Membres afiliats
ICREA Research Professor at iHC-UAB (until December 2025)
Since 2019 I am the president of the European Society for Environmental History, a recognition of my work in that field. Although rooted in that discipline, I have developed a transdisciplinary research agenda blending environmental history with political ecology and environmental humanities. In 2013 I became the director of the Environmental Humanities Laboratory in Stockholm making it a global player in that emerging field.
My research clusters around three themes: environmental justice; migrations and the environment; and fascism and nature. Methodologically, I avoid any dichotomy between nature and society. Thematically, from toxicity to fascism, from migration to mountain communities, my research focuses on processes of expropriations and imposition of expert knowledge and the resistance of subaltern communities.
I am interested in directing Ph.D. and postdoctoral research in the following areas:
- migration and environment (migrant workers, transformations of landscape, transfer of knowledge and practices, etc.)
- fascist regimes and nature (politicization of nature, autarkic policies,
- environmental justice and conflicts (toxicity, pollution, social inequalities, mobilizations, etc.)
- history of environmentalism (especially subaltern environmentalism)
- disasters
- nature on trial (judicial environmental cases)
I teach courses on environmental history, political ecology, and environmental humanities.
If you wish to know more about my work, you can listen some of my talks here:
https://www.youtube.com/watch?v=I_WfgC5Ons8&t=1452s
https://www.youtube.com/watch?v=QlGghZFcP0c&t=1920s
https://www.youtube.com/watch?v=e3xhZ5LBp2U&t=689s
https://www.youtube.com/watch?v=45IGlGQq_no&t=104s
https://www.youtube.com/watch?v=I4KwVGEvU6w
https://www.youtube.com/watch?v=UCRaBqtAwsw&t=63s
Marià Baig i Aleu (Figueres 1955) es doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1981). Ha estat professor titular de física teòrica a la UAB (1985-2018) estant actualment jubilat. També ha realitzat recerques en els següents centres: Centre de Physique Théorique – CNRS (Marseille) (1981-84), European Center for Scientific and Engineering Computing – IBM (Roma) (1986), Institut für Theoretische Physik – Hannover Universität (2004-2005). Ha treballat en física d’altes energies, simulacions de Monte-Carlo de teories de camps en el reticle i teories de la informació i computació quàntiques.
Ha treballat també com a divulgador científic, especialment a les pàgines de La Vanguardia, i en la història local, havent estat vicepresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos (Figueres) entre els anys 2008 i 2016, continuant ara com a vocal encarregat de la difusió electrònica de la revista científica de la entitat.
Actualment està interessat en la Historia de la Ciència i les seves relacions amb la tècnica i la societat. Entre els temes en els que treballa actualment es troben la introducció de la mecànica quàntica a España, la metal·lúrgia del alts forns de carbó vegetal en els segles XVIII i XIX i l’estudi de la lluita contra la plaga de la fil·loxera a Catalunya.

Sergi Grau Torras (Terrassa 1978) és llicenciat en Història (UAB), Màster en Història de la Ciència (UAB-UB) i doctor en Filosofia. Ha realitzat la tesi doctoral sobre la influència d'Aristòtil en la medicina i la filosofia natural d'Arnau de Vilanova. Actualment és Investigador Vinculat en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB i la seva recerca en l'àmbit de la història de la ciència s'ocupa preferentment de la relació entre la medicina, la filosofia natural i la ciència en l'edat mitjana i el Renaixement, així com també dels vincles de la ciència amb les arts i les humanitats. El 2017 va rebre el Premi de Filosofia Joaquim Carreras i Artau del Institut d’Estudis Catalans por Les transformacions d’Aristòtil. Filosofia natural i medicina a Montpeller: el cas d’Arnau de Vilanova (Institut d'Estudis Catalans, 2020).
Antoni Malet, Catedràtic d'Història de la Ciència a la Universitat Pompeu Fabra fins al 2020, es va llicenciar en Matemàtiques (Universitat de Barcelona) i va obtenir el doctorat en Història a la Universitat de Princeton (1989). Ha estat investigador o professor visitant a les universitats de Califòrnia (San Diego), Cornell, Toronto, Princeton, París VII, el Max Planck Institute for the History of Science, Berlin (Marie Curie Senior Fellow, 2013-2015), i Fellow del Institute of Advanced Studies, Paris (curs 2017/18). És membre del Editorial Board de Annals of Science i de Historia Mathematica, on va ser editor de ressenyes de llibres (2006-2011) i actualment n'és Editor-in-Chief (2022 —). És membre de l'Acadèmia Internacional d'Història de les Ciències, escollit Vice-President el 2023. En diferents càrrecs, ocupà la Presidència de la Societat Europea d'Història de la Ciència entre 2014 i 2020). La seva recerca se centra principalment en les matemàtiques i l'òptica dels segles XVI i XVII, els instruments òptics i matemàtics i la filosofia de les matemàtiques en l'època clàsica. També ha treballat en la política i institucions de la ciència a l'Espanya franquista i el seu llegat. Actualment està treballant en la comprensió sociològica del canvi conceptual en la matemàtica dels segles XVI i XVII.