Viure menys i en pitjor salut, el peatge  de la població menys formada

En l'estudi "Viure menys anys i en pitjor salut" que es publica avui a la revista Perspectives Demogràfiques -en base a dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) dels anys 2017- 2019- s'aborden les actuals diferències en mortalitat i salut a Espanya segons nivell educatiu. És la primera vegada que s'analitza simultàniament salut i mortalitat (incloent indicadors de desigualtat davant la mort per nivell educatiu), i que es fa per a tota la població espanyola.

Aquestes diferències en mortalitat i salut segons el nivell educatiu es sintetitzen en una triple penalització dels menys instruïts en relació amb els de major nivell educatiu:

En primer lloc, es constaten unes menors expectatives de vida: a Espanya, en el període 2017-19, els homes amb estudis superiors podien esperar viure a partir dels 30 anys, uns 5 anys més que no pas els que posseïen estudis primaris o inferiors, mentre que aquesta diferència era menor en les dones, de poc més de 3 anys.

El paper que juga l'educació és més discriminant en els homes, ja que les diferències entre els que tenen estudis secundaris i superiors són rellevants en ells i menys significatives en elles. Les desigualtats de vida mitjana entre els homes i les dones tendeixen a reduir-se a mesura que augmenta el nivell educatiu, reflectint que els comportaments i els factors de risc són més homogenis entre la població més instruïda.

En segon lloc, una major desigualtat en l'edat a la mort: la desigualtat interna (variabilitat en l'edat de la mort) entre la població amb una educació primària o inferior supera en un 27% en els homes, i en un 23% en les dones, a l'observada entre els que posseeixen estudis superiors. Entre la població amb educació superior, i en les dones també amb estudis secundaris, les durades de la vida no només són de mitjana més extenses, sinó que també són més homogènies, reflectint més equitat en la supervivència.

Aquestes dues penalitzacions reflecteixen diferències importants en mortalitat per causes evitables i tractables. En general, les causes relacionades amb els comportaments i els estils de vida (per exemple, el consum de tabac i / o alcohol) tenen un pes relatiu més gran en els homes que en les dones. 

Dels 30 als 49 anys, entre les principals causes evitables que presenten diferències significatives de mortalitat entre nivell educatiu baix i alt, es troben el càncer de pulmó, les malalties isquèmiques i els accidents de trànsit en els dos sexes, a més dels suïcidis, la resta d'accidents i les morts per consum d'alcohol o de drogues en els homes, i les cerebrovasculars en les dones. A la població de 50 a 74 anys es donen diferències significatives de mortalitat entre nivells educatius, entre altres causes, en les malalties isquèmiques, en les cerebrovasculars i en el càncer colorectal en ambdós sexes, a més del càncer de pulmó i de fetge en homes, i d'úter en dones. La relació a major educació-menor mortalitat evitable presenta una significativa excepció en el càncer de pulmó en les dones de 50 a 74 anys, ja que va ser entre les més instruïdes en les que es va estendre primer l'hàbit del tabaquisme, mentre que en les cohorts més recents les taxes més elevades ja es donen en les dones amb nivell educatiu baix.

La tercera penalització de la població menys formada fa referència a la desigualtat en salut. En dones, el nombre mitjà d'anys que poden esperar viure en bona o molt bona salut a partir dels 30 anys és de 29,5 anys entre les menys instruïdes i de 44,2 anys entre les que tenen educació superior (més de 14 anys de diferència, un 50% més), mentre que aquests valors són de 30,9 i de 41,0 anys en els homes (10 anys de diferència, un 33% més dels d'estudis superiors).

Sobre el estat de salut autopercebut, a partir dels 30 anys, els homes amb menors nivells d'educació, tenen una expectativa de vida sense limitacions 8 anys inferior a la dels més instruïts, mentre que en les dones aquesta diferència s'aproxima als 11 anys.

 Paradoxa de gènere en la salut

La paradoxa de gènere en la salut es constata quan s'analitza el conjunt de la població, ja que les dones viuen més anys, però ho fan en pitjors condicions de salut. Però això es matisa quan es considera el nivell educatiu, ja que entre la població amb estudis superiors el percentatge d'anys en vida en bona salut o sense limitacions és similar entre els homes i les dones, tot i que elles viuen més anys.

Per contra, per a la població amb nivell educatiu més baix, i en menor mesura per a la d'estudis secundaris, els anys de vida de més que viuen les dones en relació amb els homes són anys amb salut regular o dolenta. En aquest sentit, el canvi generacional, associat a la progressiva arribada a edats avançades de generacions de dones cada vegada més instruïdes, pot contribuir en les pròximes dècades a una millora de les condicions de salut del conjunt de la població femenina i a una reducció de la bretxa de salut entre homes i dones.

Però aquest canvi, assegura l'estudi del CED-UAB, "s'ha de veure acompanyat pel disseny de polítiques que mitiguin les desigualtats entre i dins dels diferents grups socioeconòmics, especialment si es considera el marge de millora encara existent, controlant per exemple els factors subjacents a la mortalitat evitable, relacionats amb els hàbits i estils de vida, amb les condicions laborals i l'estatus, amb allò denominat la "alfabetització en salut" (health literacy), amb l'ús de sistema sociosanitari, entre d'altres. "

Per als autors de l'estudi, els investigadors Amand Blanes i Sergi Trias-Llimós, del CED-UAB, "aquests factors remeten a les fortes desigualtats socials i econòmiques existents en la nostra societat. I la necessitat d'articular polítiques que afrontin l'arrel d'aquestes desigualtats serà encara més peremptòria pels efectes socials i econòmics derivats de la COVID-19".