Membres amb dedicació compartida
Michele Catanzaro és professor lector de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Institut d'Història de la Ciència. Treballa des del 2001 com a periodista freelance especialitzat en ciència, medi ambient, salut i tecnologia per a mitjans com Nature, Science, “El Periódico de Catalunya” i altres. És Doctor en Física per la Universitat Politècnica de Catalunya i coautor del llibre “Networks: A Very Short Introduction” i del documental “Injustícia Exprés: el cas Óscar Sánchez”. Ha rebut, entre altres premis, el Premi Internacional de Periodisme Rei d'Espanya (2014), la Nimfa d'Or (2015), l'European Science Writer of the Year (2016), el Prismas (2017), el Colombine (2020), el Holtzbrink (2021), el Papageno (2023) i el Boehringer-Ingelheim (2024). Ha rebut beques de Journalism Fund, European Journalism Center, Climate Investigation Grant, Peter-Hans-Hofschneider i IJ4EU. El 2014-2015, va ser periodista en residència al Heidelberg Institute for Theoretical Studies. El 2023, va ser Nature-Marsilius Invited professor a la Universitat de Heidelberg. Ha participat al projecte europeu ENJOI (Engagement and Journalisme Innovation for Outstanding Open Science Communication) i coordina el projecte PerCientEx (Periodismo Científico de Excelencia).
(Fotografia: Yorley Ruiz)
Catedràtica de Lògica del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de la Barcelona Graduate School of Mathematics, i doctora vinculada a l'Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial IIIA-CSIC, des de l'any 2001.
Vaig estar treballant com a investigadora postdoctoral a l'Équipe de Logique Mathématique del CNRS (1999-2000, Université Paris-7). Del 2012 al 2016, vaig ser Vicerectora de Recerca i Directora de l'Escola de Doctorat de la UAB. Recentment, he fet una estada de recerca d'un any al grup Algorithmic Decision Theory de l'Institut Data61 de la Universitat UNSW de Sydney, Austràlia.
Des de 1990 he contribuït al camp de la teoria de models, a l'estudi del fragment de Horn de llenguatges lògics sense igualtat, i a les lògiques difuses de primer ordre. Els meus interessos de recerca actuals són l'argumentació, la lògica i l'ètica de la intel·ligència artificial.
He estat coordinadora de diversos projectes europeus i estatals. Actualment, sóc coordinadora local de tres projectes europeus del programa europeu H2020. Sóc membre actiu de diferents xarxes internacionals en el camp de la lògica difusa, com ara ManyVal i MathFuzzLog. També sóc experta en avaluacions per al Programa H2020, per a la European Science Foundation, per a l'agència de recerca FWO, i per l'AQU.
Miquel Domènech Argemí és professor titular de psicologia social a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos en recerca es relacionen àmpliament en el camp dels estudis de ciència i tecnologia (STS), amb un focus especial sobre la relació entre les cures i la tecnologia i sobre la participació ciutadana en temes tecnocientífics.
La majoria de les seves publicacions es poden consultar a: academia.edu i a ResearchGate.
Elena Fernández García és professora agregada laboral del Departament d'Història Moderna i Contemporània (Àrea d'Història Contemporània) de la Facultat de Filososofia i Lletres de la UAB
Investigador en Llengua de la Ciència i de la Tècnica, sóc Catedràtic de Llengua Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor Extraordinari de la Wszechnica Polska de Varsòvia, i he desenvolupat línies d'investigació diverses, relacionades amb la Història Lèxic i la Lexicografia, particularment en relació als llenguatges especialitzats.
La meva línia d'investigació principal és l'estudi de la història de la llengua de la ciència i de la tècnica en espanyol i en les llengües romàniques. He treballat especialment en la història de la llengua de la química, tot i que el llenguatge especialitzat m'interessa també en les seves facetes lexicogràfiques i d'ensenyament de la llengua.
Sóc investigador principal d'el Grup NEOLCYT - Grup de recerca en llengua de la ciència i de la tècnica format per deu investigadors de les universitats: Autònoma de Barcelona, de Múrcia, Rovira i Virgili, de Barcelona, Carlos III de Madrid i Universitat de l'Rosari (Bogotà). El Grup ha desenvolupat diversos projectes des de 1997, amb finançament públic, en l'àmbit de l'espanyol de la ciència i de la tècnica, especialment en els segles XVIII a el XX.
Sóc coordinador de la Xarxa Temàtica «Llengua i ciència», que reuneix 35 grups de recerca en Filologia i en Història de la Ciència d'Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Portugal i Canadà, interessats en la llengua de la ciència, i que té com a objectius fomentar l'estudi d'aquest àmbit de l'saber, contribuir a la seva institucionalització, superant les barreres tradicionals de les àrees de coneixement.
Professor lector al Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació (UAB) i membre del Grup d'Estudis sobre la Governamentalitat, Ciència, Tecnologia i Subjectivitat (Universitat de la República, Uruguai).
Em vaig llicenciar en psicologia a la Universitat Autònoma de Madrid i vaig obtenir el doctorat en diversitat, subjetivitat i socializació (Antropologia social, Història de la Psicologia i de l’Educació) a la UNED. Abans d’incorporar-me a la UAB vaig desenvolupar la meva activitat docent a la UOC, la UNED i el Centre d'Estudis Superiors Cardenal Cisneros (UCM). He estat investigador postdoctoral Margarita Salas de la UNED i he realitzat estades de recerca a l’iHC, a la Universitat de la República (Uruguai), a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil), a la Universitat Nacional de La Plata (Argentina) i a l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Leipzig).
Els meus interessos se situen en la intersecció entre la història de la psicologia, la història de la primatologia i la psicologia comparada, des d’una perspectiva crítica i genealògica vinculada als estudis de ciència i tecnologia (STS), els estudis culturals i els estudis animals crítics. El meu treball analitza, en una perspectiva de llarga durada des del segle XVI fins a l’actualitat, com les pràctiques científiques, els sabers naturalistes i les representacions culturals han contribuït a la definició històrica de l’humà (i de l’animal), amb especial atenció al paper dels grans simis no humans en el pensament occidental.
Actualment, la meva recerca se centra en tres línies principals: l’anàlisi crítica de la primatologia i la psicologia comparada; l’estudi de la circulació del coneixement sobre els grans simis entre la recerca científica, la divulgació i la cultura popular; i el desenvolupament d’un marc relacional i no essencialista per a l’estudi de les relacions entre humans i no humans.
Investigo en l'àmbit de les polítiques del cos i la seva vinculació amb les lògiques racials de la ciència. Vaig estudiar Lletres a la Universidad Central de Venezuela. Tinc un màster en Teoria Crítica i Estudis Museístics i un màster en Història de la Ciència. Sóc estudiant del programa de doctorat de l'Institut d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona [directors de tesi: Fernando Vidal (ICREA) i Carlos López-Beltrán (UNAM)]
Des 2014 codinamitzo el col·lectiu de recerca @criticaldias (Premi Miquel Casablancas, 2017), i m'he enfocat en la dinamització de tallers i espais de discussió sobre metodologies decoloniales i feminismes negres. Des 2018 col·laboro amb el Programa Barcelona Interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona com a formadora. He participat en diversos projectes de curadoria, comissariat i investigació independent, activitat que em va vincular com Fellow 2018-2019 a l'Center of Arts, Design and Social Research.
Actualment sóc professora associada a el Departament de Filosofia i imparteixo docència en el seminari d'Història, gènere i medicina de la Facultat de Medicina.
Maria Antonia Martí Escayol és professora agregada laboral del Departament d'Història Moderna i Contemporània (Àrea d'Història Moderna) de la Facultat de Filososofia i Lletres de la UAB
Professor de Psicologia Social. Coordinador del programa de doctorat “Persona y Sociedad en el Mundo Contemporáneo”. Coordinador del grup de recerca reconegut per la Generalitat Science and Technology Studies Group (STS-b) de la UAB. Coordinador de la línia de recerca Psychopolitical Studies Group (PSG).
La seva recerca analitza la relació entre ciència, tecnologia i societat. Els seus treballs posen un especial èmfasi en aspectes vinculats amb les relacions de poder, l’acció política en contextos sociotècnics i més recentment en la vinculació entre biopolítica i biomedicina. El seu interès també es centra en l’ús i aplicació de nous conceptes a les Ciències Socials (ciborg, extitució, psicopolítica...). Pel que fa a la recerca específica en estudis socials i humanístics en robòtica i IA el seu interès es centra en l’estudi dels algoritmes com a noves formes de govern i el seu impacte en la definició de un nou subjecte social. També analitza les transformacions del capitalisme a partir de l’ús massiu del Big Data i la IA.
A més de ser llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica i doctor en la primera especialitat, he obtingut el Diploma d’Estudis Avançats en Història de la Ciència. Soc professor catedràtic, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordino el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i pertanyo a el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies.
Des d’una perspectiva sovint interdisciplinària, he analitzat sobretot la Il·lustració, el Romanticisme, l’evolucionisme, el positivisme, el realisme, el naturalisme, l’objectivisme i l’existencialisme. Pel que fa a la història de la ciència, he publicat estudis sobre les relacions entre la literatura i diversos camps científics, l’impacte de la tecnologia (especialment del fonògraf), el darwinisme i la medicina experimental. El 2005 vaig guanyar el Premi Fundació Uriach d’Història de la Medicina amb un estudi sobre l’Ensayo teórico-práctico sobre la homología y heterología frenopáticas, o sean, semejanzas y diferencias entre los procesos de la razón y de la sinrazón (1878), de Joan Giné i Partagàs.