Projectes actius

Títol: Narrar la història de la ciència en clau feminista

Investigadora responsable: Elena Serrano

Investigadores/s: Mònica Balltondre, Michele Catanzaro, Anyely Marín, Lorea Romero Gutiérrez, Monteserrat Cabré i Mae Erazo Pasántez

Entitat finançadora: Institut de les Dones (Ministeri d'Igualtat)

Vigència: Gener 2026 - Desembre 2026

 

Cada any, al voltant de les commemoracions de l'11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, i el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, circulen per xarxes socials i mitjans de comunicació multitud de narratives sobre ciència i gènere, es programen exposicions en centres cívics i s'organitzen celebracions que posen al centre de la mirada pública la tasca que fan les dones científiques. D'una banda, es busca reconèixer les aportacions de les dones al desenvolupament del coneixement científic, i de l'altra, oferir a les noves generacions referents que acompanyin i potenciïn el seu interès per la ciència i la seva capacitat d'imaginar-se com a professionals en àmbits científics i tecnològics (CTIM o STEM en anglès). En aquest tipus de narratives, la història hi té un paper clau. Els relats biogràfics de dones científiques del passat, recordades com a «pioneres» o pels seus èxits «excepcionals», circulen profusament avui dia a través d'una gran diversitat de mitjans.

Si bé aquest tipus de narratives han estat clau per visibilitzar les dones en ciència, sovint reprodueixen visions de la història desfasades i ignoren les aportacions que la historiografia de la ciència feminista ha fet durant les darreres cinc dècades. Com a resultat, obtenen gran protagonisme visions sobre la història de les dones mancats de rigor que contenen clixés problemàtics, simplificacions i fins i tot falsedats. Amb això, reprodueixen un model de ciència patriarcal, que mostra la ciència com una activitat competitiva i individualista en què les dones són únicament subordinades o heroïnes. Perpetuen així estereotips antiquats i irreals tant sobre les dones científiques com sobre la ciència mateixa. Necessitem divulgar històries més complexes i rigoroses que promoguin una ciència feminista, és a dir, respectuosa, col·laborativa, inclusiva, no neutral, interseccional, i que, alhora, siguin atractives i compleixin funcions socials clau per disminuir la bretxa de gènere en les carreres científiques i reconèixer el treball de les dones en ciència.

El nostre equip multidisciplinar format per 4 historiadores (Serrano, Balltondre, Marín i Cabré), 2 periodistes (Catanzaro i Erazo) i 1 sociòloga (Romero) amb una trajectòria consolidada en estudis de les dones, feministes i de gènere, proposa investigar, amb una metodologia de co-creació, és a dir, treballant conjuntament amb els actors implicats i a través de grups de co-disseny, quines característiques han de tenir aquestes narratives alternatives per donar compte de (a) les complexes relacions entre ciència, dones i societat, (b) els mecanismes pels quals es generen desigualtats de gènere en ciència, i (c) ser alhora atractives i potents pel públic.

Aquesta metodologia de cocreació ens permetrà tenir un alt impacte no només científic, sinó també social. A més d'articles amb revisió per parells (peer-review), participacions en congressos i altres documents científics, es crearà una guia efectiva per a comunicadores amb exemples per distribuir entre agències, associacions i col·lectius.

•Títol: Zonas de intercambio de resistencias epistémicas y alternativas en la innovación: Activistas, movimientos populares y expertos, 1970s-1990s (EXCHANGEACTIV)
Investigador Principal: Jaume Valentines.
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
Vigència: 2024- 2028.
Beca FPI: 1

EXCHANGEACTIV és un projecte de recerca finançat pel programa "Proyectos de Generación de Conocimiento” (2023). És un projecte coordinat i el títol del projecte conjunt és "Zonas de intercambio en la producción y regulación de la tecnociencia en la Península Ibérica: Académicos, activistas y industria, 1930s-1990s", liderat per la UAB i amb l'Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (de la Universitat de València) com a partner.

El conjunt del projecte se centrarà a Espanya i Portugal des dels anys 30 fins als 90, prestant especial atenció –com a novetat- al període posterior a la caiguda de les dues dictadures ibèriques ia les dimensions transnacionals.
El subprojecte de la UAB, "Zones d'intercanvi de resistències epistèmiques i alternatives a la innovació: Activistes, moviments populars i experts" aprofundirà en les "zones d'intercanvi" clau entre activistes, grups de base i experts a la Península Ibèrica durant les darreres dècades del segle XX. Això ens ajuda a comprendre des d'una perspectiva històrica més profunda debats científics actuals que estan fortament modelats per actors no especialitzats. El subprojecte se centrarà específicament en dos dominis interrelacionats 1. L'activisme com a actor epistèmic i 2. L'activisme com a motor d'innovació i abordarà tres línies de investigació: 1. Medi ambient, 2. El cos, 3. La ciutat.

Fent convergir diversos dels projectes nacionals i internacionals previs dels investigadors del projecte, aquest subprojecte es centrarà a les zones epistèmiques socialment híbrides on activistes i experts intercanvien coneixements, s'enfronten a la ignorància científica i produeixen eines epistèmiques amb finalitats polítiques en una àmplia gamma d'escales. En concret, el subprojecte abordarà tres grans temes com a línies principals de recerca: el medi ambient, la ciutat i el cos. Totes aquestes línies es articularan amb les següents dimensions interseccionals: actors invisibilitzats, emocions cognitives, imaginaris sociotècnics i perspectives transnacionals.

•Títol: Small Science: construcción histórica de la investigación contemporánea a pequeña escala (SMALLSCIENCE).
Investigador Principal: Xavier Roqué.
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
Vigència: 2024- 2027.

SMALLSCIENCE és un projecte de recerca finançat pel programa "Proyectos de Generación de Conocimiento” (2023). Els membrs de l’equip d'investigació, dirigit pel Dr. Xavier Roqué, inclou investigors/es de diferents universitats amb formació en Física, Història, Astronomia i Enginyeria (en diferents etapes de la seva carrera) que comparteixen una preocupació comuna per les pràctiques de recerca petites en les seves diverses dimensions.

El projecte proporcionarà la primera anàlisi sistemàtica, tant a Espanya com a l'estranger, de la construcció històrica de la categoria "petita ciència". En un sentit ampli, la petita ciència es refereix al treball d'un petit grup d'investigadors que produeixen coneixements pioners amb mitjans modestos. El projecte investigarà l'emergència, els significats i els valors d'un tipus de ciència contemporània essencial, encara que sovint no reconeguda. 

Aquest projecte desafia l'hegemonia historiogràfica i política de la Gran Ciència examinant tres aspectes diferents de la construcció històrica de la "petita ciència" i reexaminant críticament la relació entre la recerca de petita i gran escala. Posarà llum a una característica clau però sovint passada per alt de la ciència contemporània, enllaçant la història de la ciència amb diverses disciplines.

•Títol: CLIMASAT: Remote-Sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s 
Investigadora Principal: Gemma Cirac-Claveras.
Entitat finançadora: European Research Council.
Vigència: 2022- 2027.

CLIMASAT is an ERC-StG funded project that investigates the sociotechnical and power-laden practices by which electromagnetic radiation detected in the orbits is turned into climate knowledge.

Com percebem el clima global? La resposta a aquesta pregunta és molt important, tenint en compte que la nostra percepció determina les nostres accions i, per tant, com gestionem la crisi climàtica. El projecte CLIMASAT, finançat pel CEI, estudiarà la història de les pràctiques, discursos i polítiques climàtiques mundials en les dècades de 1980 i 1990. Centrant-se en la producció, circulació i ús de dades generades per tres satèl·lits en òrbita terrestre, el projecte provarà la hipòtesi que les formes en què les dades satel·litàries van ser negociats, compartits, mantinguts i utilitzats col·lectivament per científics, economistes, legisladors, diplomàtics i mitjans de comunicació van informar una certa comprensió i accions sobre el clima global. Les troballes oferiran als responsables polítics i investigadors una visió sense precedents de com les dades satel·litàries van mediar les percepcions actuals del clima global.

•Títol: Whispers of Time: Heritage as Narratives of Climate-Change (WRENCH).Investigador Principal: Marco Armiero.Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia e Innovación.Vigència: 2024- 2027.

Visita la seva web: https://webs.uab.cat/wrench/

 

Els darrers anys han demostrat la vulnerabilitat de les nostres societats. La pandèmia de COVID-19, la guerra a Ucraïna i els efectes del canvi climàtic han demostrat la fragilitat del món tal com el coneixem. És en aquest context que WRENCH té com a objectiu abordar els efectes del canvi climàtic en el patrimoni tangible i intangible, alhora que amplia la comprensió convencional del patrimoni per incloure relats, narratives i llegats efímers. Basant-se en la noció de la UNESCO, WRENCH defineix el patrimoni com el conjunt de llegats tangibles i intangibles incrustats en el paisatge i les històries que expliquem sobre ell, i el nostre lloc en ell. El patrimoni tangible i intangible pot activardispositius narratius que expliquen històries no només sobre el passat, sinó també sobre el present i el futur de la comunitat. Més que la ruïna, l'abandó o la interrupció important, és quan es torna mut, incapaç de contar cap història, que el patrimoni es perd per sempre. Donat que el canvi climàtic és part de la història que experimenten les comunitats de tot el món, WRENCH concep el patrimoni tant com una cosa en risc com una cosa capaç d'explicar una història sobre el risc que tots correm i les històries de col·lapse i adaptació.Interpretant el patrimoni com un ingredient clau de les identitats comunitàries i un pilar per a la construcció de la comunitat, WRENCH proposa canviar d´un enfocament impulsat per l´usuari a un enfocament de patrimoni viu, és a dir, d´una idea consumista de patrimoni (alguna cosa per a ser utilitzat per clients) a una idea ciutadana de patrimoni (cosa per habitar i donar forma). Basant-se en aquest enfocament, WRENCH té el dobleobjectiu de (a) desenvolupar una metodologia transdisciplinària transformadora que involucri ciències ambientals, enginyeria i humanitats per investigar l'impacte del canvi climàtic al patrimoni tangible i intangible; (b) utilitzar el patrimoni com una eina narrativa per fer visibles els riscos del canvi climàtic per a una audiència més àmplia i explorar com les comunitats en el passat han enfrontat el canvi climàtic i ambiental.

•Títol: SCIENCE, TECHNOLOGY AND MEDICINE IN THE TWENTIETH CENTURY (STM20-iHC), SGR
Investigador Principal: Agustí Nieto-Galan.
Entitat finançadora: AGAUR
Vigència: 2022- 2025.

In the context of the communication line of our History of Science master, we hold collaborations with private firms, museums, popular journals, and research centres is crucial strengthen new research lines that contribute to renew and revisit present-day strategies of science communication. Since 2017, the Synchotron Alba, the journal Investigación y Ciencia, TV shows such as Quequicom in the Catalan television, The Museum of Science and Technology in Terrassa, among many other public and private organizations have welcomed our master students and have strengthened our capacity to transfer academic knowledge in history of science to society at large. The group has also a longstanding tradition of collaboration with prominent cultural institutions such as the Ateneu Barcelonès, the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) and the Centre d’Arts Santa Mònica (CASM). In all these places, we have regularly organized public lectures, debates, film festivals and international workshops devotes to several aspects of the history of science, which has raised the interest of varied and numerous audiences. Dr Carlos Tabernero, for example, has organized and international workshop on urban narratives of nature next May 2022 at the CASM.