Membres amb dedicació completa
ICREA Research Professor at Universitat Autònoma de Barcelona (UAB-iHC).
Since 2019 I am the president of the European Society for Environmental History, a recognition of my work in that field. Although rooted in that discipline, I have developed a transdisciplinary research agenda blending environmental history with political ecology and environmental humanities. In 2013 I became the director of the Environmental Humanities Laboratory in Stockholm making it a global player in that emerging field.
My research clusters around three themes: environmental justice; migrations and the environment; and fascism and nature. Methodologically, I avoid any dichotomy between nature and society. Thematically, from toxicity to fascism, from migration to mountain communities, my research focuses on processes of expropriations and imposition of expert knowledge and the resistance of subaltern communities.
I am interested in directing Ph.D. and postdoctoral research in the following areas:
- migration and environment (migrant workers, transformations of landscape, transfer of knowledge and practices, etc.)
- fascist regimes and nature (politicization of nature, autarkic policies,
- environmental justice and conflicts (toxicity, pollution, social inequalities, mobilizations, etc.)
- history of environmentalism (especially subaltern environmentalism)
- disasters
- nature on trial (judicial environmental cases)
I teach courses on environmental history, political ecology, and environmental humanities.
If you wish to know more about my work, you can listen some of my talks here:
https://www.youtube.com/watch?v=I_WfgC5Ons8&t=1452s
https://www.youtube.com/watch?v=QlGghZFcP0c&t=1920s
https://www.youtube.com/watch?v=e3xhZ5LBp2U&t=689s
https://www.youtube.com/watch?v=45IGlGQq_no&t=104s
https://www.youtube.com/watch?v=I4KwVGEvU6w
https://www.youtube.com/watch?v=UCRaBqtAwsw&t=63s
Directora d'Investigació del departament de Filosofia de la UAB (àrea Història de la Ciència). Física de formació i doctora en Història de la Ciència a l’Ecole des Hautes Études en Sciences Sociales (Paris). He treballat al Centre Alexandre Koyré (Paris), al Centre National d'Études Spatiales (Toulouse), a l’Institut Pierre Simon Laplace (Paris), al National Air and Space Museum (Washington DC), al Laboratoire Techniques, Territoires et Sociétés (Marne), a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya.
La meva recerca explora la història de la tecnologia d’observació de la Terra per satèl·lit. En particular, la història de l’entramat de tècniques, sabers, pràctiques, institucions, actors i idees, involucrades en la producció, circulació i ús de dades generades per satèl·lit, i les dinàmiques de poder que articulen, així com les seves implicacions ambientals, socials i polítiques.
Entre altres, he rebut premis de la NASA i de la History of Science Society (2015), de l’American Institute of Physics (2016), de l’European Space Agency (2017), i de l’International Committee for the History of Technology (2016 i 2021). Des de l’any 2022, sóc la PI del projecte “CLIMASAT. Remote-sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s” finançat amb una ERC Starting Grant.
Jorge Molero Mesa és professor catedràtic en la Universitat Autònoma de Barcelona. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Granada on també es va doctorar en 1989, la seva tesi, desenvolupada en l'àrea d'Història de la Ciència, va ser mereixedora del premi extraordinari de doctorat. La seva trajectòria acadèmica i investigadora es va desenvolupar en la Universitat de Granada (1983-1991) i en la Universitat de Saragossa (1991-2000). En l'actualitat és Coordinador de la Unitat d'Història de la Medicina (Departament de Filosofia) en la Facultat de Medicina de la UAB on desenvolupa la major part de la seva docència.
Les seves línies de recerca s'han centrat en l'anàlisi de la relació entre la medicina i el procés de colonització en el Protectorat espanyol al Marroc, la Història de les malalties socials (tuberculosis i paludisme) i l'estudi de l'administració sanitària espanyola entre els segles XIX i XX. En l'actualitat analitza les interaccions entre els processos de salut i malaltia i els grups socials subalterns a l'Espanya contemporània, principalment el moviment llibertari espanyol.
Posseeix quatre trams de recerca. Està acreditat al cos de catedràtics d'universitat per la ANECA des de 2014. Durant aquests anys ha estat investigador principal de vuit projectes de recerca del Pla Nacional i Investigador i Investigador Principal d'un projecte europeu Marie Sklodowska-Curie. Quant a la formació d'investigadors ha dirigit nou tesis doctorals, 2 tesines i 15 treballs fi de màster.
La professora Annette Mülberger és directora del Department for Theory & History of Psychology de la Facultat de Social and Behavioural Sciences; de la University of Groningen (Països Baixos)
Entre les seves línies de recerca destaquen els estudis sobre la ment humana (segles XIX i XX) i la història i filosofia de la psicologia. Així mateix s'ha dedicat a l'estudi de la psicologia experimental i aplicada; la criminologia i psicologia jurídica; les pràctiques de prova i mesura psicològiques; l'analísis entorn a les fronteres de la ciència, la història de l'espiritualisme i la parapsicologia.
Entre els seus càrrecs destaquen la direcció de el Centre d'Història de la Ciència (UAB) (2016-2019), International Representative of the Forum for the History of Human Sciences (HSS). També va ser presidenta de l'European Society for Human Sciences (2003-2007; 2016-2018) I investigadora convidada de la Casa Oswaldo Creu / Fiocruz (Rio de Janeiro, a la Università Sapienza (Roma) I a l'Institut Max Planck d'Història de la Ciència (Berlín). Així mateix és codirectora de les revistes: Dynamis (història de la ciència i la medicina) i Theory & Psychology.
Sóc Catedràtic d'Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador “ICREA Acadèmia” (2009 & 2018). Després de llicenciar-me tant en química (URL) com en història (UB), em vaig doctorar en història de la ciència a la Universitat de Barcelona (UB). He estat investigador postdoctoral a la Modern History Faculty de la University of Oxford i al Centre de Recherche en Histoire des Sciences et des Techniques, de la Cité des Sciences et de l'Industrie/ CNRS, a París. També sóc membre fundador del grup de recerca internacional "Science and Technology in the European Periphery" (STEP) i exdirector del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB.
He escrit extensament sobre la història de la química i dels colorants naturals i sobre la història de la divulgació de la ciència (segles XVIII-XX). La meva recerca se centra ara en la història urbana de la ciència com una forma d'explorar les complexes interaccions entre la ciència i la ciutat en diversos contextos culturals. En aquest context "urbà", estic treballant en el "Hunger Artists, Project", com un nou camp de recerca sobre història cultural de la ciència en l'àmbit europeu.
També he estat treballant en una nova història de la química a l'Espanya de segle XX, amb un èmfasi especial en el paper dels químics professionals, durant la dictadura de Franco, i la coproducció entre ciència i poder en diferents règims polítics. El llibre recent The Politics of Chemistry (Cambridge, 2019) és el resultat més destacat d'aquest treball.
En el marc del meu premi “ICREA-Acadèmia 2018”, també desenvolupo el projecte "Chemopolis": The City of Chemistry in the Twentieth Century ". Aquest és un intent de construir un nou panorama general de la química de segle XX a nivell europeu. Inclou, entre altres temes d'estudi: el cosmopolitisme científic; la química popular; el paper del tòxics, els experts i els usuaris; la ciència invisible i creació d'ignorància; la dicotomia entre ciència pura i aplicada; els químics com intel·lectuals en règims democràtics i dictatorials; la tecnologia química i els límits "natural-artificial".
Després d'estudiar filosofia, història i ciències polítiques a la Universitat de Göttingen i la Universitat de Califòrnia a San Diego (UCSD), vaig obtenir el doctorat el 2007 a la Universitat de Marburg a Alemanya. Abans de convertir-me en ICREA en 2014, vaig ocupar càrrecs a Marburg (1995-2000); la UCSD (2000), la Berlin-Brandenburg Academy of Sciences & Humanities (2001-2005), el Max Planck Institute for the History of Science (2005-2009) i el Departament de Filosofia de la UAB (Becari Ramón i Cajal, 2009 -2014). A més de membre de l'IHC, formo part del LOGOS group (UB), del Kant-edition project at the Berlin-Brandenburg Academy of Sciences i sóc investigador associat al Centre Wundt de Philosophy & History of Psychology i a la Universidade Federal. Juiz de Fora (Brasil). En 2019, vaig ser elegit membre de l'Acadèmia Europea.
Com s'entén la raó o la racionalitat en la filosofia i les ciències humanes? Com s'ha d'entendre? Quina és la seva funció ? Aquestes són les preguntes sobre les que es construeix de la meva investigació, que comprèn temes que abasten des de la filosofia moderna, especialment la filosofia d'Immanuel Kant, fins a les discussions actuals generades en la interfície de la filosofia, la psicologia i l'economia. Estudio aspectes de la raó en la filosofia de Kant en relació amb les seves nocions de veritat i la sistematització de la ciència; Analitzo la història, així com els potencials i límits de les teories psicològiques actuals de la racionalitat; i també analitzo el seu paper en la política, les ciències socials i l'ètica. A més, m'interessa la filosofia del coneixement, la ment i la ciència. Metodològicament, combino eines de filosofia analítica i història de la ciència. Sobre això, no comparteixo les opinions generalitzades segons les quals les dues disciplines no poden, o no deuen, integrar-se.
Xavier Roqué es formà com a físic i historiador de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona i realitzà estades postdoctorals a la Universitat de Cambridge i al Centre de Recherche en Histoire des Sciences et des Techniques, París. Ha estat investigador visitant a les universitats de Cambridge i Uppsala. És membre del departament de Filosofia. Ha impartit docència de grau i de postgrau a les facultats de Ciències, Biociències, Filosofia i Lletres i Ciències de l’Educació. Ha estat director del Centre d'Història de la Ciència, coordinador del Màster en Història de la ciència: Ciència, història i societat (UAB-UB) i coordinador del Programa de doctorat en Història de la ciència. La seva recerca tracta sobre la història social i cultural de la ciència contemporània, amb especial atenció a les pràctiques experimentals, la cultura material, la creativitat teòrica i les relacions entre ciència, política i economia. Ha publicat treballs sobre la història de la radioactivitat, la relativitat i la física quàntica, sobre la física a Espanya, i sobre dones i ciència, i ha editat i traduït a Albert Einstein, Marie Curie, Heinrich Hertz i Niels Bohr.
Mònica Balltondre és professora agregada de la Facultat de Psicologia de la UAB. La seva recerca està centrada en les subjectivitats femenines construïdes per teories científiques del passat. Ha estudiat les dones espirituals medievals i en l'espiritualisme i l'Espiritisme de començaments del segle XX, principalment a Espanya. Ha estat becària postdoctoral i becària visitant en la "História das Ciências e das Técnicas e Epistemologia” (HCTE) de la Universidade Federal do Rio de Janerio (UFRJ, 2015); en el "Center for Science, Technology, Medicine and Society" (CSTMS) de la Universitat de Califòrnia, Berkeley (2014); i en FIOCRUZ (Rio de Janeiro, 2010).
Doctor en Biologia (Universitat de Salamanca, 1993) i Màster en història de la ciència (UAB, 2010), Carlos Tavernero ha treballat com a biòleg molecular en el National Cancer Institute (NCI-NIH, 1992-1998, EUA); com a professor i dissenyador de programes educatius en Children's Studio School, a Washington DC (1999-2003, EUA); com a investigador en estudis de comunicació en l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3-UOC; 2005-2010); i es va unir, en 2005, al Centre d'Història de la Ciència (CEHIC-UAB), on és professor agregat d'història de la ciència.
La seva docència i recerca se centren en l'estudi de les narratives urbanes sobre la naturalesa (les interseccions entre la història de les ciències de la vida, la història urbana, la comunicació científica i els estudis dels mitjans), principalment en relació amb el cinema, la televisió, la literatura i els processos de construcció i circulació del coneixement de la història natural en el segle XX.
Actualment ensenya en els graus de medicina, biologia, ciències biomèdiques i genètica, així com en el Màster Oficial en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat (CEHIC), que també coordina, el Màster Oficial en Formació de Professorat, i el programa de doctorat del CEHIC en Història de la Ciència. Ha publicat extensament en tots els camps en els quals ha treballat.
Jaume Valentines-Álvarez és professor agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2022, any en el que va tornar d’una estada de nou anys a Lisboa com a investigador post-doc i investigador contractat. Ha fet estades de recerca més curtes a Mèxic, Londres, Granada, Berlín i Ginebra. Historiador de la tecnologia contemporània de la Península Ibèrica, el denominador comú dels seus dispars temes d’estudi i enfocaments interdisciplinaris és entendre com l’autoritat política i l’autoritat experta es fonen, grinyolen i es resisteixen. Entre aquests temes, trobem les relacions íntimes entre tecnocràcia i nacionalisme en temps de crisis, la política dels artefactes en temps de revolució, la diversió com a antídot a la ignorància, o la construcció comunitària de tecnologies alternatives. L’interessa experimentar maneres de narrar el passat per a imaginar futurs paisatges tecnològics menys autoritaris i més autogestionats. Des de 2012, organitza les trobades entre acadèmics, activistes i comunitats locals “Ciència, tecnologia i medicina a les places”.
Elena Serrano és investigadora Ramón y Cajal a l'Institut d'Història de la Ciència (iHC) de la UAB des del gener del 2023. Prèviament, va treballar al projecte CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment, cirgen.eu). Es va formar a l'antic Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB i la Universitat de Cambridge i ha gaudit de beques postdoctorals al Max Planck Institute per a l'History of Science de Berlín, el Science History Institute de Filadèlfia i la Universitat de Sydney.
El treball combina metodologies de la història de la ciència i la medicina, la cultura material, la història cultural i els estudis de gènere. Ha publicat sobre xarxes femenines i producció de coneixement (Notes and Records), gènere i cultura material a la història del coneixement i, més recentment, sobre tecnologies de predicció de l'amor (Isis, 2021). El seu llibre Ladies of Honor and Merit: Gender, Useful Knowledge and Politics in Enlightened Spain acaba de ser publicat per University of Pittsburgh Press (2022).
Professor lector Serra Húnter (UAB), em vaig formar en filosofia a la Universitat de Barcelona i en història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans d’arribar al CEHIC vaig donar classes a la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universidade de Lisboa, on vaig ser investigador postdoctoral al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT) entre 2015 i 2019.
Els meus principals interessos de recerca giren al voltant de la història política de la divulgació científica, amb un èmfasi especial en la museïtzació de la tecnologia.
Estic preparant un llibre que duu per títol The Machine on Display: Technology, History and Politics at the New York Museum of Science and Industry (1912-1951). El llibre estudia les dimensions polítiques del naixement i les transformacions dels museus industrials als Estats Units, tot seguint la trajectòria d’aquest museu nòmada en el seu periple pel cor de Manhattan. El llibre també qüestiona la narrativa dominant sobre la història de la “interactivitat”, que lluny de ser una característica democràtica dels science centers de la dècada de 1970 té unes arrels més profundes en el temps i políticament més inquietants. Parts d’aquesta història han estat publicades a les revistes History of Science, Science Museum Group Journal i Investigación y Ciencia. També he publicat sobre les polítiques i les geografies de l’oci tecnològic als parcs d’atraccions de Barcelona i Lisboa durant les primeres dècades del segle XX. I recentment he co-editat amb Jaume Valentines-Álvarez un número especial de la revista Centaurus sobre la banalització de les tecnologies nuclears.
Els meus projectes actuals de recerca inclouen una reflexió historiogràfica sobre com avançar vers una història política de la “interactivitat”, i una història de les polítiques internacionals de divulgació científica a la Lliga de les Nacions i els primers anys de la UNESCO.
Després de doctorar-se en filosofia per la Universitat de Roma "la Sapienza", va ser investigadora post-doc al Regne Unit (University College London), Alemanya (Siegen University i en TU Dortmund) i França (ENS Paris). En 2014 s'incorporarà com a investigadora Marie Curie al Centre d'Històri de la ciència (CEHIC) de la UAB i des de 2017 forma part del departament de filosofia de la mateixa universitat com a investigadora Ramón y Cajal. Els seus estudis abasten qüestions epistemològiques emergents en la filosofia i la ciència natural d'Immanuel Kant, així com en les obres científiques i filosòfiques d'Hermann Weyl. Així mateix, la seva labor científica s'han centrat en desenvolupar metodologies que integrin la història i la filosofia de la ciència i que explorin com funcionen els models en la pràctica científica. Actualment és la investigadora principal del projecte ERC-STG PROTEUS "Paradoxes and Metaphors of Time in Early Universe(s)" (2018-2023) que treballa sobre diferents models cosmològics i les seves implicacions per a la filosofia del temps i de la metafísica.
Sóc Professor Associat d'Història de la Ciència i la Medicina a l'Escola de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat del Rosari a Bogotà, Colòmbia. Vaig estudiar Enginyeria Mecànica a la Universitat dels Andes a Bogotà i vaig obtenir el meu Doctorat en Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2007. La meva tesi doctoral va ser publicada com a Energia i cultura. Història de la termodinàmica a l'Espanya de la segona meitat del segle XIX (Bogotà, 2011). He estat professor convidat a universitats de Colòmbia, Espanya, Argentina, Mèxic i Alemanya. El 2019 vaig ser “Fulbright Visiting Scholar” al Departament de Medicina Social de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, i des del 2022 ocupo una plaça postdoctoral (investigador María Zambrano) a l'Institut d’Història de la Ciència, UAB.
Sóc editor general de la secció d'Estudis Socials de la Salut de la Revista Ciencias de la Salud (Colòmbia), i editor associat de la revista História, Ciências, Saúde-Manguinhos (Brasil). Vaig ser membre del comitè directiu del grup de recerca internacional “Science and Technology in the European Periphery” (STEP), i un dels fundadors (i actual coordinador) de la xarxa internacional de recerca sobre “Estudios Históricos y Sociales de la Nutrición y la Alimentación en América Latina” (Rehsnal).
Els meus interessos de recerca se centren en la història de la nutrició i l'eugenèsia, la salut pública i les relacions entre ciència, experts, poder i Estat a Amèrica Llatina als segles XIX i XX i, més recentment, la història de l'alimentació. A les meves investigacions intento articular diferents aspectes teòrics i conceptuals provinents dels estudis socials de la ciència, els estudis de governamentalitat i els estudis culturals per donar compte de processos de coproducció d'ordres naturals i socials. Actualment encapçalo un projecte de recerca sobre “El ensamblaje del problema alimentario en América Latina durante los inicios del desarrollo, 1930-1960”. El resultat més recent d'aquest projecte és el volum editat El hambre de los otros. Ciencia y políticas alimentarias en Latinoamérica, siglos XX y XXI (Bogotà, 2021; coeditat amb Joel Vargas). El llibre ofereix una anàlisi crítica de les relacions (a nivell local i internacional) entre experts científics, l'Estat i la (geo)política en els processos de concebre i intervenir els problemes de salut i alimentació a l'Amèrica Llatina durant el darrer segle.
La meva experiència i lideratge a la història de la ciència, la salut i l'alimentació a Amèrica Llatina és reconeguda internacionalment. He estat convidat a publicar articles en publicacions arbitrades reconegudes com la revista d'història de la ciència Osiris (vol. 35: Food Matters), o el projecte editorial de referència sobre història llatinoamericana,Oxford Research Encyclopedia of Latin American History. El meu treball sobre aquests temes també ha aparegut en revistes internacionals com Science in Context,, Hispanic American Historical Review, i História, Ciências, Saúde-Manguinhos. A més, el 2021 vaig ser convidat com a col·laborador al projecte internacional de recerca “Connecting three worlds: socialism, medicine and global health after WWII” (finançat per la Wellcome Trust). Aquest projecte de 5 anys busca aportar una nova història de la salut global a les Amèriques, Àfrica, Àsia i Europa.
Vincenzo Politi és un filòsof de la ciència. Les seves àrees de recerca principals són: la Història i la Filosofia de la ciència, amb un enfocament centrat en el canvi científic, el progrés científic i la dimensió social, pràctica i política de la ciència. Es va doctorar a en Filosofia de la Ciència l'any 2015 en la University of Bristol (Regne Unit), on va prosseguir la seva investigació gràcies al suport del prestigiós Darwin Trust of Edinburgh for Philosophy of Science. Actualment és Beatriu de Pinos Fellow a l'iHC-UAB (2022-2025).
Abans d'incorporar-se a l'Institut d'Història de la Ciència, va ocupar altres places de recerca postdoctoral en el Instituto de Investigaciones Filosóficas de la UNAM (Ciudad de México, 2017-2018); al Commissariat à l’Énergie Atomique (París, França, 2018-2019), on va col·laborar en el projecte EU Horizon2020 "Responsible Research and Innovation in Practice" (RRI-Practice); a l'Institut de Recherches Philosophiques de la Université Lió 3 (Lió, França, 2019), amb el projecte de finançament nacional "Citizen science: new epistemological perspectives on scientific objectivity" (PartiSCiP); al Department of Biostatistics de la University of Oslo (Oslo, Noruega, 2020-2022) on va treballar en els aspectes RRI de PINpOINT, un projecte de recerca interdisciplinari sobre oncologia de precisió.
Ha publicat articles de recerca en revistes internacionals de filosofia com Synthese, European Journal for Philosophy of Science, Theoria, Journal for the General Philosophy of Science i International Studies in the Philosophy of Science. En 2019 va ser editor convidat de “Questions about Science”, número especial de la revista Theoria.
Enrique Moral de Eusebio és llicenciat en Arqueologia i Antropologia Social i Cultural. Des del gener del 2023 exerceix la seva activitat investigadora a l'Institut d'Història de la Ciència (iHC) de la UAB. Va finalitzar la seva formació predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), amb una tesi titulada "Sexual (Mis)Encounters in the Mariana Islands: Tracing Sexuality in Spanish Policies and CHamoru Responses to Contact and Colonization, 1521-1769".
La seva investigació explora el paper que van exercir la sexualitat i les trobades sexuals a la colonització espanyola de diversos territoris del Pacífic occidental durant els segles XVII i XVIII. Seguint autores feministes i decolonials, i combinant metodologies pròpies de l'Etnohistòria, l'Arqueologia Històrica i la Història Cultural, el seu treball indaga en els conflictes, resistències i violències (etno)sexuals derivades del xoc de dues epistemologies sexuals diferents: la de les comunitats indígenes i la dels colonitzadors.
Laura Valls Plana és investigadora postdoctoral gràcies a l’obtenció de l’Ajut Margarita Salas · 3 anys per a la formació de joves doctors/es, que es desenvoluparà en una estada de recerca de dos anys al Centre Alexandre Koyré (MNHN-EHESS-CNRS) de París i un tercer any a l’IHC-UAB. L’aprofitarà per prosseguir la recerca al voltant de les cultures urbanes de la història natural en el tombant de segle XIX-XX. En aquest cas, amb un especial èmfasi en el concepte i la cultura material de les «pells animals» i les circulacions de sabers, objectes i actors entre París i Barcelona. L'objectiu és analitzar el canvi en la presentació pública dels animals -dissecats- als museus d'història natural en relació amb una cultura urbana més àmplia de transformació, circulació i consum de «pells animals» en el context europeu.
L’any 2019, va defensar la tesi «Natura cívica. Ciència, territori i ciutat al parc de la Ciutadella de Barcelona»en la qual va estudiar aquest espai urbà com un lloc privilegiat en la configuració de les concepcions de la natura i d’un cert estil de divulgació de les ciències naturals. Va rebre el Premi Extraordinaride Doctorat, curs acadèmic 2019/2020.
En el camp professional, ha tingut una àmplia trajectòria en l’àmbit de la cultura científica. Es pot destacar que ha treballat durant tretze anys a la Delegació del CSIC a Catalunya, coordinant diversos projectes de divulgació amb una mirada complexa, combinant la interdisciplinarietat, els mitjans digitals i presencials, formats innovadors i tradicionals, continguts actuals i de reflexió. També es pot mencionar que actualment participa en el comissariat de la nova exposició permanent del Museu Martorell (seu històrica del Museu Ciències Naturals de Barcelona, MCNB) sobre la història global/local de museus de ciències, zoològics i jardins botànics amb Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i l’equip del MCNB. [Inauguració: 2023]