Vés al contingut principal

Tres investigadors de la UAB reben ajudes de La Marató per a projectes en salut mental

09 nov. 2022
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

L’edició de La Marató de TV3 dedicada a la salut mental finançarà amb 10,5 milions d’euros un total de 36 projectes, tres dels quals liderats o amb participació de professorat de la Facultat de Psicologia: les investigadores Roser Nadal i Estel Gelabert i l’investigador Miquel Domènech.

D'esquerra a dreta: Roser Nadal, Miquel Domènech i Estel Gelabert.
Roser Nadal (esquerra), Miquel Domènech i Estel Gelabert.

Els fons recaptats l’any 2021 permetran que 81 equips de recerca duguin a terme 36 projectes en salut mental (en total s’hi van presentar 150 projectes). Aquesta injecció de recursos té com a objectiu impulsar la creació de noves eines de prevenció i diagnòstic, així com tractaments més eficients amb l’objectiu de guanyar més anys i més qualitat de vida per als pacients i les seves famílies.

Els tres projectes concedits als investigadors de la UAB estudiaran com millorar el benestar socioemocional dels infants, la percepció de les situacions quotidianes en els pacients amb depressió per trobar noves dianes terapèutiques i l’adaptació d’una intervenció psicoeducativa per prevenir la depressió postpart i l’ansietat en mares primerenques.

Millorar el benestar socioemocional dels infants

Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències i del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut, lidera un dels vuit projectes unitaris reconeguts en la convocatòria: «Trets psicopàtics i prosocialitat en una mostra comunitària de nens i nenes: un estudi longitudinal dels correlats biològics, emocionals i psicopatològics».

Nadal i el seu equip del Grup Laboratori Humà busquen ampliar el coneixement per a l’elaboració de propostes basades en l’evidència dirigides a millorar el benestar socioemocional dels infants i la convivència escolar. «Els estudis sobre desenvolupament infantil mostren que les nenes i els nens que presenten problemes de conducta freqüents en les primeres etapes de vida es troben en situació de vulnerabilitat de presentar problemes de salut mental i física en l’adolescència i l’edat adulta. Aquests problemes de conducta poden explicar-se per diferents vulnerabilitats, pel que cal conèixer els correlats associats als diversos perfils d’infants per dissenyar estratègies adaptades de prevenció en etapes primerenques que garanteixin un millor pronòstic”, explica Roser Nadal.

En l'estudi l’equip de recerca identificarà trajectòries de trets temperamentals de risc i de protecció, estudiarà correlats psicopatològics i de comportament prosocial associats i analitzarà la relació que tenen amb el reconeixement d’emocions i amb diversos marcadors biològics d’activació, regulació emocional, estrès i cognició social. Ho farà amb nenes i nens de segon de primària, les seves famílies i els seus tutors escolars, que han participat en un estudi previ, i amb un seguiment longitudinal d’un any als infants des de les perspectives comunitària, preventiva, de gènere, inclusiva i biopsicosocial.

En el projecte hi participen altres investigadors de l'Institut de Neurociències i de les Facultats de Psicologia, de Medicina i de Biociències que formen part de la CORE de Salut Mental UAB: Beatriz Molinuevo, Rafael Torrubia, Albert Bonillo, Silvia Fuentes, Anastasiya Ivanova, Antonio Armario i Humberto Gagliano. Compta també amb la col·laboració d’Iris Pérez, de l’Hospital Universitari Parc Taulí (Servei de Salut Mental Infants i Joves). 

Com perceben les situacions quotidianes els pacients amb depressió

Miquel Domènech, investigador del Departament de Psicologia Social, participa al projecte «Noves dianes terapèutiques en la depressió: el paper de la percepció situacional», coordinat per l'investigador David Gallardo, de la Universitat de Barcelona i que també compta amb la participació de Marta Subirà, de la Fundació Parc Taulí.

«La depressió és un trastorn que suscita una preocupació creixent a la societat. Els tractaments farmacològics i psicològics no sempre funcionen. Entre d’altres factors, això es deu al fet que la depressió és un trastorn heterogeni i complex: no tots els pacients són iguals, i encara no sabem què funciona per a qui. A més, és incert com sorgeixen els pensaments depressius i els sentiments negatius a la vida quotidiana. En aquest projecte, abordarem aquestes qüestions crucials investigant la percepció́ situacional dels pacients, és a dir, com experimenten i viuen les situacions quotidianes», exposa Miquel Domènech.  

Mitjançant realitat virtual i qüestionaris, els investigadors avaluaran com les persones amb depressió acostumen a veure diferents situacions al laboratori i al dia a dia: quines situacions es perceben com a exigents o desafiants? Quines es veuen com més adverses, o altrament, més agradables? Quines provoquen les sospites dels pacients i els posen en alerta? L’equip d’investigació implicarà els pacients de la comunitat en el projecte de recerca mitjançant sessions obertes en què recollirà les seves opinions sobre els objectius i mètodes del projecte. Al final de la investigació els pacients seran informats dels resultats de l’estudi.

Prevenir la depressió postpart i l’ansietat en mares primerenques

Estel Gelabert, del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut, és una de les investigadores del projecte «Adaptació i implementació d’una intervenció psicoeducativa per a la prevenció de la depressió postpart i trastorns d’ansietat en mares primerenques». La recerca pretén adaptar al nostre context una intervenció psicoeducativa amb perspectiva de gènere dirigida a mares primerenques (i parelles) per reduir la prevalença de la patologia mental postpart. 

«Els problemes de salut mental perinatal afecten una de cada cinc dones durant l’embaràs o el primer any postpart. Els trastorns de l’estat d'ànim i d’ansietat són les condicions més freqüents, i habitualment són comòrbids. L’impacte de l’ansietat i la depressió perinatals ha estat ben establert, no només en la salut materna, sinó també en el desenvolupament de l’infant. La millora de la salut mental perinatal forma part dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de l’OMS i, per tant, la implementació de mesures preventives en els serveis comunitaris hauria de ser una prioritat per als proveïdors de salut. En el nostre país no hi ha programes de prevenció eficaços integrats en l’atenció postpart, per la qual cosa l’estudi de l’efectivitat i la implementació està justificat», assenyala Estel Gelabert.

En una primera fase, l’equip de recerca farà l’adaptació cultural de la intervenció psicoeducativa, l’avaluarà mitjançant grups focals i formarà les llevadores d’atenció primària. En una segona fase, durà a terme un estudi clínic aleatoritzat per estudiar-ne l’eficàcia en l’atenció primària.

En aquest projecte coordinat hi participa Susanna Subirà, també investigadora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat, així com altres investigadores de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb Alba Roca com a investigadora i coordinadora principal.

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Salut i benestar

Dins de