Tres ajuts ERC Advanced Grant per a investigadors de la UAB

El Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en anglès) ha anunciat els guanyadors de la convocatòria de 2021 dels ajuts Advanced Grant. Els ajuts tenen com a objectiu donar suport a investigadors i investigadores d’excel·lència en qualsevol camp de coneixement, quan ja s’han consolidat com a líders de projectes i amb un registre reconegut d’assoliments científics. El finançament total del programa ha estat de 624 milions d’euros per a un total de 253 projectes d’arreu d’Europa, 13 dels quals d’Espanya. Entre els guardonats hi ha tres investigadors de la UAB que rebran el finançament per desenvolupar els seus projectes de recerca, la qual cosa implica un 23% de les ajudes a nivell estatal concedides a projectes de la UAB.
 

Tess Knighton, projecte SOUNDSPACE

La investigadora ICREA al Departament d’Art i de Musicologia de la UAB, Tess Knighton, ha rebut un Advanced Grant per desenvolupar el projecte SOUNDSPACE How Processions Moved: Sound and Space in the Performance of Urban Ritual, c.1400–c.1700.

La premissa del projecte és que l'estudi hermenèutic de la processó com a performance permet conèixer el funcionament dinàmic de la societat i l'experiència de la vida urbana. Pretén anar més enllà per avaluar l'impacte del ritual urbà en els participants i els testimonis auditius mitjançant l'anàlisi dels processos socials i culturals que hi ha darrere d'aquesta experiència, i dels discursos perceptius que li van donar sentit i significació per a tots els assistents. La processó va formar una experiència intersensorial commovedora que també va mobilitzar les emocions de la comunitat urbana. El projecte pretén interrogar la relació polièdrica entre el so, l'espai i la societat examinant els intersticis entre l'experiència col·lectiva, les expectatives socials i la memòria a través del prisma dels estudis històrics del so, un terme paraigua utilitzat per combinar un enfocament transversal -estudis urbans, història sensorial i història de les emocions—i eines de les humanitats digitals: realitat virtual, cartografia digital i anàlisi semàntica del discurs. La recerca forjarà un nou marc teòric combinant conceptes de comunitats acústiques i emocionals per analitzar els processos socials i culturals implicats en la preparació, representació, recepció i impacte de la processó i els discursos predominants que van forjar la importància de l'expressió processional per a la comunitat urbana. L'objectiu principal és obrir noves vies per explorar l'impacte de les característiques intangibles però clau de les processons com són l'espai acústic, la competència del paisatge sonor, la densitat de l'experiència sensorial i la resposta emocional.

A més de professora d'investigació ICREA a la UAB, Tess Knighton és Fellow emèrita del Clare College, Cambridge. És fundadora i coeditora de la sèrie Studies in Medieval and Renaissance Music publicada per la Boydell Press, i durant molts anys va ser editora de la revista Early Music d'Oxford University Press. Des de la seva tesi doctoral sobre música i músics a la cort de Ferran d'Aragó (PhD, Universitat de Cambridge, 1984), es dedica a investigar la cultura musical del món ibèric i el seu context sociocultural a l'edat mitjana i els primers períodes moderns, i ha publicat àmpliament en aquest camp. Tess creu apassionadament en la interdisciplinarietat i la col·laboració en la recerca, i també en la necessitat d'eines d'humanitats digitals per permetre la gestió de dades i per obrir noves perspectives analítiques. Des que va assumir la seva posició com a investigadora ICREA l'any 2011 a la UAB, s'ha centrat en noves investigacions als arxius de Barcelona i desenvolupant els eixos transversals del seu treball, com els estudis del so, la història sensorial i la història de les emocions. La transferència de coneixement també forma part integral de les seves activitats de recerca, ha organitzat diversos cicles de conferències per al Museu d'Història de Barcelona i ha ofert nombroses xerrades radiofòniques i prèvies a concerts al Regne Unit i a Espanya.
 

Jordi Sort, projecte REMINDS

L’investigador ICREA al Departament de Física de la UAB, Jordi Sort, ha rebut una Advanced Grant per desenvolupar el projecte REMINDS, que és l’acrònim per “Voltage-Reconfigurable Magnetic Invisibility: A New Concept for Data Security Based on Engineered Magnetoelectric Materials”.

Amb l'arribada del Big Data, la informació s'enfronta a noves amenaces de seguretat cada vegada més perjudicials. La tendència actual per millorar la protecció de les dades és utilitzar algorismes matemàtics complexos per xifrar la informació. Aquest enfoc  requereix quantitats enormes de dades, de temps i de recursos d'energia que estan creixent de manera exponencial. REMINDS proposa un concepte radicalment nou per enfortir la seguretat de les dades envers ciberatacs: actuar directament a nivell dels materials de les memòries, és a dir, en la manera com s'emmagatzema la informació. El projecte es basa en la idea disruptiva d'utilitzar voltatge elèctric per activar i desactivar el magnetisme i aborda noves estratègies per controlar les interaccions mútues entre materials ferromagnètics (FM), antiferromagnètics (AFM) i ferroelèctrics (FE). Si bé les dades enregistrades en els materials magnètics tradicionals es poden llegir molt fàcilment, els materials AFM i FE són "invisibles" per als sensors magnètics actuals gràcies a la seva manca de moment magnètic net. REMINDS desenvoluparà nous protocols per "amagar" dades en capes AFM o FE mentre l'estat FM estigui “apagat”. També s’establiran protocols per recuperar la informació sempre que es consideri necessari. S'utilitzaran dissenys amb inspiració neuromòrfica (imitant la manera com el cervell emmagatzema la informació) per aplicar selectivament aquests protocols a unitats de memòria específiques que incorporin fenòmens físics estocàstics. A més de millorar la protecció de les dades, el projecte també millorarà enormement l’eficiència energètica durant l’escriptura d’aquestes dades. Els dissenys proposats s’aplicaran a escala de laboratori per a aplicacions en tecnologies contra la falsificació i la pirateria informàtica. S'espera que REMINDS revolucioni el camp de la “magnetoelectricitat”, forjant un paradigma completament nou en seguretat de dades. Els seus resultats aportaran contribucions científiques innovadores als camps del magnetisme, l'espintrònica, la piezotrònica i l'electrònica flexible, i amb un gran impacte socioeconòmic.

Jordi Sort és professor d'investigació ICREA al Departament de Física de la UAB i lidera un grup de recerca de 20 persones reconegut internacionalment per la investigacions en els camps del nanomagnetisme i la nanomecànica. El professor Sort ha fet diverses contribucions innovadores, molt rellevants per a la comunitat científica. Va obtenir resultats únics que mostren la possibilitat de manipular el comportament magnètic dels materials a l'escala nanomètrica mitjançant diverses estratègies, com ara la deformació mecànica, la irradiació amb ions o, més recentment, el camp elèctric, augmentant dràsticament l'eficiència energètica en una diversitat d'aplicacions tecnològiques. Va estudiar sistemes de vàlvules de spins per a capçals de lectura magnètica i va ser un dels primers investigadors que va demostrar la possible transferència d’informació entre materials magnètics convencionals i materials antiferromagnètics. A més, va tenir la idea pionera de fusionar els camps de “materials nanoporosos” amb “espintrònica” per reduir el consum d'energia en sistemes d'emmagatzematge de dades (tema dels seus projectes ERC Consolidator Grant i ERC Proof of Concept). Durant els darrers anys, ha guanyat reconeixement mundial en el camp de la "magnetoelectricitat". Relacionat amb aquest tema, és el coordinador de la Xarxa Europea de Formació “BeMAGIC”. Durant la seva trajectòria investigadora, el Prof. Sort ha dirigit 16 estudiants de doctorat i 12 investigadors postdoctorals. La qualitat i l'impacte del treball del professor Sort són impressionants. Ha realitzat 6 patents i ha publicat més de 350 articles en revistes de gran prestigi internacional (a Nat. Nanotechnology, Nat. Commun., Phys. Rev. Lett., etc.), que han estat citats més de 10.500 vegades segons la Web of Science. També és editor de diverses revistes (per exemple, APL Materials i Nanomaterials). El Prof. Sort ha rebut el “Premi Jordi Porta Jue” (Societat Catalana de Física, 2000), el Premi “Millor Jove Investigador en Física Experimental” (Reial Societat Espanyola de Física, 2003), el “Premi Ciència i Tecnologia” ( Federation of European Materials Societies, 2015), o el “Premi Duran Farell” (UPC, 2020), entre d'altres.

Karen Hardy, projecte POWERFUL PLANTS

La professora Karen Hardy, investigadora ICREA al Departament de Prehistòria de la UAB, ha rebut un Advanced Grant per desenvolupar el projecte POWERFUL PLANTS, The Power of Plants as Food, Medicine and Raw Materials Before Agriculture.

El projecte utilitzarà proves arqueològiques, recolzades en dades d'arqueologia experimental i etnogràfiques, per investigar els papers socials, culturals i genètics de les plantes abans de l’aparició de l’agricultura. Les plantes són essencials per al nostre benestar físic, psicològic i fisiològic aportant-nos energia, nutrients, medicaments i matèries primeres. La profunditat de la connexió humana amb les plantes suggereix que sempre ha estat així. No obstant això, el paper de les plantes abans de l'aparició de l'agricultura fa uns 10.000 anys és pràcticament desconegut. Aquest projecte adoptarà un enfocament interdisciplinari per investigar tres àrees, l’alimentació, la medicina i la tecnologia, en les quals l'ús de les plantes va ser fonamental per configurar les trajectòries humanes, amb implicacions que encara són evidents avui dia.

Karen Hardy té cinc fills, nascuts entre el 1989 i el 2001. Fins a l'octubre del 2005 va treballar a temps parcial a Escòcia mentre cuidava els seus fills. També va dur a terme un projecte de recerca sobre elements de material etnogràfic de Papua Nova Guinea. Això va iniciar el seu interès a llarg termini en l'ús de les plantes a l’inici com a matèries primeres, i posteriorment com a aliment i medicina, i la va introduir en el valor de l'etnoarqueologia i l'arqueologia experimental. Hardy dirigeix un grup de recerca internacional que caracteritza espècies vegetals mitjançant compostos biomoleculars i microfòssils de mostres de càlcul dental. La investigació ja ha donat lloc a coneixements rellevants, inclosa la primera evidència de la ingestió de plantes amb midó del gènere Homo fa 1,2 milions d'anys; la primera evidència de la ingestió de plantes medicinals no nutritives de la història humana fa 49.000 anys; la primera evidència de la ingestió d'àcids grassos poliinsaturats d'origen vegetal identificables i la inhalació de substàncies irritants fa 400.000 anys; la primera evidència directa de l'ús de fragments de fusta no comestibles com a escuradents al Paleolític inferior i mitjà; així com coneixements sobre el paper crucial dels hidrats de carboni en l'evolució humana.