Membes amb dedicació compartida
Investigador en Llengua de la Ciència i de la Tècnica, sóc Catedràtic de Llengua Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor Extraordinari de la Wszechnica Polska de Varsòvia, i he desenvolupat línies d'investigació diverses, relacionades amb la Història Lèxic i la Lexicografia, particularment en relació als llenguatges especialitzats.
La meva línia d'investigació principal és l'estudi de la història de la llengua de la ciència i de la tècnica en espanyol i en les llengües romàniques. He treballat especialment en la història de la llengua de la química, tot i que el llenguatge especialitzat m'interessa també en les seves facetes lexicogràfiques i d'ensenyament de la llengua.
Sóc investigador principal d'el Grup NEOLCYT - Grup de recerca en llengua de la ciència i de la tècnica format per deu investigadors de les universitats: Autònoma de Barcelona, de Múrcia, Rovira i Virgili, de Barcelona, Carlos III de Madrid i Universitat de l'Rosari (Bogotà). El Grup ha desenvolupat diversos projectes des de 1997, amb finançament públic, en l'àmbit de l'espanyol de la ciència i de la tècnica, especialment en els segles XVIII a el XX.
Sóc coordinador de la Xarxa Temàtica «Llengua i ciència», que reuneix 35 grups de recerca en Filologia i en Història de la Ciència d'Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Portugal i Canadà, interessats en la llengua de la ciència, i que té com a objectius fomentar l'estudi d'aquest àmbit de l'saber, contribuir a la seva institucionalització, superant les barreres tradicionals de les àrees de coneixement.
A més de ser llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica i doctor en la primera especialitat, he obtingut el Diploma d’Estudis Avançats en Història de la Ciència. Soc professor titular, acreditat com a catedràtic, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordino el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i pertanyo a el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies.
Des d’una perspectiva sovint interdisciplinària, he analitzat sobretot la Il·lustració, el Romanticisme, l’evolucionisme, el positivisme, el realisme, el naturalisme, l’objectivisme i l’existencialisme. Pel que fa a la història de la ciència, he publicat estudis sobre les relacions entre la literatura i diversos camps científics, l’impacte de la tecnologia (especialment del fonògraf), el darwinisme i la medicina experimental. El 2005 vaig guanyar el Premi Fundació Uriach d’Història de la Medicina amb un estudi sobre l’Ensayo teórico-práctico sobre la homología y heterología frenopáticas, o sean, semejanzas y diferencias entre los procesos de la razón y de la sinrazón (1878), de Joan Giné i Partagàs.
Es va formar com a geòleg, especialista en enginyeria geològica i ambiental, i després com a divulgador i historiador de la ciència. És professor associat (UAB) amb inclinació en l'ensenyament i la recerca en diversos temes situats en la intersecció entre les ciències i les humanitats des de la història de la ciència. S'ha interessat en l'aplicació de l'estudi de la Cultura Material i el Patrimoni Natural en l'anàlisi de la ciència, la tecnologia, la medicina, les biociències i les ciències de la Terra.
La seva recerca principal com a historiador de la ciència s'ha situat al voltant d'una sèrie de treballs relacionats amb la història de la geologia, la paleontologia i l'evolució, i amb el tractament, conservació, aprofitament i divulgació de fons documentals i col·leccions de cultura material de científics i institucions científiques de l'àmbit hispano-americà (especialment centres de recerca i universitats).
Com a divulgador de la ciència ha estat comissari d'exposicions de col·leccions d'instruments científics; responsable de webs de divulgació en les àrees de la Medicina (Alzheimer) i Medi Ambient. És autor de llibres sobre la història dels intercanvis científics entre Europa i Hispanoamèrica i sobre geologia, paleontologia, malaltia d'Alzheimer i història de la farmacologia a Catalunya. És conferenciant i professor de formació no reglada al voltant de la relació entre la ciència i les humanitats com a eina de desenvolupament integral.
Sóc llicenciat en Biologia per la Universitat de Girona (2005) i màster (2010) i doctor en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (2015) amb una tesi dirigida per Oliver Hochadel sobre la controvèrsia de l’Home d’Orce. El resultat de la tesi ha estat publicat en anglès per l’editorial Brill en el llibre Orce Man. Controversy, Media and Politics in Human Origins Research (2020). A més de la història de la paleoantropologia i la relació entre ciència, política i mitjans de comunicació, m’he interessat per la història de la ciència a la ciutat de Barcelona sobre la que ha publicat el llibre Barcelona, ciència i coneixement (2017) amb Albertí Editors. En aquest sentit, l’any 2015 vaig crear Històries de Ciència , des d’on s’ofereixen rutes científiques i culturals per Barcelona, dirigides tant a públic en general com a estudiants i associacions. També m’he interessat per la història de les ciències naturals, i en concret la història del Parc Zoològic de Barcelona, sobre la que he publicat el llibre De les Gàbies als Espais Oberts. Història i Futur del Zoo de Barcelona (2018) amb l’editorial Alpina. Sobre totes aquestes temàtiques he participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals, he estat convidat a donar xerrades en ambients acadèmics i populars, he publicat nombrosos articles científics, divulgatius i ressenyes de llibres, i vaig fer una estada de recerca durant el doctorat al History and Philosophy of Science Department de la University of Cambridge (2013-2014) gràcies a una Research Grant de la Bristish Society for the History of Science. Vaig treballar a la web de divulgació científica de la UAB, UAB Divulga (2012-2013), vaig guanyar la Historical Archives Felloship de la Wenner-Gren Foundation (2015) per treballar l'arxiu personal de Josep Gibert i Clols, principal protagonista de la controvèrsia d’Orce; la Beca de Recerca de L’Hospitalet de Llobregat (2016) per un treball sobre la salut pública en aquesta població; el Premi Uriach d'Història de la Medicina (2017) per un article sobre els escombriaires de l’Hospitalet; i la Beca Montserrat Roig Barcelona Ciutat de la Literatura (2018) per un projecte de llibre sobre “el taxidermista de la plaça Reial”. Vaig classificar l'arxiu personal d'Antoni Jonch i Cuspinera (2019) i actualment sóc responsable de la biblioteca i arxiu del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Llicenciada en Filologia Catalana i dedicada a la docència vinculada a les Ciències de la Salut des de fa 14 anys. Compagino la docència en diverses assignatures de la facultat de Medicina i Fisioteràpia de la Uab amb la meva empresa d’Autogestió Emocional per al Personal Sanitari.
La meva trajectòria va començar a les Escoles Universitàries Gimbernat amb Terminologia Mèdica i Investigació i Documentació fins que a la Facultat de Medicina a banda d’assignatures com Investigació Mèdica, Terminologia Mèdica, Seminaris de Dona i Medicina també estic impartint Pràctica Clínica Assistencial. Actualment la meva col.laboració amb la facultat de Fisioteràpia de la UAB és de dues assignatures: Seminari de Bibliometria i l’assignatura Fisioteràpia Història i Societat.
Les meva publicació és el primer Diccionari Terminològic de Fisioterapia.
Sergi Grau Torras (Terrassa 1978) és llicenciat en Història (UAB), Màster en Història de la Ciència (UAB-UB) i doctor en Filosofia. Ha realitzat la tesi doctoral sobre la influència d'Aristòtil en la medicina i la filosofia natural d'Arnau de Vilanova. Actualment és Investigador Vinculat en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB i la seva recerca en l'àmbit de la història de la ciència s'ocupa preferentment de la relació entre la medicina, la filosofia natural i la ciència en l'edat mitjana i el Renaixement, així com també dels vincles de la ciència amb les arts i les humanitats. El 2017 va rebre el Premi de Filosofia Joaquim Carreras i Artau del Institut d’Estudis Catalans por Les transformacions d’Aristòtil. Filosofia natural i medicina a Montpeller: el cas d’Arnau de Vilanova (Institut d'Estudis Catalans, 2020).
Ana Macaya-Andrés, és llicenciada en Química i en estudis de Máster Oficial en Història, Ciència i Societat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos giren al voltant dels processos de construcció de coneixement científic durant la Transició des de les perspectives de gènere i de les provinents dels moviments socials. Actualment, compagina la docència universitària amb la secundària generant noves formes d’abordar la perspectiva de gènere en ciència als instituts. També participa de col·lectius per la lluita de la llibertat sexual i de gènere des de la gestió col·lectiva.
Doctor en Psicologia i acreditat com expert en Psicologia Forense. Compagina la pràctica professional com a perit forense amb la investigació i la docència universitària, entre d'altres, en "Història de la Psicologia" i "Història de la Psicologia Jurídica i Forense". Especial interès en el desenvolupament històric de la Psicologia Forense, Jurídica i Criminal, així com les seves àrees d'intervenció, en la caracterització del criminal i en l'aparició d'instruments de mesura i avaluació al llarg del segle XIX i XX.
Sóc Doctora en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid (UAB). Després de llicenciar-me en Filosofia per la Universitat de Granada (UGR), cursar un Diploma d'Expert en Psicoanàlisi Aplicada per la Fundació UGR-Empresa i un màster en Psicoanàlisi i Teoria de la Cultura per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), vaig guanyar un contracte pre-doctoral FPI (2013) per a realitzar la meva tesi en el Departament d'Història de la Ciència de l'Institut d'Història (IH-CCHS) del CSIC, a Madrid. He cursat estades de recerca predoctoral al Centre Alexandre-Koyré (CAK) de Paris (2015), a l'Institut de Cultura Jurídica (ICJ) de la Universitat Nacional de la Plata, a Argentina (2016), i a l'antic Centre d' Història de la Ciència (CEHIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (2017). Actualment treballo com a professora associada al Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i com a professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Així mateix acabo de guanyar un contracte postdoctoral Juan de la Cierva-formación (2019) a l'Intitut d'Història de la Ciència (IHC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La meva recerca se centra en l'estudi de les característiques de l'procés de recepció, reformulació i circulació de les idees psicoanalítiques a Espanya durant la primera meitat de segle XX, atenent a aspectes científics, socials, polítics i culturals. La recent monografia, Psicoanálisis y defensa social en España, 1923-1959 (Catarata, 2019), és el resultat més destacat d'aquesta línia d'investigació, fruit de la meva tesi doctoral defensada el desembre de 2018, i guanyadora de el premi Hernández Morejón 2019, atorgat per la SSociedad Española de Historia de la Medicina (SEHM). Destaca també la propera publicació "Between modernitat and tradition: the formation of a Psychoanalytic culture during the Franco regime" (Special Issue, Culture & History Digital Journal) en què plantejo diversos interrogants sobre els quals pretenc continuar reflexionant al llarg de la meva període de recerca postdoctoral (pj. la circulació dels sabers psi i el seu paper en l'avanç de la cultura de masses durant el franquisme i la transició).
Doctor en Medicina i Cirurgia. És professor Titular de les Escoles Universitàries de Fisioteràpia Gimbernat-UAB i professor Associat de la UAB. A més d'exercir com a metge sociosanitari.
La seva àrea de coneixement dins de la Història de la Ciència és la Història de la Medicina. Concretament entre les seves línies d'investigació destaquen la Història de la Malaltia i les Malalties neurodegeneratives.