Antics membres
Santiago Gorostiza is an environmental historian working at the intersection of political ecology and the history of science. Since 2019, he has served as the Spanish representative to the European Society of Environmental History.
The Spanish Civil War and postwar have been the key focus of his research, with special attention to anarchist collectivisations of water and land, on the one hand, and the autarkic projects of the Franco dictatorship, on the other. He continues investigating the fortification of the Pyrenean border and guerrilla warfare in postwar Spain.
The production of knowledge about climate and the environment is a more recent research interest. Santiago has studied responses to drought during the 17th century, including the writing of a manuscript on urban water supply for the city of Barcelona, known as Llibre de les Fonts (1650). Other examples include scientific and political debates about river sediment transport since the 19th century or controversies about the relation between potash mining and river salinisation from the 1920s to the present day.
Santiago completed his PhD at the Centro de Estudos Sociais of the Universidade de Coimbra (Portugal) as a Marie Curie ITN fellow. He was a postdoctoral researcher at the María de Maeztu Unit of Excellence at the Institute of Environmental Science and Technology (ICTA-UAB) and at the Centre for History at Sciences Po (Paris), where he was part of the Shifting Shores project and remains an affiliated researcher. At the Institut d’Història de la Ciència, Santiago worked on the ERC-funded project “CLIMASAT: Remote-sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s” until March 2025.
Doctor en Psicologia i acreditat com expert en Psicologia Forense. Compagina la pràctica professional com a perit forense amb la investigació i la docència universitària, entre d'altres, en "Història de la Psicologia" i "Història de la Psicologia Jurídica i Forense". Especial interès en el desenvolupament històric de la Psicologia Forense, Jurídica i Criminal, així com les seves àrees d'intervenció, en la caracterització del criminal i en l'aparició d'instruments de mesura i avaluació al llarg del segle XIX i XX.
Jorge Molero Mesa és professor catedràtic en la Universitat Autònoma de Barcelona. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Granada on també es va doctorar en 1989, la seva tesi, desenvolupada en l'àrea d'Història de la Ciència, va ser mereixedora del premi extraordinari de doctorat. La seva trajectòria acadèmica i investigadora es va desenvolupar en la Universitat de Granada (1983-1991) i en la Universitat de Saragossa (1991-2000). En l'actualitat és Coordinador de la Unitat d'Història de la Medicina (Departament de Filosofia) en la Facultat de Medicina de la UAB on desenvolupa la major part de la seva docència.
Les seves línies de recerca s'han centrat en l'anàlisi de la relació entre la medicina i el procés de colonització en el Protectorat espanyol al Marroc, la Història de les malalties socials (tuberculosis i paludisme) i l'estudi de l'administració sanitària espanyola entre els segles XIX i XX. En l'actualitat analitza les interaccions entre els processos de salut i malaltia i els grups socials subalterns a l'Espanya contemporània, principalment el moviment llibertari espanyol.
Posseeix quatre trams de recerca. Està acreditat al cos de catedràtics d'universitat per la ANECA des de 2014. Durant aquests anys ha estat investigador principal de vuit projectes de recerca del Pla Nacional i Investigador i Investigador Principal d'un projecte europeu Marie Sklodowska-Curie. Quant a la formació d'investigadors ha dirigit nou tesis doctorals, 2 tesines i 15 treballs fi de màster.
La professora Annette Mülberger és directora del Department for Theory & History of Psychology de la Facultat de Social and Behavioural Sciences; de la University of Groningen (Països Baixos)
Entre les seves línies de recerca destaquen els estudis sobre la ment humana (segles XIX i XX) i la història i filosofia de la psicologia. Així mateix s'ha dedicat a l'estudi de la psicologia experimental i aplicada; la criminologia i psicologia jurídica; les pràctiques de prova i mesura psicològiques; l'analísis entorn a les fronteres de la ciència, la història de l'espiritualisme i la parapsicologia.
Entre els seus càrrecs destaquen la direcció de el Centre d'Història de la Ciència (UAB) (2016-2019), International Representative of the Forum for the History of Human Sciences (HSS). També va ser presidenta de l'European Society for Human Sciences (2003-2007; 2016-2018) I investigadora convidada de la Casa Oswaldo Creu / Fiocruz (Rio de Janeiro, a la Università Sapienza (Roma) I a l'Institut Max Planck d'Història de la Ciència (Berlín). Així mateix és codirectora de les revistes: Dynamis (història de la ciència i la medicina) i Theory & Psychology.
Vincenzo Politi és un filòsof de la ciència. Les seves àrees de recerca principals són: la Història i la Filosofia de la ciència, amb un enfocament centrat en el canvi científic, el progrés científic i la dimensió social, pràctica i política de la ciència. Es va doctorar a en Filosofia de la Ciència l'any 2015 en la University of Bristol (Regne Unit), on va prosseguir la seva investigació gràcies al suport del prestigiós Darwin Trust of Edinburgh for Philosophy of Science. Actualment és Beatriu de Pinos Fellow a l'iHC-UAB (2022-2025).
Abans d'incorporar-se a l'Institut d'Història de la Ciència, va ocupar altres places de recerca postdoctoral en el Instituto de Investigaciones Filosóficas de la UNAM (Ciudad de México, 2017-2018); al Commissariat à l’Énergie Atomique (París, França, 2018-2019), on va col·laborar en el projecte EU Horizon2020 "Responsible Research and Innovation in Practice" (RRI-Practice); a l'Institut de Recherches Philosophiques de la Université Lió 3 (Lió, França, 2019), amb el projecte de finançament nacional "Citizen science: new epistemological perspectives on scientific objectivity" (PartiSCiP); al Department of Biostatistics de la University of Oslo (Oslo, Noruega, 2020-2022) on va treballar en els aspectes RRI de PINpOINT, un projecte de recerca interdisciplinari sobre oncologia de precisió.
Ha publicat articles de recerca en revistes internacionals de filosofia com Synthese, European Journal for Philosophy of Science, Theoria, Journal for the General Philosophy of Science i International Studies in the Philosophy of Science. En 2019 va ser editor convidat de “Questions about Science”, número especial de la revista Theoria.
Graduada en física i doctora en història de la ciència, és professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit docència relacionada amb la història de la ciència als graus de Medicina, Filosofia, Física i Ciència, Tecnologia i Humanitats. Actualment també treballa com a personal docent col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya, on imparteix assignatures d'Estudis de Ciència, Tecnologia i Societat (STS) als màsters en Filosofia per als Reptes Contemporanis i Història del Món Contemporani. La seva recerca se centra en la inserció de productes biològics, com la sang, en processos industrials i productius, i la història de la física quàntica a Espanya durant el segle XX.
Va realitzar un doctorat industrial a l’iHC en col·laboració amb l’empresa Grifols S.A. La seva recerca tractava sobre el sorgiment i la industrialització de l’hematologia i l’hemoteràpia a Barcelona, entre els anys 1909 i 1950. A través de l’Arxiu Grifols, va investigar com un modest laboratori homeopàtic barceloní es transformà en una multinacional farmacèutica basada en la indústria dels hemoderivats, creant el primer banc de sang privat d’Espanya. Li interessava examinar com les noves pràctiques tecnocientífiques de principis del segle XX, primer, i els nous processos industrials propis del capitalisme de mitjans de segle, després, canviaren la manipulació científica de la sang, transformant també la seva producció, ús i significat cultural.
Des del 2018 és membre de la comissió de col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT).
Després d'estudiar filosofia, història i ciències polítiques a la Universitat de Göttingen i la Universitat de Califòrnia a San Diego (UCSD), vaig obtenir el doctorat el 2007 a la Universitat de Marburg a Alemanya. Abans de convertir-me en ICREA en 2014, vaig ocupar càrrecs a Marburg (1995-2000); la UCSD (2000), la Berlin-Brandenburg Academy of Sciences & Humanities (2001-2005), el Max Planck Institute for the History of Science (2005-2009) i el Departament de Filosofia de la UAB (Becari Ramón i Cajal, 2009 -2014). A més de membre de l'IHC, formo part del LOGOS group (UB), del Kant-edition project at the Berlin-Brandenburg Academy of Sciences i sóc investigador associat al Centre Wundt de Philosophy & History of Psychology i a la Universidade Federal. Juiz de Fora (Brasil). En 2019, vaig ser elegit membre de l'Acadèmia Europea.
Com s'entén la raó o la racionalitat en la filosofia i les ciències humanes? Com s'ha d'entendre? Quina és la seva funció ? Aquestes són les preguntes sobre les que es construeix de la meva investigació, que comprèn temes que abasten des de la filosofia moderna, especialment la filosofia d'Immanuel Kant, fins a les discussions actuals generades en la interfície de la filosofia, la psicologia i l'economia. Estudio aspectes de la raó en la filosofia de Kant en relació amb les seves nocions de veritat i la sistematització de la ciència; Analitzo la història, així com els potencials i límits de les teories psicològiques actuals de la racionalitat; i també analitzo el seu paper en la política, les ciències socials i l'ètica. A més, m'interessa la filosofia del coneixement, la ment i la ciència. Metodològicament, combino eines de filosofia analítica i història de la ciència. Sobre això, no comparteixo les opinions generalitzades segons les quals les dues disciplines no poden, o no deuen, integrar-se.
La Núria Vallès Peris és investigadora postdoctoral gràcies a la beca Margarita Salas, a l'Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI) de la Universitat Politècnica de Catalunya, i és també membre del grup de recerca Barcelona Science and Technology Studies Group (STS-b) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva investigació es focalitza en l'estudi de les controvèrsies ètiques, polítiques i socials al voltant de la robòtica i la intel·ligència artificial, especialment en l'àmbit de la cura, la salut i les polítiques públiques. La seva aproximació s'emmarca en els estudis de la ciència i la tecnologia i en la filosofia de la tecnologia. Està interessada en l'estudi dels imaginaris, el disseny de les tecnologies i els processos de democratització de la tecnociència.
Laura Valls Plana va ser investigadora postdoctoral gràcies a l’obtenció de l’Ajut Margarita Salas · 3 anys per a la formació de joves doctors/es, que es desenvoluparà en una estada de recerca de dos anys al Centre Alexandre Koyré (MNHN-EHESS-CNRS) de París i un tercer any a l’IHC-UAB. L’aprofitarà per prosseguir la recerca al voltant de les cultures urbanes de la història natural en el tombant de segle XIX-XX. En aquest cas, amb un especial èmfasi en el concepte i la cultura material de les «pells animals» i les circulacions de sabers, objectes i actors entre París i Barcelona. L'objectiu és analitzar el canvi en la presentació pública dels animals -dissecats- als museus d'història natural en relació amb una cultura urbana més àmplia de transformació, circulació i consum de «pells animals» en el context europeu.
L’any 2019, va defensar la tesi «Natura cívica. Ciència, territori i ciutat al parc de la Ciutadella de Barcelona»en la qual va estudiar aquest espai urbà com un lloc privilegiat en la configuració de les concepcions de la natura i d’un cert estil de divulgació de les ciències naturals. Va rebre el Premi Extraordinaride Doctorat, curs acadèmic 2019/2020.
En el camp professional, ha tingut una àmplia trajectòria en l’àmbit de la cultura científica. Es pot destacar que ha treballat durant tretze anys a la Delegació del CSIC a Catalunya, coordinant diversos projectes de divulgació amb una mirada complexa, combinant la interdisciplinarietat, els mitjans digitals i presencials, formats innovadors i tradicionals, continguts actuals i de reflexió. També es pot mencionar que actualment participa en el comissariat de la nova exposició permanent del Museu Martorell (seu històrica del Museu Ciències Naturals de Barcelona, MCNB) sobre la història global/local de museus de ciències, zoològics i jardins botànics amb Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i l’equip del MCNB. [Inauguració: 2023]