Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Victòria Camps, doctora 'honoris causa' per la Universidad de Huelva

11 juny 2014
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
La Universidad de Huelva va distingir la catedràtica de filosofia moral i política de la UAB Victòria Camps com a doctora honoris causa el 23 de juny passat. Aquest reconeixement se suma a altres distincions rebudes per la seva obra, a més del premi "Amic dels Amics" de la UAB.
Victòria Camps

Victòria Camps, catedràtica del Departament de Filosofia de la UAB, va ser investida com a doctora honoris causa per la Universidad de Huelva en un acte que va tenir lloc el 23 de juny passat a la Facultat de Dret de la universitat andalusa. El professor Zenón Luis va ser el padrí de la doctoranda, que havia estat proposada per la Facultat d'Humanitats. A la mateixa cerimònia, va ser nomenat també doctor honoris causa l'arqueòleg Manuel Bendala, de la Universidad Autónoma de Madrid.

Camps es va llicenciar en filosofia per la UB i es va doctorar també en filosofia per la UAB, on va esdevenir catedràtica de filosofia moral i política el 1985. Va realitzar sengles estades al Hastings Center i a la Universitat de Chicago, als Estats Units. Exerceix la docència a l'Autònoma des de 1972 i va ser vicerectora de Relacions Internacionals entre 1990 i 1993. El 2011 va ser reconeguda amb el premi "Amic dels Amics" de l'Associació d'Amics de la UAB.

Ha estat membre del Consell Audiovisual de Catalunya i va ser senadora de 1993 a 1996 pel PSC. Va presidir la Fundación Alternativas entre 1996 i 2001. Actualment és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i del Comitè de Bioètica d'Espanya, així com membre del Comitè de Bioètica de Catalunya.

És autora de nombroses publicacions, principalment sobre ètica, i ha rebut distincions com el Premi Internacional Menéndez Pelayo, el Premi Josep Maria Lladó a la llibertat d'expressió, el Premi al Mèrit en l'Educació de la Junta d'Andalusia, la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari o el Premi Nacional d'Assaig per l'obra El gobierno de las emociones. Entre les seves obres, destaquen també Virtudes públicas (Premi Espasa d'Assaig), El siglo de las mujeres, Una vida de calidad, La voluntad de vivir, Creer en la educación i El declive de la ciudadanía.

Dins de