Altres activitats de transferència
Vídeo de l'acte: https://www.youtube.com/watch?v=4H5gPOKaCRY
La investigadora Tatiana Kasperski va ser l'encarregada de portar a terme la conferència inaugural del curs acadèmic 2019-20 del Màster en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat.
Tatiana Kasperski va obtenir el seu doctorat en ciències polítiques en 2012 en la Sciences Po de París amb una dissertació sobre la política de la memòria del desastre de Chernobyl a Bielorússia. Des de llavors, ha treballat sobre temes relacionats amb la comprensió pública de la ciència, en particular de la energía nuclear.
Va ser becària Marie Curie en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on actualment és investigadora i treballa en un projecte conjunt: “Atomic Heritage Goes Critical”.
La seva conferència Forgetting Chernobyl, Embracing the Atom? The Politics of Radioactivity in Belarus:
In autumn 2020 the former Soviet republic of Belarus is preparing to commission its first nuclear power plant at Astravets-- when the country must still deal with the environmental and health consequences of the 1986 Chernobyl disaster. How could Belarus forget Chernobyl and be seduced by the peaceful atom? In this talk Tatiana Kasperski discusses more than 30 years of debates and protests surrounding the Chernobyl legacy and the new Astravets station.
Agustí Nieto-Galan, Carlos Tabernero i Jaume Sastre han col·laborat en una iniciativa de la Facultat de Filosofia i Lletres que pretén aportar, en els moments estranys que vivim, reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
Llibres i música en temps de desassossec: “Epidèmies i confinaments creatius” [Agustí Nieto-Galan]
Llibres i música en temps de desassossec: “Confinaments” [Carlos Tabernero]
Llibres i música en temps de desassossec: “Fellow Prisoners [Jaume Sastre]
Llibres i música en temps de desassossec: “Paraules locals” [Xavier Roqué]
La Universitat ha creat espais virtuals amb vídeos i articles d’opinió de professorat i personal de recerca, en què aborden qüestions relacionades amb el coronavirus SARS-CoV-2 i la COVID-19, els seus efectes psicològics i socials i eines per contrarestar-los.
La finalitat d'aquest espais és posar a l’abast de la comunitat universitària i a la població en general les aportacions divulgatives del personal docent i de recerca de la UAB en relació amb la pandèmia del coronavirus.
Entre les persones expertes que hi han participat es trova el catedràtic Agustí Nieto-Galan, del Departament de Filosofia i membre de l'Institut d'Història de la Ciència (IHC).
En el seguent enllaç podeu accedir a la peça audiovisual que el professor Nieto-Galan va enregistrar per "La UAB respon" amb el títol: "Història i pandèmies. Lliçons del passat".
Silvia de Bianchi, investigadora Ramón y Cajal del Departament de Filosofia de la UAB i membre de l'Institut d'Història de la Ciència, va protagonitzar la setena edició de la "Disputatio" de Barcelona, junt amb Maciej Lewenstein, professor de recerca ICREA a l’Institut de Ciències Fotòniques. La discussió, que tindrà com a lema “A New Humanism for the 21st Century? Specialisation vs. Generalisation”, va ser coordinada per Alexander Fidora, professor de recerca ICREA del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la UAB.
De Bianchi i Lewenstein van debatre sobre el present i el futur del coneixement, a través de nocions clau com l'especialització, la generalització, la interdisciplinarietat, les humanitats, la ciència i el desenvolupament i la realització de l'individu.
Ubicació: Institut d'Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba)
Data: Dimecres 13, Novembre de 2019 - 18:30h
Data fi: Dimecres 13, Novembre de 2019 - 20:30h
Organitzador: Barcelona Knowledge Hub de l'Academia Europeae
Enllaç: Disputatio Barcelona 2019
La doctora Kirsten Ostherr va ser l'encarregada de portar a terme la conferència inaugural del curs acadèmic 2019-20 del Màster en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat. L'acte es va portar a terme el 4 de octubre de 2019 al seminari del CEHIC amb el títol "Doctors, Patients, Networks, and Data: Shifting Power Relations in the Age of AI"
Entre els seus treballs més destacats estan els llibres Medical Visions: Producing the Patient through Film, Television and Imaging Technologies (Oxford, 2013), Cinematic Prophylaxis: Globalization and Contagion in the Discourse of World Health (Duke, 2005), i el seu darrer llibre Quantified Health: Making Stories from Data in the Algorithmic Age.
Actualment la seva recerca tracta sobre les tecnologies de la informació i la comunicació en la vellesa i l' atenció al final de la vida, les narratives de pacients en EHRs i el paper de la simulació com mediador entre les formes humanes i tecnològiques de la experiència mèdica.
És directora del programa Medical Humanities des de 2016 y del Medical Futures Lab des de 2012. Així mateix, ha impartit conferències en la Casa Blanca, l'Organització Mundial de la Salut o en la National Library of Medicine. A més de participar en innumerables congressos internacionals.
Amb motiu del 50è aniversari de la UAB la universitat va voler commemorar especialment la recerca que s’ha dut a terme des dels seus inicis a la institució. Amb aquest objectiu, es va preparar una exposició amb una mostra de l’equipament científic i tecnològic patrimonial que s’ha fet servir al llarg d’aquests anys i que serveix com a testimoni de l'aposta per la recerca de la UAB, així com de l’evolució tecnològica viscuda als laboratoris i centres d’investigació.
La mostra es va poder visitar a la sala d'exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General des d'abril a maig de 2019. A més de l'exhibició física temporal es va crear una mostra virtual permanent que compta amb informació detallada i vídeos monogràfics sobre cadascuna de les peces.
L'exposició va estar comissariada per Carlos Acosta Rizo, professor de l'IHC, amb la col·laboració de Génesis Núñez Araya, investigadora predoctoral del mateix Institut, i el suport de Cultura en Viu i de la Unitat d'Audiovisuals i Multimèdia de l'Àrea de Comunicació i Promoció de la UAB.
MOSTRA VIRTUAL "50 ANYS DE RECERCA A LA UAB"
Fascinació, por i substitucions tecnològiques. Amb l'exposició "+ HUMANS. El futur de la nostra espècie", Noviembre 2015 – Febrero 2016.
Màquines, pensament i poder. Amb l'exposició “La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria»", Juliol - Desembre 2016
Narratives de l’antropocè. Amb l'exposició “Després de la fi del món”, Gener – Març 2018.
-Taller de realització de documentals narratives de l’antropocè, F
Darwin’s nightmare (La pesadilla de Darwin). Cinefòrum «Narratives de l’Antropocè»,
- O menino e o mundo (El niño y el mundo). Cinefòrum «Narratives de l’Antropocè», Març 2018.
La màquina del segle XX. Amb l'exposició “Stanley Kubrick”, Novembre 2018 – Febrer 2019.
Sastre-Juan, Jaume; Aragon, Ferran, ‘Tecnologia i dolor: una història del filferro espinós a l’Europa Fortalesa’, dins la Xerrada ‘Filferro i opacitat: dos anys del pacte UE-Turquia’, organitzada per STOP Mare Mortum, Barcelona, Lleialtat Santsenca, 12 de març de 2018.
‘Jaume Sastre: Estudo quer conhecer a história da interatividade em museus de ciência’, 90 Segundos de Ciência, episodi 497, Antena 1, RTP, emès el 18 de novembre de 2018.
Jaume Sastre-Juan i Jaume Valentines-Álvarez, ‘La ciutat turista i negra: Una visita a “La ciutat global: Lisboa al Renaixement”’, Anatomías urbanas: Historia y patrimonio científico en la ciudad, 16 de novembre de 2017.
Miquel Carandell, "L’obsessió d’un país en construcció democràtica: “És el nostre avantpassat l’Home d’Orce?”
El 1983 es presentava un fragment de crani, trobat en un jaciment del poble d’Orce (Granada), que es convertia en les restes del primer europeu, l’Home d’Orce. Un any més tard, part dels seus descobridors i altres científics es retractaven i atribuïen l’os a un membre prehistòric del gènere dels cavalls i ases, convertint-lo en “el Burro d’Orce”. Aquesta tesi doctoral reconstrueix aquella controvèrsia, tot destacant el paper del context polític, científic i mediàtic en la forma en què es va interpretar, donar a conèixer, discutir i descartar l’Home d’Orce.