Projectes actius
•Las tecnologías del género en las configuraciones de la biopolítica en la España de la primera mitad del siglo XX: una cartografía desde la Historia de la Medicina
Investigador responsable: Jorge Molero; Isabel Jiménez Lucena
Entitat finançadora: MINECO
Vigència: 2019-2022
•Invisible knowledge: The politics of censorship, and science popularitzation (1940-1990)
Investigador responsable: Agustí Nieto-Galan
Concessió d’un contracte de formació predoctoral
Entitat finançadora: MINECO
Vigència: 2020- 2023
En el marc del projecte coordinat “AGNOTOLOGY: INVISIBLE SCIENCE IN 20th-CENTURY SPAIN”, i en col·laboració entre el IHC (UAB) i l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència (IHMC) de la Universitat de València (UV), el subprojecte de recerca (PID2019-106743GB-C22) “INVISIBLE KNOWLEDGE: THE POLITICS OF CENSORSHIP, AND SCIENCE POPULARIZATION (1940-1990)” ha estat finançat pel MINECO per un període de 4 anys, fins els 2023,amb un import total de 32.670€, i la concessió d’un contracte de formació predoctoral al IHC.
L’equip de recerca està format pels doctors/es: Agustí Nieto-Galan (IP), Clara Florensa i Xavier Vall.
L’equip de treball el formen els doctors/es: Judit Gil, Miquel Carandell, Elena Fernández, Raül Velasco, Santi Gorostiza, Silvia Levy i el documentalista Arturo Hortas.
El subprojecte té com a objectiu explorar diversos mecanismes i processos històrics que convertiren la ciència (i el coneixement, en un sentit ampli) en invisible a l’Espanya del segle XX. Ens centrem en estudis de cas que se situen principalment a la dictadura franquista (1940-1975) i també al període de la Transició a la democràcia (1975-1990). S’estudien els mecanismes de censura de llibres i articles científics, d’articles científics en publicacions periòdiques i a la premsa diària, i la càrrega política que la censura comportà en termes de control social i propaganda a la dictadura. El subprojecte s’aproxima també a diversos casos de divulgació de la ciència, a la dictadura i a la democràcia, que servien interessos particulars i prioritzaren uns determinats temes de recerca en detriment d’altres que restaren invisibles per al públic general.
Es desenvolupen 4 temes principals:
(1) Recerca invisible i censura (en llibres impresos, publicacions periòdiques i premsa diària) a dictadura franquista.
(2) El risc nuclear amagat. Els debats sobre la radiació nuclear i els seus efectes després de l'accident nuclear de Palomares de 1966 i la propaganda oficial d’invisibilització del risc.
(3) Divulgació i diplomàcia. El desconeixement organitzat i estructural que utilitzaven les elits franquistes en la divulgació de la ciència i els esforços diplomàtics per a la internacionalització del règim.
(4) Els intents d’invisibilitzar la destrucció ambiental en processos de tractament de residus, incendis forestals, contaminació industrial i resistències que es generaren en particular en el període de la Transició posterior al 1975.
•Museos, aulas y política: cultura científica y tecnológica en la Transición española
Investigador responsable: Jaume Sastre Juan i Josep Simon
Entitat finançadora: MINECO
Vigència: 2020-2023
https://musaupol.hypotheses.org/
El projecte, co-dirigit per Jaume Sastre-Juan (IHC) i per Josep Simon (Universitat de València), està adscrit a l’Institut Interuniversitari López Piñero i compta amb un equip de 17 investigadors de 9 institucions estatals i internacionals.
MUSAUPOL aborda la configuració i els usos polítics de la cultura científica i tecnològica durant la Transició. Ho fa centrant-se en dos espais, l’aula i el museu, a través d'un ventall ampli de casos que analitzen les pràctiques pedagògiques de les ciències experimentals i la museïtzació de la ciència i la tecnologia, en estreta connexió amb els processos de canvi polític d'aquest període. El projecte proposa una nova aproximació a un període que ja gaudeix d'una historiografia extensa, tot i que encara jove, a través de la història de la ciència i de metodologies que inclouen des de fonts tradicionals, com les manuscrites i impreses, fins a l'anàlisi d'objectes i espais museològics o la història oral.
•Narrativas urbanas sobre la naturaleza. La construcción contemporánea de conocimiento sobre historia natural (España y Gran Bretaña, 1950-1980)
Investigador responsable: Carlos Tabernero
Entitat finançadora: MINECO
Vigència: 2020-2023
Aquest projecte, dirigit per Carlos Tabernero i que compta amb la participació de set investigadors més procedents de set institucions acadèmiques a Espanya i Gran Bretanya, aborda els processos de construcció i circulació de coneixement sobre història natural a Espanya i Gran Bretanya entre les dècades dels anys 50 i 80 de segle passat. L'objectiu és generar coneixement específic sobre el paper exercit per actors, espais, discursos i pràctiques ubicats en contextos urbans en la producció i gestió de narratives sobre la naturalesa, és a dir, en formes de representar la naturalesa relacionades amb interessos i criteris estratègicament situats, i la consegüent definició i gestió del patrimoni natural comporta normalment una apropiació ideològica d'aquestes narratives a causa de la seva connexió amb l'ús i l'administració de recursos naturals.
•Small science: Análisi històrica de la investigació contemporània a petita escala
Investigador responsable: Xavier Roqué
Entitat finançadora: MINECO
Vigència: 2020- 2023
SMALLSCIENCE és un projecte de recerca finançat del "Programa Estatal de Generación de Conocimiento” (2020-2022). L’equip de recerca, dirigit per Xavier Roqué, inclou persones de cinc universitats amb formació o coneixements en Física, Història, Astronomia i Enginyeria. El projecte vol ampliar la nostra comprensió de la ciència contemporània a través de l’anàlisi històrica del treball de grups reduïts d’investigadors que fan recerca d’excel·lència amb recursos simples i modestos.
La hipòtesi fonamental del projecte és que la recerca a petita escala no ha deixat de ser un element essencial de la ciència contemporània. El projecte traçarà l’origen i els usos del terme “small science” i termes afins; caracteritzarà la recerca a petita escala a través de l’estudi de casos seleccionats en àmbits com la ciència de materials, la física teòrica, l’astronomia o les ciències de l’espai; i analitzarà els límits entre la ciència a petita escala i la Big Science, així com les implicacions per a la política científica, la comunicació científica, o l’ensenyament de les ciències.