Doctorat
El programa de doctorat en Història de la Ciència té com a objectiu la formació d'investigadors d'alt nivell en els camps de la Història de la Ciència, la Tecnologia i la Medicina. Des del seu privilegiat estatus interdisciplinari, la investigació en Història de la Ciència representa un vincle imprescindible per superar les barreres que separen en la nostra societat les cultures humanística i científica. És per això que admet un alumnat molt divers que es veu unit pel seu interès per l'estudi de les relacions ciència-societat.
Les eines d'anàlisi de la disciplina, que prenen la història com a eix, ens permeten oferir una visió pròpia i informada del rellevant paper que té la ciència en la societat actual.*Coordinadora dels Estudis de doctorat en Història de la Ciència de la UAB
*Seguiments Doctorat curs 2024-2025: 25 i 26 de juny 2025:
*Data límit lliurament informe: 13 de juny 2025, seguint el punt 3 del document següent: seguiment tesi. Podeu carregar els vostres informes en aquest enllaç.
Seguiments Doctorat curs 2024-2025: 25 i 26 de juny 2025
Seguiments Doctorat curs 2023-2024: 25 i 26 de juny 2024.Tesis del Programa de Doctorat en Història de la Ciència
ESTUDIANTAT DE DOCTORAT (2024-2025)
Soc estudiant del programa de doctorat de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB) i membre del projecte CLIMASAT “Remote-sensing satellite data and the making of global climate in Europe 1980-2000" dirigit per la Dra. Gemma Cirac-Claveras.
Amb la meva recerca busco indagar en el conjunt de materialitats, sabers, pràctiques i actors involucrats en la producció, anàlisi, circulació i ús de dades satèl·lit de monitorització de la Terra durant les dècades de 1980 i 1990. Concretament, el meu projecte d’investigació parteix del fet que, malgrat els satèl·lits d’observació de la Terra tenen capacitat per monitoritzar tot el planeta, les infraestructures i recursos necessaris per fer-ho no són accessibles arreu del globus. Reconeixent aquesta asimetria, proposo investigar un projecte de finals del segle XX liderat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya on utilitzaren dades del satèl·lit francès SPOT per la monitorització de territoris a Sud-Amèrica, amb l’objectiu de contribuir a la comprensió sobre el rol de les dades satèl·lit i els seus usuaris i usuàries a la construcció de coneixement global i mediambiental sobre la Terra. Algunes de les qüestions que em proposo abordar són identificar els diferents actors involucrats o afectats pel projecte, les dinàmiques i relacions de poder que perpetuaren o modelaren, i com les diferents formes d’obtenir, processar, comunicar i circular les dades satèl·lits informaren sabers, accions i experteses. També, com aquestes formes diferents s’entrellaçaren i entrellacen amb implicacions i resistències tècniques, científiques, mediambientals, econòmiques, socials i polítiques.
Abans de començar el doctorat vaig fer un màster en Història de la Ciència i un grau de Física, ambdós a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els meus interessos inclouen la història de la tecnologia en interrelació amb la història ambiental, la història del pensament ecològic, les experteses i resistències en la construcció de la ciència i la tecnologia, així com la relació entre ciència i gènere.
Samuele Andreoni is a political and environmental anthropologist, currently PhD student at UAB-IHC. He started his career at the University of Pisa studying contemporary history, focusing on suburbs and pedagogical methods during infancy and adolescence.
He pursued his studies in anthropology at the University of Torino, where he started focusing on political and environmental issues about the contemporary world. He graduated with a thesis titled “Myths of marble. Extractivism, Culture and Labour in the Apuan Alps”, that focused on the socio-ecological consequences of exploitative extractivism of white marble and the mythologies and narrations that reinforce it on the territory.
During the following years he worked on the relation between private property and ecological and cultural damage, working both in Bolivia and Italy. He’s now focused on the role of commons in generating ecological and cultural based practices that try to balance the relation between society and nature.
Sóc estudiant del programa de Doctorat a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC, UAB) i realitzo la meva recerca a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior de Recerques Científiques (IMF-CSIC) des de setembre de 2021, gràcies a una ajuda de contracte predoctoral del Ministeri de Ciència i Innovació. La meva tesi se centra en l'anàlisi de la participació de la Creu Roja en l'àmbit de la donació i transfusió de sang. S'inscriu en el projecte d'I+D Acció mèdica humanitària transnacional i innovació tecnològica en espais de confinament (1870-1950) (TRANSHUMED).
Sóc graduada en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra) i Nutrició Humana i Dietètica (Universitat Ramon Llull-Blanquerna) i Màster en Nutrició (UOC). He participat en qualitat d'investigadora en projectes de recerca sobre història de la diabetis, història de la nutrició, medicina de guerra i acció humanitària durant la guerra civil espanyola. Abans d'iniciar-me en el món de la recerca vaig participar en la producció d'iniciatives cinematogràfiques, a Espanya i a l'estranger, així com en l'organització de diversos congressos científics. Tinc postgraus addicionals de Cinema (UPF, La Fémis i Filmakademie Baden-Württemberg), Gestió Cultural (Universitat de Warwick) i Formació del Professorat (VIU).
Els meus interessos de recerca se centren en l'humanitarisme mèdic, els avanços de la medicina de guerra (en particular, en el desenvolupament de la teràpia transfusional), el procés d'institucionalització de la ciència de la nutrició a Espanya i la història de la nutrició comunitària.
Doctoranda a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC/UAB) i Màster en Història de la Ciència (IHC/UAB, 2021). Actualment desenvolupa la seva investigació sobre la maternitat a Espanya a principis del segle XX, amb una tesi dirigida per la professora Mònica Balltrondre Pla.
El seu interès de recerca se centra a la Història de la Medicina amb perspectiva de gènere. Específicament, sobre la construcció social de la maternitat en relació amb els sabers mèdics i psi de finals del segle XIX i principis del XX.
Sóc historiadora i magister en història de la Universidad Nacional de Colombia. Becària del programa FI-AGAUR de la Generalitat de Catalunya, i beneficiària dels reconeixements atorgats per l'Agencia de Educación Superior de Medellín SAPIENCIA, estenent Fronteres postgraus nacionals i postgraus internacionals. Actualment sóc estudiant del programa de doctorat a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC, UAB), amb una tesi dirigida pel professor Jorge Molero sobre medicalització i normalització de la infància a Colòmbia a partir de l'aplicació de la Higiene Mental entre el 1920 i 1960. Des del pregrau m'he interessat pels temes d'història de la salut, i des de l'any 2015 he estat treballant de manera contínua a la línia de recerca: història de la medicalització, normalització i control social de la infància i la història de la psiquiatria infantil a Colòmbia. He participat en diversos projectes de recerca des d'aquell any entre ells: “La higienización de las escuelas en Colombia 1886-1930”; “Medicalización de la infancia y control social: exploración preliminar en Medellín y Oriente cercano”; “La medicalització de la infància i de la bogeria examinades a través de la institucionalitat assistencial i de la higiene mental a Colòmbia al segle XX” i “Pobreza y locura como “enfermedades sociales” en la modernidad colombiana, 1850-1950”, desenvolupats a la Universidad Nacional de Colombia.
Les meves línies de recerca són la història de la infància, la història de la higiene mental, la història de la psiquiatria infantil i les relacions entre eugenèsia, puericultura i higiene mental.
Sóc estudiant del programa de doctorat de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB) amb una beca del Ministerio de Ciencia e Innovación. La meva tesi "Entre la ciència i la política: el paper dels experts en els orígens de les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic (1979-1992)" està dirigida pel professor Agustí Nieto-Galan.
A la meva recerca, estudio com el clima es va convertir en un tema científic, polític i diplomàtic a finals de la dècada de 1970, quan es van dur a terme les primeres conferències internacionals sobre el canvi climàtic. A més de comparar els diferents models d'avaluació científica coexistents en aquesta dècada, poso en context la creació de l'Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) com a principal institució assessora per a les pròximes dècades. També intento explicar per què aquest model es va convertir en el dominant i les raons darrere d'això.
Una altra pregunta fonamental de la meva tesi és com els experts en clima emmarquen el coneixement científic del canvi climàtic perquè ho entenguin els polítics, i com aquest marc dicta el tipus de preguntes i solucions que es poden discutir més endavant en les negociacions internacionals.
La meva recerca també explora la complexitat de la figura de l'expert, que treballa alhora que un científic, però també ocupa posicions de poder i juga un paper a l'activisme i la diplomàcia. Segueixo la figura de Jill Jägger, una climatòloga que va participar en diferents conferències i grups de treball sobre el canvi climàtic i que es va convertir en la líder del Stockholm Environmental Institute el 1987. A través de la seva carrera, també m'agradaria donar-li a la meva investigació una perspectiva de gènere.
Abans de començar el meu doctorat, vaig fer un màster en Història i Filosofia de la Ciència a la Université de París (París VII, Diderot) i una llicenciatura en Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Els meus interessos inclouen la història de la climatologia, la història del pensament ecològic, les relacions entre científics, experts i política, ciència i diplomàcia, història ambiental i ciència i gènere.
Soc estudiant del programa de doctorat de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB) amb una beca del European Research Council dins el projecte “CLIMASAT. Remote-sensing satellite data and the making of global climate in Europe. 1980-2000”, sota la direcció de la Dra. Gemma Cirac.
La meva investigació gira entorn les negociacions sobre la producció, intercanvi i preservació de dades generades per satèl·lits d'observació de la Terra en el període 1980-2000. L'objectiu és establir un relat sobre com aquestes dades van ser apropiades per part de diferents organitzacions internacionals en els debats sobre el clima, i definir quines dades exactament es van utilitzar. La recerca se centra en els actors, activitats i reivindicacions vinculades a centres de dades, bases de dades, organitzacions internacionals, conferències, xarxes, agències reguladores, acords d'intercanvi de dades, infraestructures, o programes de recerca a través dels quals la producció, circulació i ús de dades satèl·lit es mobilitzaren a escala internacional i quina concepció del clima en resultà. A més, la recerca vol també entendre quins actors van quedar exclosos d’aquestes negociacions i per quins motius, i quins actors van capitalitzar la capacitat de negociació. Això permetrà explicar quin ha estat el relat construït sobre el Canvi Climàtic, i el valor epistèmic que les comunitats científiques i polítiques atribueixen a les dades de satèl·lit.
Prèviament a començar el meu doctorat, vaig cursar un Grau en Ciències Ambientals (UB) i un Grau en Filosofia (UB). Posteriorment, vaig cursar un Màster en Enginyeria Ambiental (UPC) i un Màster en Història de la Ciència (UAB).
Els meus interessos inclouen història dels satèl·lits d'observació de la Terra, ciència i diplomàcia, història de dades, història de la tecnologia i història ambiental.
Soc estudiant del programa de doctorat de l’Institut d’Història de la Ciència (iHC-UAB) amb una beca del Ministerio de Ciencia e Innovación, dins del projecte EXCHANGEACTIV “Zonas de intercambio de resistencias epistémicas y alternativas en la innovación: Activistas, movimientos populares y expertos, 1970s-1990s" dirigit pel professor Jaume Valentines-Álvarez.
La meva tesi investiga les xarxes d’avortament clandestí organitzades pel moviment feminista català durant els anys 70 i 80 a Barcelona, així com la producció i circulació de coneixement sobre salut sexual i reproductiva que les acompanyaven.
Abans de començar el doctorat vaig estudiar el Màster en Història de la Ciència (UAB-UB-UPF), en què vaig escriure el treball de final de màster titulat “«Les dones parim, les dones decidim»: Xarxes d’avortament clandestí a Barcelona, 1976-1985”, que ha estat guardonat amb els premis als TFMs de la SCHCT i de la Societat Espanyola d’Història de la Medicina. Prèviament, vaig estudiar el Grau en Química i el Màster de Formació del Professorat, que em van permetre treballar de professora de ciències a secundària.
Els meus interessos inclouen la història dels avortaments, la sexualitat i la reproducció, les epistemologies de la ignorància i la resistència i els processos de producció i circulació de coneixement des dels moviments socials. Paral·lelament a la meva recerca, soc militant d’organitzacions feministes i anticapitalistes.
Sóc doctorant a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC, UAB), centre on desenvolupo la meva formació acadèmica com a Investigador Predoctoral FPU 2020. La investigació doctoral que desenvolupo al voltant de la tesi “Origen i destinació de la vida a l'Univers: una història social de l'astrobiologia a Espanya” se centra en un estudi històric d'aquesta curiosa i jove disciplina científica en el context espanyol, tenint en compte necessàriament el context internacional i europeu. Amb el propòsit d'elaborar una història social de l'astrobiologia a Espanya (1942-2007) m'interessa demarcar els antecedents exobiològics al panorama social i científic espanyol i estudiar i establir quins factors externs a l'astrobiologia han estat centrals per constituir-los. Així mateix, també paro una atenció especial a les implicacions socials i culturals de la investigació i l'exploració astrobiològica, així com a l'exploració dels aspectes filosòfics implicats en la constitució i desenvolupament de l'astrobiologia com a ciència, relatius principalment al seu caràcter interdisciplinari i a l'enfocament transdisciplinar que involucra.
Sóc graduat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona a la promoció 2015-2019, amb Menció en Filosofia Fonamental i amb Premi Extraordinari de Fi d'Estudis. Del 2019 al 2020 vaig cursar el Màster en Formació del Professorat en l'especialitat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, formació que fins ara m'ha permès exercir com a professor de Filosofia a diversos instituts públics catalans. Actualment, gràcies a haver obtingut un contracte predoctoral FPU, tota la meva vida professional està dedicada a la meva investigació doctoral.
Els meus interessos se centren en la Filosofia de la ciència i en la Història de la Ciència, així com en les interseccions que sorgeixen entre ambdues disciplines en les qüestions que tenen a veure amb els modes de coneixement, amb el paper dels factors socials i culturals en la constitució de les ciències i amb el paper de les ciències en la conformació de la realitat social i cultural. És a dir, alhora que estudio les qüestions històriques al voltant d'una disciplina científica m'interessa investigar les qüestions filosòfiques suscitades necessàriament, tant per la disciplina científica com pels pressupostos filosòfics subjacents a l'enfocament historiogràfic adoptats.
Soy musicólogo (Universidad de Salamanca), y actualmente estoy haciendo mi tesis doctoral en el Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB). Mi interés está en las intersecciones históricas entre la música y la ciencia.
Mi investigación actual, titulada "La música de los irracionales. Animales musicales en los imperios ibéricos (1600-1760)", aborda las diferentes maneras de concebir la relación entre la música y los animales en la modernidad temprana. Analizo el punto de vista desde diferentes ámbitos del conocimiento y diferentes culturas de territorios conquistados.
Anteriormente, también he trabajado sobre la Barcelona de finales del siglo XIX, analizando el entendimiento y práctica de la escucha de diferentes grupos enfrentados de la burguesía industrial de la ciudad, en el ámbito científico y estético-musical.