Un estudi alerta que viurem més anys, però molts seran amb pitjor salut

Per primera vegada s'ha investigat l'esperança de vida amb bona o mala salut als diferents països europeus durant els darrers 30 anys, comparant-los entre si.

A l'estudi “L'augment de la longevitat a Europa: afegint anys a la vida o vida als anys?”, que avui es publica a la revista Perspectives Demogràfiques del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, elaborat pels investigadors Iñaki Permanyer i Octavio Bramajo, alerten sobre la necessitat d'implantar polítiques públiques que facin front a les creixents taxes de morbiditat que s'acosten a Europa. Els investigadors han explorat en quina mesura els increments de longevitat a Europa durant els darrers 30 anys s'han produït amb guany d'anys en bona salut o mala salut, posant el focus no només en la quantitat, sinó també en la qualitat dels anys guanyats.

Per al seu estudi, els investigadors han utilitzat dades de l'Institute for Health Metrics and Avaluation (Global Burden of Disease), que proporciona indicadors de 204 països i territoris des de 1990 fins a l'actualitat, la qual cosa els han permès fer estimacions sobre l'esperança de vida (EV), l'esperança de vida saludable o amb bona salut (EVS) i l'esperança de vida no saludable o mala salut (EVNS). És la primera vegada que s'investiga amb perspectiva internacional l'esperança de vida en bona o mala salut als diferents països europeus durant els darrers 30 anys, comparant-los entre si.

Centenaris, però malalts?

Segons aquesta recerca, els futurs increments en esperança de vida, eventualment per sobre dels 100 anys, podrien suposar un repte social majúscul si, a més, van acompanyats d'un increment no només de la morbiditat, sinó també de la comorbiditat (és a dir, persones que pateixen diferents malalties alhora).

Si els descensos en les taxes de mortalitat no van acompanyats per descensos equivalents en les taxes de morbiditat, les persones que visquin en aquestes societats tendiran a viure més anys, però en pitjor estat de salut, un fenomen amb enormes conseqüències per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions tal com els coneixem.

L'estudi evidencia empíricament que la proporció d'esperança de vida viscuda amb mala salut sol ser més gran entre les dones i tendeix a incrementar-se en el temps

“Tot això suggereix la necessitat de destinar cada cop més recursos per reduir la morbiditat, ja sigui a través de campanyes preventives que retardin les edats d'inici de malalties o discapacitats (per exemple, promovent estils de vida saludables i entorns socioeconòmics inclusius i sostenibles) o mitjançant la inversió en tractaments o innovacions tecnològiques”, explica l'investigador Iñaki Permanyer.

A la immensa majoria de països europeus els canvis en esperança de vida entre 1990 i 2019 s'expliquen majoritàriament pels increments en esperança de vida saludable, que sempre supera el 60 % del total. D'altra banda, com més gran és l'esperança de vida inicial (el 1990), els subsegüents increments en esperança de vida es produeixen cada cop més a costa de viure més anys amb mala salut, especialment entre les dones.

El cas d'Espanya sobresurt

L'esperança de vida dels nascuts a Espanya l'any 1950 era de 64,2 i 59,3 anys per a dones i homes, i des d'aleshores fins ara, aquesta esperança de vida ha augmentat de manera pràcticament ininterrompuda fins a arribar als 85,1 i 79,6 anys el 2020, respectivament.

Espanya sobresurt perquè és un dels països més longeus (amb una EV el 2019 de 80 anys) pel fet que la proporció d'anys viscuts amb bona salut (EVS) és alta comparada amb altres països amb una longevitat similar. La proporció d'anys viscuts amb bona salut és més gran entre els homes. S'observa que encara que l'esperança de vida de les dones és més gran que la dels homes, aquesta es produeix a costa de viure més anys amb mala salut.

La situació per països a Europa

S'observa una certa disparitat en l'evolució de l'esperança de vida a les diferents regions d'Europa. La regió d'Europa Central i Oriental presenta els pitjors resultats, mentre que l’Europa del Sud i l’Europa Occidental són les regions amb millors resultats, molt semblants totes dues. Al mig es troba la regió d'Europa del Nord, que s'acosta gradualment a les regions del Sud i Occidental (podria ser atribuïble al fet que inclou Estònia, Lituània i Letònia). Per sexe, els indicadors d’esperança de vida analitzats presenten valors més alts per a les dones.

En un extrem, als països menys longeus el 1990 com Rússia i Letònia (amb 64 ​​i 64,6 anys d'esperança de vida per als homes), més del 90 % dels subsegüents increments en esperança de vida entre 1990 i 2019 van ser atribuïbles a l’esperança de vida saludable.

A l'altre extrem, per a aquells països que eren més longeus el 1990, com Suïssa i França (amb 81,3 anys d'esperança de vida per a les dones), només un 60 % dels posteriors increments en esperança de vida durant els 30 anys següents van ser atribuïbles a l’esperança de vida amb salut.

ARTICLE DE REFERÈNCIA: https://ced.cat/PD/PerspectivesDemografiques_028_CAT.pdf