Membres amb dedicació compartida
Catedràtica de Lògica del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de la Barcelona Graduate School of Mathematics, i doctora vinculada a l'Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial IIIA-CSIC, des de l'any 2001.
Vaig estar treballant com a investigadora postdoctoral a l'Équipe de Logique Mathématique del CNRS (1999-2000, Université Paris-7). Del 2012 al 2016, vaig ser Vicerectora de Recerca i Directora de l'Escola de Doctorat de la UAB. Recentment, he fet una estada de recerca d'un any al grup Algorithmic Decision Theory de l'Institut Data61 de la Universitat UNSW de Sydney, Austràlia.
Des de 1990 he contribuït al camp de la teoria de models, a l'estudi del fragment de Horn de llenguatges lògics sense igualtat, i a les lògiques difuses de primer ordre. Els meus interessos de recerca actuals són l'argumentació, la lògica i l'ètica de la intel·ligència artificial.
He estat coordinadora de diversos projectes europeus i estatals. Actualment, sóc coordinadora local de tres projectes europeus del programa europeu H2020. Sóc membre actiu de diferents xarxes internacionals en el camp de la lògica difusa, com ara ManyVal i MathFuzzLog. També sóc experta en avaluacions per al Programa H2020, per a la European Science Foundation, per a l'agència de recerca FWO, i per l'AQU.
Miquel Domènech Argemí és professor titular de psicologia social a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos en recerca es relacionen àmpliament en el camp dels estudis de ciència i tecnologia (STS), amb un focus especial sobre la relació entre les cures i la tecnologia i sobre la participació ciutadana en temes tecnocientífics.
La majoria de les seves publicacions es poden consultar a: academia.edu i a ResearchGate.
Maria Antonia Martí Escayol és professora agreda laboral del Departament d'Història Moderna i Contemporània (Àrea d'Història Moderna) de la Facultat de Filososofia i Lletres de la UAB
Investigador en Llengua de la Ciència i de la Tècnica, sóc Catedràtic de Llengua Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor Extraordinari de la Wszechnica Polska de Varsòvia, i he desenvolupat línies d'investigació diverses, relacionades amb la Història Lèxic i la Lexicografia, particularment en relació als llenguatges especialitzats.
La meva línia d'investigació principal és l'estudi de la història de la llengua de la ciència i de la tècnica en espanyol i en les llengües romàniques. He treballat especialment en la història de la llengua de la química, tot i que el llenguatge especialitzat m'interessa també en les seves facetes lexicogràfiques i d'ensenyament de la llengua.
Sóc investigador principal d'el Grup NEOLCYT - Grup de recerca en llengua de la ciència i de la tècnica format per deu investigadors de les universitats: Autònoma de Barcelona, de Múrcia, Rovira i Virgili, de Barcelona, Carlos III de Madrid i Universitat de l'Rosari (Bogotà). El Grup ha desenvolupat diversos projectes des de 1997, amb finançament públic, en l'àmbit de l'espanyol de la ciència i de la tècnica, especialment en els segles XVIII a el XX.
Sóc coordinador de la Xarxa Temàtica «Llengua i ciència», que reuneix 35 grups de recerca en Filologia i en Història de la Ciència d'Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Portugal i Canadà, interessats en la llengua de la ciència, i que té com a objectius fomentar l'estudi d'aquest àmbit de l'saber, contribuir a la seva institucionalització, superant les barreres tradicionals de les àrees de coneixement.
Elena Fernández García és professora agreda laboral del Departament d'Història Moderna i Contemporània (Àrea d'Història Contemporània) de la Facultat de Filososofia i Lletres de la UAB
Sergi Grau Torras (Terrassa 1978) és llicenciat en Història (UAB), Màster en Història de la Ciència (UAB-UB) i doctor en Filosofia. Ha realitzat la tesi doctoral sobre la influència d'Aristòtil en la medicina i la filosofia natural d'Arnau de Vilanova. Actualment és Investigador Vinculat en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB i la seva recerca en l'àmbit de la història de la ciència s'ocupa preferentment de la relació entre la medicina, la filosofia natural i la ciència en l'edat mitjana i el Renaixement, així com també dels vincles de la ciència amb les arts i les humanitats. El 2017 va rebre el Premi de Filosofia Joaquim Carreras i Artau del Institut d’Estudis Catalans por Les transformacions d’Aristòtil. Filosofia natural i medicina a Montpeller: el cas d’Arnau de Vilanova (Institut d'Estudis Catalans, 2020).
Sóc llicenciat en Biologia per la Universitat de Girona (2005) i màster (2010) i doctor en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (2015) amb una tesi dirigida per Oliver Hochadel sobre la controvèrsia de l’Home d’Orce. El resultat de la tesi ha estat publicat en anglès per l’editorial Brill en el llibre Orce Man. Controversy, Media and Politics in Human Origins Research (2020). A més de la història de la paleoantropologia i la relació entre ciència, política i mitjans de comunicació, m’he interessat per la història de la ciència a la ciutat de Barcelona sobre la que ha publicat el llibre Barcelona, ciència i coneixement (2017) amb Albertí Editors. En aquest sentit, l’any 2015 vaig crear Històries de Ciència , des d’on s’ofereixen rutes científiques i culturals per Barcelona, dirigides tant a públic en general com a estudiants i associacions. També m’he interessat per la història de les ciències naturals, i en concret la història del Parc Zoològic de Barcelona, sobre la que he publicat el llibre De les Gàbies als Espais Oberts. Història i Futur del Zoo de Barcelona (2018) amb l’editorial Alpina. Sobre totes aquestes temàtiques he participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals, he estat convidat a donar xerrades en ambients acadèmics i populars, he publicat nombrosos articles científics, divulgatius i ressenyes de llibres, i vaig fer una estada de recerca durant el doctorat al History and Philosophy of Science Department de la University of Cambridge (2013-2014) gràcies a una Research Grant de la Bristish Society for the History of Science. Vaig treballar a la web de divulgació científica de la UAB, UAB Divulga (2012-2013), vaig guanyar la Historical Archives Felloship de la Wenner-Gren Foundation (2015) per treballar l'arxiu personal de Josep Gibert i Clols, principal protagonista de la controvèrsia d’Orce; la Beca de Recerca de L’Hospitalet de Llobregat (2016) per un treball sobre la salut pública en aquesta població; el Premi Uriach d'Història de la Medicina (2017) per un article sobre els escombriaires de l’Hospitalet; i la Beca Montserrat Roig Barcelona Ciutat de la Literatura (2018) per un projecte de llibre sobre “el taxidermista de la plaça Reial”. Vaig classificar l'arxiu personal d'Antoni Jonch i Cuspinera (2019) i actualment sóc responsable de la biblioteca i arxiu del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Michele Catanzaro és professor lector de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Institut d'Història de la Ciència. Treballa des del 2001 com a periodista freelance especialitzat en ciència, medi ambient, salut i tecnologia per a mitjans com Nature, Science, “El Periódico de Catalunya” i altres. És Doctor en Física per la Universitat Politècnica de Catalunya i coautor del llibre “Networks: A Very Short Introduction” i del documental “Injustícia Exprés: el cas Óscar Sánchez”. Ha rebut, entre altres premis, el Premi Internacional de Periodisme Rei d'Espanya (2014), la Nimfa d'Or (2015), l'European Science Writer of the Year (2016), el Prismas (2017), el Colombine (2020), el Holtzbrink (2021), el Papageno (2023) i el Boehringer-Ingelheim (2024). Ha rebut beques de Journalism Fund, European Journalism Center, Climate Investigation Grant, Peter-Hans-Hofschneider i IJ4EU. El 2014-2015, va ser periodista en residència al Heidelberg Institute for Theoretical Studies. El 2023, va ser Nature-Marsilius Invited professor a la Universitat de Heidelberg. Ha participat al projecte europeu ENJOI (Engagement and Journalisme Innovation for Outstanding Open Science Communication) i coordina el projecte PerCientEx (Periodismo Científico de Excelencia).
(Fotografia: Yorley Ruiz)
A més de ser llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica i doctor en la primera especialitat, he obtingut el Diploma d’Estudis Avançats en Història de la Ciència. Soc professor catedràtic, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordino el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i pertanyo a el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies.
Des d’una perspectiva sovint interdisciplinària, he analitzat sobretot la Il·lustració, el Romanticisme, l’evolucionisme, el positivisme, el realisme, el naturalisme, l’objectivisme i l’existencialisme. Pel que fa a la història de la ciència, he publicat estudis sobre les relacions entre la literatura i diversos camps científics, l’impacte de la tecnologia (especialment del fonògraf), el darwinisme i la medicina experimental. El 2005 vaig guanyar el Premi Fundació Uriach d’Història de la Medicina amb un estudi sobre l’Ensayo teórico-práctico sobre la homología y heterología frenopáticas, o sean, semejanzas y diferencias entre los procesos de la razón y de la sinrazón (1878), de Joan Giné i Partagàs.
Professor de Psicologia Social. Coordinador del programa de doctorat “Persona y Sociedad en el Mundo Contemporáneo”. Coordinador del grup de recerca reconegut per la Generalitat Science and Technology Studies Group (STS-b) de la UAB. Coordinador de la línia de recerca Psychopolitical Studies Group (PSG).
La seva recerca analitza la relació entre ciència, tecnologia i societat. Els seus treballs posen un especial èmfasi en aspectes vinculats amb les relacions de poder, l’acció política en contextos sociotècnics i més recentment en la vinculació entre biopolítica i biomedicina. El seu interès també es centra en l’ús i aplicació de nous conceptes a les Ciències Socials (ciborg, extitució, psicopolítica...). Pel que fa a la recerca específica en estudis socials i humanístics en robòtica i IA el seu interès es centra en l’estudi dels algoritmes com a noves formes de govern i el seu impacte en la definició de un nou subjecte social. També analitza les transformacions del capitalisme a partir de l’ús massiu del Big Data i la IA.
La Núria Vallès Peris és investigadora postdoctoral gràcies a la beca Margarita Salas, a l'Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI) de la Universitat Politècnica de Catalunya, i és també membre del grup de recerca Barcelona Science and Technology Studies Group (STS-b) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva investigació es focalitza en l'estudi de les controvèrsies ètiques, polítiques i socials al voltant de la robòtica i la intel·ligència artificial, especialment en l'àmbit de la cura, la salut i les polítiques públiques. La seva aproximació s'emmarca en els estudis de la ciència i la tecnologia i en la filosofia de la tecnologia. Està interessada en l'estudi dels imaginaris, el disseny de les tecnologies i els processos de democratització de la tecnociència.
Llicenciada en Filologia Catalana i dedicada a la docència vinculada a les Ciències de la Salut des de fa 14 anys. Compagino la docència en diverses assignatures de la facultat de Medicina i Fisioteràpia de la Uab amb la meva empresa d’Autogestió Emocional per al Personal Sanitari.
La meva trajectòria va començar a les Escoles Universitàries Gimbernat amb Terminologia Mèdica i Investigació i Documentació fins que a la Facultat de Medicina a banda d’assignatures com Investigació Mèdica, Terminologia Mèdica, Seminaris de Dona i Medicina també estic impartint Pràctica Clínica Assistencial. Actualment la meva col.laboració amb la facultat de Fisioteràpia de la UAB és de dues assignatures: Seminari de Bibliometria i l’assignatura Fisioteràpia Història i Societat.
Les meva publicació és el primer Diccionari Terminològic de Fisioterapia.
Ana Macaya-Andrés, és llicenciada en Química i en estudis de Máster Oficial en Història, Ciència i Societat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos giren al voltant dels processos de construcció de coneixement científic durant la Transició des de les perspectives de gènere i de les provinents dels moviments socials. Actualment, compagina la docència universitària amb la secundària generant noves formes d’abordar la perspectiva de gènere en ciència als instituts. També participa de col·lectius per la lluita de la llibertat sexual i de gènere des de la gestió col·lectiva.
Investigo en l'àmbit de les polítiques del cos i la seva vinculació amb les lògiques racials de la ciència. Vaig estudiar Lletres a la Universidad Central de Venezuela. Tinc un màster en Teoria Crítica i Estudis Museístics i un màster en Història de la Ciència. Sóc estudiant del programa de doctorat de l'Institut d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona [directors de tesi: Fernando Vidal (ICREA) i Carlos López-Beltrán (UNAM)]
Des 2014 codinamitzo el col·lectiu de recerca @criticaldias (Premi Miquel Casablancas, 2017), i m'he enfocat en la dinamització de tallers i espais de discussió sobre metodologies decoloniales i feminismes negres. Des 2018 col·laboro amb el Programa Barcelona Interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona com a formadora. He participat en diversos projectes de curadoria, comissariat i investigació independent, activitat que em va vincular com Fellow 2018-2019 a l'Center of Arts, Design and Social Research.
Actualment sóc professora associada a el Departament de Filosofia i imparteixo docència en el seminari d'Història, gènere i medicina de la Facultat de Medicina.
Doctor en Psicologia i acreditat com expert en Psicologia Forense. Compagina la pràctica professional com a perit forense amb la investigació i la docència universitària, entre d'altres, en "Història de la Psicologia" i "Història de la Psicologia Jurídica i Forense". Especial interès en el desenvolupament històric de la Psicologia Forense, Jurídica i Criminal, així com les seves àrees d'intervenció, en la caracterització del criminal i en l'aparició d'instruments de mesura i avaluació al llarg del segle XIX i XX.
Doctor en Medicina i Cirurgia. És professor Titular de les Escoles Universitàries de Fisioteràpia Gimbernat-UAB i professor Associat de la UAB. A més d'exercir com a metge sociosanitari.
La seva àrea de coneixement dins de la Història de la Ciència és la Història de la Medicina. Concretament entre les seves línies d'investigació destaquen la Història de la Malaltia i les Malalties neurodegeneratives.