L'Institut
La creació de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC) culmina una llarga trajectòria de recerca i docència en història de la ciència a la UAB: des de la creació, el 1983, del Seminari d'Història de les Ciències, la seva transformació en Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) el 1995, fins a la seva conversió en Institut de recerca propi el 2020. L'iHC assumeix el coneixement, l'expertesa i la projecció dels anys d'activitat del CEHIC, i dels seus grups de recerca i personal investigador en l'àmbit de la història de la ciència.
L'Institut s'ha consolidat com un nucli fonamental en la docència (grau, màster i doctorat), la recerca, i la transferència de la història de la ciència amb una important projecció internacional. L’iHC ha esdevingut un espai integrador i dinàmic, dedicat a l'anàlisi del paper de la ciència i de la cultura científica en un sentit ampli, plenament inserida en la nostra societat, en el passat i el present. Es tracta d'un espai eminentment multidisciplinari i inclusiu, obert a perspectives innovadores i que rep regularment professors, investigadors i estudiants de diferents països.
La recerca de l’iHC se centra sobretot en la història de la ciència dels segles XVIII, XIX i XX, des de diverses perspectives: les relacions entre la ciència, la política i el poder; el paper dels públics de la ciència com agent actius de construcció de coneixement; la dimensió material, espacial i urbana de la ciència; la història dels processos de medicalització i la de les ciències humanes; i les relacions entre ciència, salut i gènere. L’iHC s’ocupa també de les relacions de la història de la ciència amb disciplines afins com la filosofia, l’antropologia, la sociologia o els estudis de ciència i tecnologia (STS).