'Història de la Ciència de la UAB.
El 8 d’abril a les 12h es va celebrar la conferència de la commemoració del 50è aniversari de la Facultat de Ciències “Ciència i democràcia: algunes reflexions en temps d’incertesa” a càrrec del professor Agustí Nieto-Galan.
Vídeo de l'acte: https://www.youtube.com/watch?v=4H5gPOKaCRY
La investigadora Tatiana Kasperski va ser l'encarregada de portar a terme la conferència inaugural del curs acadèmic 2019-20 del Màster en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat.
Tatiana Kasperski va obtenir el seu doctorat en ciències polítiques en 2012 en la Sciences Po de París amb una dissertació sobre la política de la memòria del desastre de Chernobyl a Bielorússia. Des de llavors, ha treballat sobre temes relacionats amb la comprensió pública de la ciència, en particular de la energía nuclear.
Va ser becària Marie Curie en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on actualment és investigadora i treballa en un projecte conjunt: “Atomic Heritage Goes Critical”.
La seva conferència Forgetting Chernobyl, Embracing the Atom? The Politics of Radioactivity in Belarus:
In autumn 2020 the former Soviet republic of Belarus is preparing to commission its first nuclear power plant at Astravets-- when the country must still deal with the environmental and health consequences of the 1986 Chernobyl disaster. How could Belarus forget Chernobyl and be seduced by the peaceful atom? In this talk Tatiana Kasperski discusses more than 30 years of debates and protests surrounding the Chernobyl legacy and the new Astravets station.
Agustí Nieto-Galan, Carlos Tabernero i Jaume Sastre han col·laborat en una iniciativa de la Facultat de Filosofia i Lletres que pretén aportar, en els moments estranys que vivim, reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
Llibres i música en temps de desassossec: “Epidèmies i confinaments creatius” [Agustí Nieto-Galan]
Llibres i música en temps de desassossec: “Confinaments” [Carlos Tabernero]
Llibres i música en temps de desassossec: “Fellow Prisoners [Jaume Sastre]
Llibres i música en temps de desassossec: “Paraules locals” [Xavier Roqué]
La Universitat ha creat espais virtuals amb vídeos i articles d’opinió de professorat i personal de recerca, en què aborden qüestions relacionades amb el coronavirus SARS-CoV-2 i la COVID-19, els seus efectes psicològics i socials i eines per contrarestar-los.
La finalitat d'aquest espais és posar a l’abast de la comunitat universitària i a la població en general les aportacions divulgatives del personal docent i de recerca de la UAB en relació amb la pandèmia del coronavirus.
Entre les persones expertes que hi han participat es trova el catedràtic Agustí Nieto-Galan, del Departament de Filosofia i membre de l'Institut d'Història de la Ciència (IHC).
En el seguent enllaç podeu accedir a la peça audiovisual que el professor Nieto-Galan va enregistrar per "La UAB respon" amb el títol: "Història i pandèmies. Lliçons del passat".
Silvia de Bianchi, investigadora Ramón y Cajal del Departament de Filosofia de la UAB i membre de l'Institut d'Història de la Ciència, va protagonitzar la setena edició de la "Disputatio" de Barcelona, junt amb Maciej Lewenstein, professor de recerca ICREA a l’Institut de Ciències Fotòniques. La discussió, que tindrà com a lema “A New Humanism for the 21st Century? Specialisation vs. Generalisation”, va ser coordinada per Alexander Fidora, professor de recerca ICREA del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la UAB.
De Bianchi i Lewenstein van debatre sobre el present i el futur del coneixement, a través de nocions clau com l'especialització, la generalització, la interdisciplinarietat, les humanitats, la ciència i el desenvolupament i la realització de l'individu.
Ubicació: Institut d'Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba)
Data: Dimecres 13, Novembre de 2019 - 18:30h
Data fi: Dimecres 13, Novembre de 2019 - 20:30h
Organitzador: Barcelona Knowledge Hub de l'Academia Europeae
Enllaç: Disputatio Barcelona 2019
La doctora Kirsten Ostherr va ser l'encarregada de portar a terme la conferència inaugural del curs acadèmic 2019-20 del Màster en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat. L'acte es va portar a terme el 4 de octubre de 2019 al seminari del CEHIC amb el títol "Doctors, Patients, Networks, and Data: Shifting Power Relations in the Age of AI"
Entre els seus treballs més destacats estan els llibres Medical Visions: Producing the Patient through Film, Television and Imaging Technologies (Oxford, 2013), Cinematic Prophylaxis: Globalization and Contagion in the Discourse of World Health (Duke, 2005), i el seu darrer llibre Quantified Health: Making Stories from Data in the Algorithmic Age.
Actualment la seva recerca tracta sobre les tecnologies de la informació i la comunicació en la vellesa i l' atenció al final de la vida, les narratives de pacients en EHRs i el paper de la simulació com mediador entre les formes humanes i tecnològiques de la experiència mèdica.
És directora del programa Medical Humanities des de 2016 y del Medical Futures Lab des de 2012. Així mateix, ha impartit conferències en la Casa Blanca, l'Organització Mundial de la Salut o en la National Library of Medicine. A més de participar en innumerables congressos internacionals.
Amb motiu del 50è aniversari de la UAB la universitat va voler commemorar especialment la recerca que s’ha dut a terme des dels seus inicis a la institució. Amb aquest objectiu, es va preparar una exposició amb una mostra de l’equipament científic i tecnològic patrimonial que s’ha fet servir al llarg d’aquests anys i que serveix com a testimoni de l'aposta per la recerca de la UAB, així com de l’evolució tecnològica viscuda als laboratoris i centres d’investigació.
La mostra es va poder visitar a la sala d'exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General des d'abril a maig de 2019. A més de l'exhibició física temporal es va crear una mostra virtual permanent que compta amb informació detallada i vídeos monogràfics sobre cadascuna de les peces.
L'exposició va estar comissariada per Carlos Acosta Rizo, professor de l'IHC, amb la col·laboració de Génesis Núñez Araya, investigadora predoctoral del mateix Institut, i el suport de Cultura en Viu i de la Unitat d'Audiovisuals i Multimèdia de l'Àrea de Comunicació i Promoció de la UAB.
MOSTRA VIRTUAL "50 ANYS DE RECERCA A LA UAB"
Fascinació, por i substitucions tecnològiques. Amb l'exposició "+ HUMANS. El futur de la nostra espècie", Noviembre 2015 – Febrero 2016.
Màquines, pensament i poder. Amb l'exposició “La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria»", Juliol - Desembre 2016
Narratives de l’antropocè. Amb l'exposició “Després de la fi del món”, Gener – Març 2018.
-Taller de realització de documentals narratives de l’antropocè, F
Darwin’s nightmare (La pesadilla de Darwin). Cinefòrum «Narratives de l’Antropocè»,
- O menino e o mundo (El niño y el mundo). Cinefòrum «Narratives de l’Antropocè», Març 2018.
La màquina del segle XX. Amb l'exposició “Stanley Kubrick”, Novembre 2018 – Febrer 2019.
Sastre-Juan, Jaume; Aragon, Ferran, ‘Tecnologia i dolor: una història del filferro espinós a l’Europa Fortalesa’, dins la Xerrada ‘Filferro i opacitat: dos anys del pacte UE-Turquia’, organitzada per STOP Mare Mortum, Barcelona, Lleialtat Santsenca, 12 de març de 2018.
‘Jaume Sastre: Estudo quer conhecer a história da interatividade em museus de ciência’, 90 Segundos de Ciência, episodi 497, Antena 1, RTP, emès el 18 de novembre de 2018.
Jaume Sastre-Juan i Jaume Valentines-Álvarez, ‘La ciutat turista i negra: Una visita a “La ciutat global: Lisboa al Renaixement”’, Anatomías urbanas: Historia y patrimonio científico en la ciudad, 16 de novembre de 2017.
Miquel Carandell, "L’obsessió d’un país en construcció democràtica: “És el nostre avantpassat l’Home d’Orce?”
El 1983 es presentava un fragment de crani, trobat en un jaciment del poble d’Orce (Granada), que es convertia en les restes del primer europeu, l’Home d’Orce. Un any més tard, part dels seus descobridors i altres científics es retractaven i atribuïen l’os a un membre prehistòric del gènere dels cavalls i ases, convertint-lo en “el Burro d’Orce”. Aquesta tesi doctoral reconstrueix aquella controvèrsia, tot destacant el paper del context polític, científic i mediàtic en la forma en què es va interpretar, donar a conèixer, discutir i descartar l’Home d’Orce.